Notícia

Una promotora suïssa ha començat la tala de les alzines i els pins d'una de les darreres zones boscoses que hi ha a prop del nucli de la platja de Sa Riera de Begur (Baix Empordà) per tal d'edificar-hi 52 habitatges i, possiblement, un hotel. La Plataforma SOS Aiguafreda - Salvem la Costa de Begur ja va anunciar que interposaria una denúncia per mirar d'impedir la urbanització d'aquesta platja. L'Ajuntament de Begur, però, afirma que les obres compleixen tota la normativa i que, per tant, no hi ha cap motiu per aturar-les.

Notícia

El Síndic de Greuges de Catalunya, Rafael Ribó, ha proposat tancar l'accés al centre la ciutat als cotxes, així com fer restriccions temporals de circulació o aplicar una taxa diària pels vehicles a dins de la ciutat, com ja fan Londres, Oslo, Milà i més recentment Madrid. Són algunes de les propostes que ha presentat aquest migdia perquè Barcelona redueixi la contaminació i potencïi els transport públic.

Notícia

Segons el pla quinquennal d'inversions en sanejament, més del 50% del total previst (prop de 78 milions d'euros) es destinaran a reposició i millores de les depuradores existents, mentre que el pressupost restant seran noves mesures, d'acord amb el que es preveu a la planificació hidrològica vigent (2016-2021). Entre les actuacions incloses destaquen l'actualització tecnològica de les depuradores, la connexió al sistema de petits nuclis de població, mitigar l'impacte de les olors i renovar la xarxa de col·lectors.

Notícia

En total, es repartiran 25.000 unitats entre els estancs de la ciutat i equipaments municipals com l’Oficina d’Informació i Atenció Ciutadana i els centres cívics i els locals socials dels barris. També es distribuiran des de la plataforma “No més burilles a terra Girona”. 

Notícia

La contaminació atmosfèrica augmentarà un 10 % a la conurbació de la ciutat, entre el 2021 i el 2035. Així ho preveu l’estudi "Mobilitat i qualitat de l’aire: estratègies i mesures per avançar cap a una mobilitat lliure d’emissions". Es tracta d’un treball impulsat per la Diputació de Barcelona i en què ha participat el Servei Meteorològic de Catalunya. Es relaciona directament el canvi climàtic amb els episodis de contaminació severa a la ciutat i la seva rodalia.

Notícia

L’Ajuntament de Cambrils, a través de Secomsa, ha tornat a engegar un programa educatiu per capgirar la visió de reciclatge, introduir els nous processos de producció basats en l’economia circular i fomentar la recuperació d’hàbits de consum sostenibles. L’activitat didàctica “Capgira, matèries de primera x productes excepcionals” ha arribat a les escoles i instituts del municipi per tercer curs consecutiu per generar reflexió i debat sobre conceptes com l’estalvi, l’aprofitament i la reutilització.

Notícia

L’aparell permetrà registrar el pas de ciclistes per aquest punt i visualitzar el seu nombre, que servirà per estudiar el comportament i hàbits de les persones usuàries d’aquest mitjà de transport rodat.

Notícia
Image d'una ampanya de l'Ajuntament en la Setmana Europea de Prevenció de Residus

Cada habitant de Sant Quirze va generar al 2017 1 quilo i 110 grams de brossa cada dia. D’aquests, en va reciclar 320 grams, mentre que 670 gr. van anar a parar al contenidor de la resta. Per variar aquesta proporció i assolir una reducció de residus per sota del quilo per habitant i el 50% de reciclatge d’aquests a l’any 2025, l’Ajuntament va aprovar per unanimitat en el ple ordinari de desembre un Pla amb més d’una vintena d’accions.

Notícia

La inversió municipal per adquirir aquests vehicles ha estat de 460.000 euros. Es tracta d’un total de 26, dels quals 18 són elèctrics i 8 d’híbrids. Segons el consistori l'objectiu és contribuir a fomentar una mobilitat més sostenible al municipi i reduir les emissions de CO2 per tal de millorar la qualitat de l’aire.

Notícia

El departament d'Enginyeria de Bus va finalitzar la setmana passada les proves de circulació en buit amb un autobús de dos pisos 100% elèctric i de zero emissions contaminants, cedit per la firma catalana Ayats, per analitzar les seves prestacions i valorar la seva idoneïtat per al servei en línies com les del Barcelona Bus Turístic.

Opinió

Li aniria millor als rius, els mars, els ecosistemes, les espècies naturals si tinguessin drets? La situació de crisi climàtica exigeix solucions però els missatges alarmistes no funcionen i, encara pitjor, creen anticossos. Davant la crisi podem fer revolucions o reformes. Les revolucions lluiten per aconseguir drets i les reformes els reconeixen i posen en valor. Però, ara per ara, els drets ambientals els conquereixen les persones, no el medi, i tota revolució o reforma és antropocèntrica.

Erling Kagge proposa detenir la urgència vital sense sentit «i trobar en el silenci els secrets del món». Aïllar-se, diu, no és donar l’esquena a l’ entorn, consisteix en veure el món amb una mica més de claredat, mantenir el rumb i intentar estimar la vida. «El silenci és enriquidor en ell mateix. És una qualitat, un luxe. Una clau que ens pot obrir a noves maneres de pensar i d’escoltar-nos a nosaltres mateixos»

Els efectes negatius de la contaminació lumínica sobre la salut i el medi ambient són incontestables. Però l’excés de llum perjudica també la ciència, especialment l’astronomia. La pèrdua del cel estrellat en les nostres ciutats, lluny de ser considerat com un mal menor, té un preu difícil de quantificar en pèrdua de vocacions científiques, i en pèrdua o malbaratament de patrimoni cultural.

L’educació ha de servir per donar sentit a la nostra existència i per fer un bon ús de la nostra llibertat. L’educació en la sostenibilitat no l’hauríem de concebre tant com una nova finalitat educativa, sinó més aviat com a una seqüència d’accions basades en la viabilitat econòmica, en l’equitat social i en la sustentabilitat ecològica per assolir la finalitat del benestar individual i col·lectiu de les generacions presents i futures.

La sensorització del món farà aflorar causes i efectes ni tan sols intuïts, patrons ocults, o mapes insospitats. Les dades en si mateixes no són gran cosa. Tot depèn de les intencions de qui les recull i les gestiona. En un règim ideal democràtic la traçabilitat universal només hauria de preocupar els malfactors. Un sistema de garanties robust amb un equilibri de poders que fes de contrapès a possibles excessos serviria per donar resposta a la qüestió: qui vigila els vigilants?

Butlletí

Propers actes

Dreceres