Notícia

La Fundació Biodiversitat, entitat adscrita al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, ha resolt tres convocatòries d’ajuts per valor de 80,5 milions d’euros per a projectes d’impuls a la bioeconomia, la recerca i la renaturalització de ciutats, totes elles convocades durant el darrer trimestre de 2021. Entre les tres convocatòries, Catalunya ha rebut 19.290.268 euros, un 23,9% de la suma de tots els fons. 

Notícia

La fira —centrada en la sostenibilitat ambiental, social i econòmica— inicia la preparació de la que serà la 23 edició,  amb la voluntat de continuar consolidant-se a la ciutat

Notícia

La llúdriga ha tornat a fer acte de presència al tram baix del riu Llobregat. L'AMB ha captat imatges nocturnes d'aquest mamífer durant els treballs d'anàlisi de connectivitat ecològica que està fent a la vall baixa del riu Llobregat, dins les competències de recuperació socioambiental i gestió dels espais fluvials.

Notícia

El Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics (BAIC) 2021 incorpora nous punts d’observació termomètrica i pluviomètrica, una nova metodologia d’anàlisi d’homogeneïtat i amplia el nombre d’indicadors d’extrems. Es pot observar que la temperatura mitjana anual a Catalunya és actualment 1,8 ºC més alta que a mitjans de segle XX i la precipitació disminueix molt lleugerament, però sense mostrar una tendència concloent i el nivell de l’aigua del mar a l’Estartit s’ha incrementat en prop de 10 cm des del 1990.

Notícia

La campanya s’inclou dintre del marc d’accions de l’Aliança per la convivència   L’objectiu és conscienciar la ciutadania de la importància de mesurar el volum als espais exteriors i comunitaris i sensibilitzar sobre els valors del respecte, de la convivència i de la solidaritat   Durant l’any 2021 es van realitzar un total de 807 denúncies per l’incompliment d’una normativa que comporta sancions de 150 a 1.500 euros als infractors.

Notícia

La finca de Can Colomer serà un dels espais en els quals s’implantarà el programa LIFE AgroForAdapt destinat a treballar a favor de l’adaptació de zones agrícoles i forestals per tal que facin front als efectes del canvi climàtic.

Notícia

Aquest nou model de taxa té en compte els hàbits de separació i de reducció de residus de cada llar i comerç, deixant enrere la taxa única per tothom

Entrevista

“El temps dels grans discursos ha acabat. És el moment de l’acció, i l’acció es demostra amb els pressupost”. Amb aquesta contundència Xesco Gomar, president de la Xarxa i diputat d’Acció Climàtica, mostra el seu compromís per recolzar el lideratge dels municipis en la transició energètica o la gestió de residus. Ens parla en aquesta entrevista, arrel de la 22a Assemblea de la Xarxa, dels 70 milions d’euros del pla Renovables 2030, ja invertits en més de 130 projectes municipals o la necessitat accions supramunicipals per recolzar l’acompliment dels objectius europeus de reciclatge.

Entrevista

Oriol Serratusell és regidor de Medi Natural, Salut Pública i Transició Ecològica de l’Ajuntament de Montcada i Reixac. Parlem amb ell de la Declaració de Montcada per uns espais naturals propers als entorns urbans, sostenibles, saludables i resilients aprovada per la Xarxa en la seva 22a Assemblea,. Ens explica la situació de Montcada amb la situació de barraquisme al Pla de Besos, i els aprenentatges que poden treure altres municipis de la seva experiència.

Entrevista

A Laura Campos, alcaldessa de Montcada i Reixac, li brillen els ulls quan parla de la seva ciutat. Li agrada posar de relleu que, malgrat la seva ubicació, Montcada no és una cruïlla, sinó un indret amb patrimoni, cultura i una gran riquesa natural gràcies als rius que travessen el seu terme. D’aquesta riquesa i dels seus reptes ens va parlar arrel de la celebració a Montcada, el passat 15 de juny de la 22a Assemblea de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat.

Butlletí

Opinió

El Vallès és una realitat ambiental, territorial i orgànica que no entén de divisions i segregacions administratives. Té una singularitat poc comuna. No és cap pati del darrere.

La biosfera i jo estem al darrer 1% de les nostres vides», comentava Lovelock al 2020. Actiu fins pràcticament la fi dels seus dies, el 2019 publicà el seu darrer llibre, Novaceno, on apunta amb optimisme un futur en que humans i màquines cooperarem per salvaguardar l’habitabilitat del nostre planeta.  Et trobarem a faltar, Jim, al teu somriure i a les teves disrupcions, un terme que el filòsof Josep Ramoneda descriu com una innovació que marca una ruptura significativa en la manera de fer les coses.

Un altre estiu els incendis es converteixen en un forçat element transformador del paisatge a tota la conca mediterrània.Si tothom té clar quines són les causes i les solucions de la situació actual, com és que cada estiu repetim les mateixes lletanies? Al meu entendre, el principal motiu d’aquesta situació és que surt més econòmic invertir, majoritàriament, en extinció, és a dir, en el cos de bombers, que en prevenció.

Quan ens canviem la tablet o el smartphone comença un periple de residus bona part dels quals acaba a l’oceà. I això en el millor dels casos perquè la resta de components poden acabar manipulats sense protecció per persones vulnerables i abocats sense miraments en tota mena de paratges desprotegits.

L’onada de calor fa que es torni a parlar de pobresa energètica, un problema estructural que dura tot l’any i que obliga a les entitats socials a redoblar esforços aquests dies per atendre totes les persones que puguin mostrar dificultats per mantenir una temperatura saludable a la llar. Projectes com el Cooltorise, finançat per la Unió Europea, busquen atendre i acompanyar a totes les persones que tenen dificultats per pagar les factures elèctriques.

Propers actes

Dreceres