La crisi climàtica no és només una qüestió ambiental: és una crisi de civilització que obliga a repensar el nostre lloc al món. En aquesta entrevista per a SOSTENIBLE.CAT, el filòsof i ecologista Jorge Riechmann reflexiona sobre els límits del creixement, el paper de l’educació i la necessitat urgent d’un canvi de rumb davant una crisi ecosocial cada cop més profunda.
Riechmann defensa que no podem continuar parlant de transició energètica sense qüestionar el model de base: vivim en societats encara profundament dependents dels combustibles fòssils, on les renovables s’afegeixen —però no substitueixen— una matriu energètica insostenible. En aquest context, alerta també dels riscos d’una deriva autoritària vinculada a aquest model, el que anomena "feixisme fòssil”.
Lluny del discurs paralitzant, però, reivindica la responsabilitat i la capacitat d’acció col·lectiva. Tot i que admet que hi ha impactes que ja no podrem evitar, insisteix que encara som a temps de reduir-ne les conseqüències i preparar-nos per als escenaris que vindran. La metàfora del Titanic, diu, resumeix aquesta mirada: realista, però mobilitzadora.
Des d’una perspectiva històrica, Riechmann recorda que fa dècades que coneixem tant els problemes com moltes de les seves solucions. Per això situa l’educació al centre de qualsevol transformació possible, com a eina clau per construir un subjecte col·lectiu capaç d’afrontar la crisi ecosocial amb profunditat i responsabilitat.
Filmmaker: Julián Chamorro
