Hi participen les activitats organitzades durant la dotzena Setmana Europea de la Prevenció de Residus, celebrada entre el 21 i el 29 de novembre de 2020, durant la qual es van realitzar a Catalunya 827 activitats sobre prevenció de residus a 40 comarques. La cerimònia de lliurament de Premis serà a finals de maig.
Aquest article recull i organitza les aportacions dels tres autors en la taula rodona que va constituir la sessió inaugural del II Congrés Nacional d’Educació Ambiental de Catalunya, el dia 26 de novembre de 2020.
L’entramat d’interessos entre la població, l’economia blava, l’oci i tot activitat econòmica que es desenvolupa al litoral és una constant que es manté en tensió al llarg del litoral català. Gairebé un any enrere, els municipis del litoral català reclamaven ajudes urgents a les administracions, aclaparats pels recents estralls que havia deixat el temporal Gloria. Poc s’imaginaven, però, que dies més tard arribaria una segona crisi en forma de pandèmia mundial. Aquesta situació ha esdevingut el detonant perquè ajuntaments, sectors econòmics i societat civil s’organitzessin per trobar solucions acordades a problemes comuns, emparats per la llei d’ordenació i protecció del litoral aprovada el juliol del 2020.
Iu Gallart és enginyer industrial especialitzat en termeoenergia per l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB; Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)). El 2017 va iniciar el projecte de Barcelona Energia com a responsable tècnic i va començar a dirigir-lo, ja a nivell operatiu, el 2018. Gallart explica com aquesta comercialitzador d’energia local s’està obrint camí en el mercat amb una oferta 100% renovable.
Prop de 80 ajuntaments de la demarcació rebran una injecció econòmica per impulsar accions mediambientalment sostenibles com la millora de l’enllumenat, la implantació d’energies renovables o l’aïllament i climatització d’equipaments municipals.
La totalitat del reg dels espais verds públics de Premià de Mar es controlen ja via internet mitjançant un sistema de telegestió. L'objectiu és incrementar l'eficiència del reg de les zones verdes de la vila amb criteris de sostenibilitat, innovació i estalvi de recursos. En aquest sentit, es preveu que el nou sistema faciliti un estalvi d'aigua al municipi superior al 30%.
Una intervenció que potencia el Parc Fluvial del Besòs i l'entorn del riu com a espais de refugi climàtic davant de l'escalfament global
La taula s’ha constituït amb un doble objectiu consensuat per totes les parts. Per una banda, es pretén aportar solucions en les matèries de les quals la competència és directa dels participants, com convenis, adaptacions legislatives i regulacions laborals i, per l’altra, poder traslladar conclusions de la taula a altres entitats no vinculades directament a la gestió de l’aigua en qüestions com la morositat, la pobresa energètica, la vinculació d’increments salarials de les empreses públiques a la Llei de Pressupostos de l’Estat, entre d’altres.
L’objectiu principal és garantir la transició cap a una mobilitat més segura i, al mateix temps, sostenible, saludable, connectada i automatitzada a tot Catalunya.
Catalunya ha perdut en les últimes dues dècades el 25 per cent de la fauna salvatge. Les espècies autòctones més afectades han estat les dels rius, llacs i aiguamolls, històricament sobreexplotats i contaminats. Com la llúdriga. Gràcies a la reintroducció d'aquesta espècie als Aiguamolls de l'Empordà i als rius Muga i Fluvià fa 25 anys, aquest mamífer protegit hi ha tornat a habitar de manera estable.
L’Agenda 2030 estableix una visió global i, sovint, no queda clar com aterrar-la a les realitats locals. I, les mateixes Nacions Unides diuen que l’assoliment dels objectius de l’Agenda 2030, en un 60%, depèn de les polítiques locals. Tot un repte: hem d’aclarir com aterrar l’Agenda 2030 a les polítiques locals, perquè és imprescindible per assolir aquesta agenda.
