Reportatge

 A Sostenible.cat ens comprotem amb l'Agenda 2030 i publiquem un nou especial monogràfic, i també hem creat un nou apartat 2030 a la web per cercar els continguts de l'Agenda 2030 en general i en funció d'un ODS de partida.

Reportatge
Els municipis costaners articulen noves formes de decidir sobre el territori davant dels impactes de la crisi ambiental i social
Font: Paisatgesverticals.cat

L’entramat d’interessos entre la població, l’economia blava, l’oci i tot activitat econòmica que es desenvolupa al litoral és una constant que es manté en tensió al llarg del litoral català. Gairebé un any enrere, els municipis del litoral català reclamaven ajudes urgents a les administracions, aclaparats pels recents estralls que havia deixat el temporal Gloria. Poc s’imaginaven, però, que dies més tard arribaria una segona crisi en forma de pandèmia mundial. Aquesta situació ha esdevingut el detonant perquè ajuntaments, sectors econòmics i societat civil s’organitzessin per trobar solucions acordades a problemes comuns, emparats per la llei d’ordenació i protecció del litoral aprovada el juliol del 2020.

Entrevista

Iu Gallart és enginyer industrial especialitzat en termeoenergia per l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB; Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)).  El 2017 va iniciar el projecte de Barcelona Energia com a responsable tècnic i va començar a dirigir-lo, ja a nivell operatiu, el 2018. Gallart explica com aquesta comercialitzador d’energia local s’està obrint camí en el mercat amb una oferta 100% renovable.

Notícia

La taula s’ha constituït amb un doble objectiu consensuat per totes les parts. Per una banda, es pretén aportar solucions en les matèries de les quals la competència és directa dels participants, com convenis, adaptacions legislatives i regulacions laborals i, per l’altra, poder traslladar conclusions de la taula a altres entitats no vinculades directament a la gestió de l’aigua en qüestions com la morositat, la pobresa energètica, la vinculació d’increments salarials de les empreses públiques a la Llei de Pressupostos de l’Estat, entre d’altres.

Notícia

L’objectiu principal és garantir la transició cap a una mobilitat més segura i, al mateix temps, sostenible, saludable, connectada i automatitzada a tot Catalunya.

Notícia

Catalunya ha perdut en les últimes dues dècades el 25 per cent de la fauna salvatge. Les espècies autòctones més afectades han estat les dels rius, llacs i aiguamolls, històricament sobreexplotats i contaminats. Com la llúdriga. Gràcies a la reintroducció d'aquesta espècie als Aiguamolls de l'Empordà i als rius Muga i Fluvià fa 25 anys, aquest mamífer protegit hi ha tornat a habitar de manera estable.

Notícia

Grans ciutats d'Epanya, Bèlgica, Itàlia i França encapçalen el rànquing de morts associades al NO2, mentre que la major mortalitat atribuïble a partícules fines es troba a Itàlia, Polònia i la República Txeca.

Notícia
Deixalles marines a l'estret de Messina a 415 metres de fondària, a l’àrea amb més densitat de brossa marina coneguda a tot el món | M. Pierdomenico, D. Casalbore i F. Chiocci

L’estret de Messina és l’àrea amb més densitat de brossa marina coneguda a tot el món, amb més d’un milió d’objectes per quilòmetre quadrat en alguns punts. Així ho constata un nou article publicat a la revista Environmental Research Lettersi que signen els experts Miquel Canals i Georg Hanke. El treball alerta que el volum de brutícia abocada als mars podria superar els tres bilions de tones mètriques en els pròxims trenta anys. 

Notícia
Per primera vegada, s’analitza l’impacte de la sequera extrema sobre el creixement dels arbres fins gairebé una dècada després de l’esdeveniment. Imatge: CREAF

El pi roig (Pinus sylvestris) és una espècie d’importància crítica a Europa, tant ecològica com econòmica, i és la pedra angular dels boscos d’Escòcia. Des del CREAF hem intervingut en una recerca pionera sobre com es recupera de sequeres extremes, liderada per la Universitat de Stirling.

Notícia

Els entorns escolars amb més trànsit generen més problemes respiratoris als nens i problemes en l’aprenentatge. És per això, que el grup de salut mediambiental de la Societat Catalana de Pediatria demana pacificar els entorns escolars i reduir al màxim l’exposició dels nens a la contaminació.

Butlletí

Opinió

Quan encara no hem vençut la pandèmia, ja estem parlant del món post-pandèmia. No té res d’estrany, des d’un punt de vista emocional, perquè volem veure el final d’aquesta etapa el més aviat possible. Però tampoc des d’una perspectiva intel·lectual perquè, quan tot acabi, està clar que algunes coses hauran de canviar en les nostres formes de vida.

Què poden fer les empreses davant del creixement econòmic per actuar en certa cautela i evitar qualsevol detriment mediambiental? Una resposta és la combinació entre la innovació i l’economia circular, com a principals vectors de transformació.

L’Agenda 2030 estableix una visió global i, sovint, no queda clar com aterrar-la a les realitats locals. I, les mateixes Nacions Unides diuen que l’assoliment dels objectius de l’Agenda 2030, en un 60%, depèn de les polítiques locals. Tot un repte: hem d’aclarir com aterrar l’Agenda 2030 a les polítiques locals, perquè és imprescindible per assolir aquesta agenda.

Estem en emergència climàtica, a més a més de sanitària. Fa un any ho teníem molt clar, ara hi continuem insistint perquè les emissions de gasos amb efecte hivernacle s’han reduït lleugerament enguany, però la concentració de CO2 a l’atmosfera segueix creixent sense para

Després de mesos de confinament, desescalada, fase 0, fase 1, segona onada, tram 1… i qui sap què més ens espera, s’apropa Nadal i algú es planteja: ‘Aquesta és la meva; ha arribat la gran venjança’

Propers actes

Dreceres