Entrevista

Xesco Gomar, diputat d’espais naturals i acció climàtica és el nou president de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat. En aquesta entrevista, arrel de la 20 ena Assemblea de la Xarxa, ens explica els reptes de les ciutats i pobles davant aquesta crisi social i sanitària, el compromís de la Xarxa en la recuperació verda i socialment justa i la tasca continuada en la lluita contra el canvi climàtic i la transició energètica.

Notícia
Xesco Gomar serà el nou president de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat

Aquest 15 de setembre i via telemàtica s’ha celebrat la 20a Assemblea general de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, en la qual s'ha aprovat el Pla Estratègic 2020-2023 que posa al centre l'Agenda2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), i la Declaració per una recuperació verda i socialment justa. Joan Herrera ha estat l'encarregat de fer una ponència central en la que ha insistit en la la necessitat d’incorporar la previsió i treballar perquè la recuperació social i sanitària no aparqui l’agenda ambiental.

Notícia
L'anunci històric de Greenpeace, Ecologistes en Acció i Oxfam se suma a la llista de litigis climàtics presentats a tot el món en els últims anys

L'anunci històric de Greenpeace, Ecologistes en Acció i Oxfam se suma a la llista de litigis climàtics presentats a tot el món en els últims anys

Entrevista

Joan Herrera, exdirector de l’IDAE i actual director d’acció ambiental i energia de l’Ajuntament del Prat, ens explica en aquesta entrevista com la pandèmia hauria d’accelerar la transició energètica i la reconnexió entre el planeta, la ciutadania i biosfera. Insisteix que hauríem de sortir de la crisi preparant-nos per la propera crisi climàtica i apunta al món local com a protagonista i motor de la nova transició energètica, accelerada pel canvi tecnològic i legislatiu.

Notícia

Contra tot pronòstic, el cotxe privat ha estat el vehicle guanyador durant la 17a edició de la Cursa de Transports Urbans de Barcelona. Les altres edicions ja ens havien acostumat a veure damunt del podi els vehicles de dues rodes, ja siguin les bicicletes, els patinets o les motos. En la carrera d’aquest any els corredors s’han hagut de desplaçar des de la Zona Universitària, a l’altura de la facultat d’Arquitectura, fins als Jardins de Can Miralletes.

Notícia

Això és un soundwalk. Un exercici d’escolta i percepció d’entorns tranquils. Els participants fan un passeig guiat i a través d’una aplicació de mòvil ajuden a dibuixar un mapa sonor de la ciutat.

Notícia

La ciutadania de tot Europa està convidada durant aquest cap de setmana, del 18 al 20 de setembre, a recollir i valoritzar els residus abandonats en el medi.

Notícia

Aquest dilluns, 14 de setembre, ha estat el dia amb més contaminació per NO2 a Barcelona des d’abans de la crisi de la covid-19, fa ja més de sis mesos. Així ens ho diuen les dades obertes de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica de la Generalitat de Catalunya.

Notícia

A mitjans de juliol va succeir un fet insòlit a la ciutat. Una tortuga marina va escollir la platja de la Mar Bella per fer-hi niu i hi va pondre 77 ous. Ara, un mes i mig després, aquestes tortugues marines ja han sortit de la closca i han iniciat la gran aventura de la seva vida. És la primera vegada que es té constància d’aquest fet a Barcelona.

Notícia

La modificació de l’ordenança ja existent s’ha basat en la reducció del límit de velocitat a 30 km/h, l'actualització de les disposicions sobre la circulació de bicicletes, la introducció d’una regulació per als vehicles de mobilitat personal (VMP) i la revisió de les obligacions de la resta de conductors respecte de les bicicletes i VMP, entre altres coses. Tarragona se suma així a una mesura que ja apliquen ciutats com Pontevedra, que es converteix en un referent.

Butlletí

Opinió

Avui sabem que n’hi ha bilions de virus i que exerceixen un rol molt important en els ecosistemes marins, doncs diàriament eliminen entre el 20 i el 40% de les bactèries presents als oceans. Tot apunta, a més, que tenen una funció important en els cicles biogeoquímics de l’oceà: segresten CO2 i intervenen en l’intercanvi de gasos atmosfèrics.

La Terra no és a les nostres mans. No cal que la protegim amb paternalisme. Tot i que la inundéssim de contaminació, la Terra continuaria existint, això sí, sense nosaltres, la qual cosa demostraria fins a quin punt encara no hem comprès la veritable transcendència del joc de la vida, i el fet que aquesta es fonamenta en un meravellós equilibri dinàmic de tot amb tot.

Davant del risc cal abandonar dues visions força habituals. Una és que la ciència i la tecnologia ho resoldran tot. L’altra és que estem condemnats pel destí. Ambdues visions són fruit del pensament màgic.

Seria útil deixar de parlar de tots aquests temes horrorosos que tant ens fascinen avui dia, com la distòpia, la fi del món, l‘apocalipsi o el col·lapse, i ens centréssim a debatre altres qüestions molt més interessants i transcendents que sembla que ens facin més por que la pròpia destrucció del planeta. Per exemple, el decreixement, la demografia i la limitació de la riquesa

Al rànquing dels arguments clàssics per desinformar sobre el canvi climàtic ara hi hem d’afegir el que ja s’està plantejant com una competició entre emergències, la climàtica i la de salut. Si hi havia dubtes sobre la urgència d’actuar contra el canvi climàtic, una manera per reforçar-los és defensar que “ara no toca” perquè hi ha problemes més urgents.

Propers actes

Dreceres