Entrevista

Alden Meyer  és director d’estratègia i polítiques de la Union of Concerned Scientists, una organització sense ànim de lucre de promoció científica amb seu als Estats Units. En el marc de la COP25 vàrem reflexionar amb ell sobre les conseqüències que té per al món la retirada dels EUA de l’Acord de París, el paper dels governs locals i el lideratge necessari d'Europa.

Notícia

La recollida selectiva de residus d’envasos de vidre, a través del contenidor verd, va assolir les 47.537 tones el 2019 a les Illes Balears, segons les dades facilitades per Ecovidrio. Aquesta xifra comporta un increment del 5,2 % respecte del 2018 i del 39 % en els darrers cinc anys.

Notícia

El confinament i l'aturada econòmica decretada a la Xina pel coronavirus SARS-CoV-2 va reduir d'un 25% les emissions de diòxid de carboni del país asiàtic.  Que la reducció es mantingui o reverteixi dependrà del tipus d'estímuls econòmics que s'adoptin quan acabi la situació d'alarma.

Notícia

Un estudi que han portat a terme investigadors del Centre de Tecnologies Físiques de la Universitat Politècnica de València (UPV) indica que els nivells de concentració de diòxid de nitrogen, un dels principals responsables de la contaminació de l’aire, han disminuït d’una mitjana del 64%. De les ciutats analitzades, Barcelona, amb un 83%, ha sigut la més beneficiada per aquest descens.

Notícia

La xifra també és un 37 % menor en comparació amb la de dilluns passat, quan ja hi havia confinament

Notícia

Una parella de falcó pelegrí del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac ha fet una posta de quatre ous, així ho ha pogut captar una de les càmeres instal·lades en un dels nius habituals d’aquest espècia a l’espai natural. L’observació forma part del programa de seguiment de rapinyaires iniciat fa trenta anys dins el Pla de seguiment de paràmetres ecològics vigent a la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona.

Entrevista

Alice Thuault és directora adjunta de l’ONG Instituto Centro de Vida de Mato Grosso de Brasil, dedicada a construir solucions compartides per a la sostenibilitat de l’ús del sòl i dels recursos naturals. Amb ella analitzarem, en el marc de la COP25 a situació del Brasil, pel que fa a la desforestació de l'Amazònia i la "poca coherència" del president del Brasil, Jair Bolsonaro, amb els compromisos climàtics, com l'Acord de París.

Notícia

Els dies de quarantena són entre els menys contaminats dels últims 20 anys a BCN. Una millor qualitat de l'aire podria fins i tot alleujar els efectes nocius del Covid-19

Notícia

L'informe confirma el que ja es va avançar en l'esborrany provisional, i posa de manifest els indicadors físics relatius al canvi climàtic, com ara l'augment de la calor acumulada a la terra i l'oceà, l'acceleració de l'augment del nivell del mar i la fusió del gel, i també l'impacte dels esdeveniments meteorològics i climàtics en els aspectes socioeconòmics: desenvolupament, salut humana, migració, seguretat alimentària i ecosistemes marins i terrestres.

Reportatge

De ben segur que molts de vosaltres heu vist els mapes que mostraven la disminució de la contaminació per NO2 a la Xina o a Itàlia associada a la parada de la mobilitat i l’activitat econòmica derivada de les mesures relacionades amb el coronavirus. Miquel Ortega fa un seguiment dels nivells de contaminació a Barcelona per valorar l'impacte d'aquesta crisi sanitària a la qualitat de l'aire.

Butlletí

Opinió

Quant de forma més veloç es destrueixen i es posen en risc les bases materials que sostenen la vida, més sanes estan les economies. Les informacions col·laterals a la crisi del coronavirus llancen qüestions interessants des de la perspectiva de l'ecologisme social i m'animen a compartir amb vosaltres algunes reflexions.

Fer una aturada com l’actual, que ens afecta a tots i cadascun de nosaltres —i que per això és possible, en part, perquè tothom la fa alhora—, és una situació extraordinària que no s’havia donat fins ara, ni tan sols en la darrera crisi econòmica. Es tracta d’una crisi sanitària però encara més d’una crisi econòmica que està posant sobre la taula la vulnerabilitat del sistema actual, massa centrat en el consum.

Un dia normal i corrent, en una típica oficina d’un municipi de l’àrea metropolitana de Barcelona, un empleat va veure que necessitava gomets, els petits cercles adhesius de colors que es fan servir per marcar arxius, documents, llibres, etc. Seguint les indicacions de compres,  va fer una comanda on-line a través del catàleg de l’empresa que té el contracte de subministrament amb l’ajuntament.

«Els estereotips podrien restringir el nostre cervell flexible i plàstic. Per tant, sí: rebatre’ls és important», diu Gina Rippon. Aquesta neurocientífica britànica, investigadora de l’Aston Brain Centre de la Universitat d’Aston a Birmingham, va visitar fa pocs dies l’Aula Magna de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona (UB) per participar a la primera conferència del cicle Debats UB: feminisme.

Sabem valorar algunes disfuncions, però encara no sabem valorar el patrimoni. La comptabilitat econòmica tradicional, centrada en els valors productius o en les indemnitzacions, cobreix només una part del conjunt de funcions i impactes que hauria de contemplar. Les funcions i impactes no comptabilitzats s’erigeixen així en externalitats que no sabem parametritzar ni incloure en els balanços.

Propers actes

Dreceres