Reportatge

En un moment crucial en la batalla contra l'ús abusiu i la mala gestió dels plàstic, la pandèmia de la COVID-19 ens enfronta a un nou repte, una major utilització del plàstic com a eina fonamental per la gestió d’aquesta crisi sanitària sense l’oblit de la problemàtica ambiental que aquest material comporta. L'autora ens explica de manera detallada com l’ús del plàstic ha ressorgit, com alguns lobbies industrials, entre ells els transformadors de plàstic, estan sol·licitant un relaxament de certs estàndards ambientals i l'impacte d'aquesta qüestió en la nostra salut i la del planeta.

Reportatge

Una tortuga ofegada per una bossa de plàstic o amb una palleta travessada a la boca, una ‘illa’ de plàstic surant pels oceans o peixos amb ‘microplàstics’ a l’estómac: això és el que omple titulars de diaris i notícies que ens alarmen sobre un material que no només s’acumula al medi sinó que també es bioacumula a les nostres cadenes tròfiques. La problemàtica del plàstic ens és coneguda, visible i comprensible: ens afecta directament i ens preocupa. Ens plantegem què podem fer al respecte, si depèn de nosaltres, com hem arribat fins aquest punt. Intentem respondre pas a pas totes aquests qüestions sense entrar en tecnicismes ni massa dades.

Notícia

La cimera del clima, la COP26 auspiciada per les Nacions Unides, se celebrarà de l'1 al 12 de novembre de 2021 a Glasgow (Escòcia), després que la crisi generada pel coronavirus COVID-19 hagi obligat a ajornar-la un any.

Notícia

Reclamen que els carrers siguin per a les persones i no per als cotxes i defensen que mesures com les que ha implantat Barcelona reservant carrils per als vianants, per exemple, es queden curtes i haurien de ser permanents.

Notícia

El desconfinament gradual de la població -i, per tant, l'augment de la mobilitat i la represa de l'activitat- està afectant negativament la qualitat de l'aire a les comarques gironines. I és que, des que el 4 de maig va començar la fase 0, contaminants atmosfèrics com els òxids de nitrogen i l'ozó troposfèric han recuperat els nivells habituals, previs a la situació excepcional d'aturada general a causa de la pandèmia de la COVID-19.

Notícia

L’Ajuntament adequarà, com a prova pilot, nous espais per a vianants i bicicletes per garantir les distàncies de seguretat arran de la COVID-19. S’avança així, amb la posada en marxa de l‘Anella de Mobilitat Verda. Un pla d’acció de mesures que dona prioritat als desplaçaments a peu i als mitjans de transport sostenible. En aquest sentit, cal recordar que ja hi ha estudis que afirmen que la contaminació atmosfèrica agreuja la gravetat de la malaltia.

Notícia

Aliança Residu Zero reclama unes polítiques valentes, basades en la reducció dels residuos, i recorda al Govern espanyol que la sortida d’aquesta crisi només serà possible amb mesures que situïn el medi ambient i les personaes en el centre de les polítiques.

Notícia
Els canvis en la mobilitat han reduït les emissions (Efe/Chema Moya)mb mascareta circula en bicicleta per Madrid

El transport de superfície, l'energia i la indústria són responsables, conjuntament, del 80% de la reducció

Notícia
Cicles biològics en parcs i platges metropolitans durant el confinament

La reducció de l'activitat humana durant el confinament per la COVID-19 ha afavorit que els parcs i les platges metropolitans s'hagin convertit en refugis de natura. El resultat ha estat un augment de fauna difícilment observable en circumstàncies normals, com ara flamencs, cabirols o senglars.

Notícia
Foto: Xavi Calvo

Les setmanes passen, el desconfinament avança i la situació meteorològica tampoc no ajuda. Aquest dimarts vam tenir el dia amb més contaminació per NO2  des del decret de l’estat d’alarma, fa ja més de dos mesos.

Butlletí

Opinió

Si una cosa ens ha demostrat el confinament, des d’una perspectiva ambiental, és com serien els nostres barris i carrers sense la pressió del vehicle privat. I avui tenim l’oportunitat de fer d’aquesta realitat excepcional una realitat diària. Però això només serà possible si destronem l’hegemonia de la mobilitat privada a Barcelona i l’Àrea Metropolitana.

L’argument que repeteixen els contraris a l’acció climàtica de ben segur que es mantindrà, que ara hi ha altres prioritats com tornar a impulsar l’economia i que la societat no té energia per enfrontar-se a la recuperació gestionant una altra emergència

Casa i salut, casa i cures, són ara un binomi renovat que posen de relleu el que és la veritable gran infraestructura bàsica de país: el seu parc d'habitatges. Invertir en aquesta infraestructura és una proposta de reconstrucció econòmica amb ocupació local, de qualitat i estable; però també ha de permetre fer viable el canvi cap a un model energètic renovable i assegurar l'habitatge com a refugi enfront de la intempèrie.

En termes simples, el BCE li ha declarat la guerra a la COVID-19 i actualment pot comprar més de 100.000 milions d'euros de deute a el mes, el que li dóna un inigualable poder financer. Però, per a què s'utilitzaran els fons? Ajudaran a millorar les nostres vides? Donaran suport l'acció climàtica?

Caldrà intensificar el nostre compromís amb el territori rural, mantenir la recerca de la seva estabilitat, donar resposta a la demanda de serveis i necessitats, possibilitar una qualitat de vida coherent i digna, accentuar l'interès per una activitat sana i econòmica rendible, alhora que potenciem les nostres actuacions per a la recuperació ambiental, per la conservació dels equilibris i per capacitar la naturala per autoregular situacions delicades o catastròfiques.

Propers actes

Dreceres