En un moment crucial en la batalla contra l'ús abusiu i la mala gestió dels plàstic, la pandèmia de la COVID-19 ens enfronta a un nou repte, una major utilització del plàstic com a eina fonamental per la gestió d’aquesta crisi sanitària sense l’oblit de la problemàtica ambiental que aquest material comporta. L'autora ens explica de manera detallada com l’ús del plàstic ha ressorgit, com alguns lobbies industrials, entre ells els transformadors de plàstic, estan sol·licitant un relaxament de certs estàndards ambientals i l'impacte d'aquesta qüestió en la nostra salut i la del planeta.
Una tortuga ofegada per una bossa de plàstic o amb una palleta travessada a la boca, una ‘illa’ de plàstic surant pels oceans o peixos amb ‘microplàstics’ a l’estómac: això és el que omple titulars de diaris i notícies que ens alarmen sobre un material que no només s’acumula al medi sinó que també es bioacumula a les nostres cadenes tròfiques. La problemàtica del plàstic ens és coneguda, visible i comprensible: ens afecta directament i ens preocupa. Ens plantegem què podem fer al respecte, si depèn de nosaltres, com hem arribat fins aquest punt. Intentem respondre pas a pas totes aquests qüestions sense entrar en tecnicismes ni massa dades.
La cimera del clima, la COP26 auspiciada per les Nacions Unides, se celebrarà de l'1 al 12 de novembre de 2021 a Glasgow (Escòcia), després que la crisi generada pel coronavirus COVID-19 hagi obligat a ajornar-la un any.
Reclamen que els carrers siguin per a les persones i no per als cotxes i defensen que mesures com les que ha implantat Barcelona reservant carrils per als vianants, per exemple, es queden curtes i haurien de ser permanents.
El desconfinament gradual de la població -i, per tant, l'augment de la mobilitat i la represa de l'activitat- està afectant negativament la qualitat de l'aire a les comarques gironines. I és que, des que el 4 de maig va començar la fase 0, contaminants atmosfèrics com els òxids de nitrogen i l'ozó troposfèric han recuperat els nivells habituals, previs a la situació excepcional d'aturada general a causa de la pandèmia de la COVID-19.
L’Ajuntament adequarà, com a prova pilot, nous espais per a vianants i bicicletes per garantir les distàncies de seguretat arran de la COVID-19. S’avança així, amb la posada en marxa de l‘Anella de Mobilitat Verda. Un pla d’acció de mesures que dona prioritat als desplaçaments a peu i als mitjans de transport sostenible. En aquest sentit, cal recordar que ja hi ha estudis que afirmen que la contaminació atmosfèrica agreuja la gravetat de la malaltia.
Aliança Residu Zero reclama unes polítiques valentes, basades en la reducció dels residuos, i recorda al Govern espanyol que la sortida d’aquesta crisi només serà possible amb mesures que situïn el medi ambient i les personaes en el centre de les polítiques.
El transport de superfície, l'energia i la indústria són responsables, conjuntament, del 80% de la reducció
La reducció de l'activitat humana durant el confinament per la COVID-19 ha afavorit que els parcs i les platges metropolitans s'hagin convertit en refugis de natura. El resultat ha estat un augment de fauna difícilment observable en circumstàncies normals, com ara flamencs, cabirols o senglars.
Les setmanes passen, el desconfinament avança i la situació meteorològica tampoc no ajuda. Aquest dimarts vam tenir el dia amb més contaminació per NO2 des del decret de l’estat d’alarma, fa ja més de dos mesos.
