Una tortuga ofegada per una bossa de plàstic o amb una palleta travessada a la boca, una ‘illa’ de plàstic surant pels oceans o peixos amb ‘microplàstics’ a l’estómac: això és el que omple titulars de diaris i notícies que ens alarmen sobre un material que no només s’acumula al medi sinó que també es bioacumula a les nostres cadenes tròfiques. La problemàtica del plàstic ens és coneguda, visible i comprensible: ens afecta directament i ens preocupa. Ens plantegem què podem fer al respecte, si depèn de nosaltres, com hem arribat fins aquest punt. Intentem respondre pas a pas totes aquests qüestions sense entrar en tecnicismes ni massa dades.
El transport de superfície, l'energia i la indústria són responsables, conjuntament, del 80% de la reducció
La reducció de l'activitat humana durant el confinament per la COVID-19 ha afavorit que els parcs i les platges metropolitans s'hagin convertit en refugis de natura. El resultat ha estat un augment de fauna difícilment observable en circumstàncies normals, com ara flamencs, cabirols o senglars.
Les setmanes passen, el desconfinament avança i la situació meteorològica tampoc no ajuda. Aquest dimarts vam tenir el dia amb més contaminació per NO2 des del decret de l’estat d’alarma, fa ja més de dos mesos.
El passat dia 11 de maig van néixer els tres polls de corriol camanegre del niu que aquest ocell, propi dels ambients dunars de les platges. És una espècie en perill i que està protegida. És el segon any consecutiu que nidifica a les platges del municipi de Tarragona. Enguany donada la situació de confinament, el niu el van fer enmig de la platja i per a protegir-lo, va caler d'abalisar tot el tram a l'entorn del niu.
El text, fruit d’un procés de participació, articula la resposta del país al desafiament del canvi climàtic, en un context de reactivació de l’economia enmig de la crisi de la COVID-19. Vol orientar l’acció per la transició ecològica, integrant objectius i eines i minimitzar impactes negatius per a l'economia, la societat i els ecosistemes.
Una primavera excepcional pel que fa a la pluja ha coincidit amb la interrupció de les activitats de gestió de les zones verdes —segues i altres— de pobles i ciutats de Catalunya a causa del confinament i l’aturada per la pandèmia.
Els aiguamolls de l'Empordà podrien viure la cria de dues espècies d'ocell per primera vegada a la seva història, gràcies a les pluges d'aquest 2020 i la tranquil·litat que hi ha pel confinament. Es tracta de l'agró blanc i el bernat pescaire, dues espècies que es traslladen cap a la zona del Mediterrani una vegada al centre d'Europa baixen les temperatures.
La llista de fauna observada s'assembla a les de 2006 i 2007, els anys amb més diversitat de vertebrats a la riera de Caldes. Aquesta primera setmana de maig Joan Daranas va localitzar tres ànecs de collverd, tres polles d'aigua, dos bernats pescaires, tres rossinyols bords i dos teixidors "Remiz pendulinus". Tots envoltats d'una discoteca d'ocells de fins a 25 espècies i sota l'atenta mirada dels conills.
Sense abelles perilla seriosament la biodiversitat mundial. És una advertència científica que han començat a prendre seriosament des dels Estats Units fins al vell continent, on el Parlament Europeu ha sortit a el rescat d'aquests insectes, vitals per al cicle biològic vegetal i no només per a la producció de mel.
