Entrevista

Manel Ferri és expert en mobilitat i president en funcions de l'Associació per la Promoció del Transport Públic. És, sens dubte, una de les veus amb més criteri de l'Estat per analitzar els reptes i actuacions a favor de la transició cap a una mobilitat sostenible. Amb ell, analitzem avui quina aprenentatges ha portat la COVID-19 en referència a la mobilitat urbana, però també les mesures concretes que s'estan duent a terme al territori, i el full de ruta que s'hauria de posar en marxa per arribar a una mobilitat deslligada dels combustibles fòssils i enfocada a la salut i el benestar de les persones.

Notícia

Mobilitat Sostenible. L'emergència sanitària actual suposa un repte per les estratègies de mobilitat de les ciutats. Relatem algunes d'elles en aquesta notícia.

Entrevista

ConBici és l'entitat de referència a Espanya per a la promoció de la bicicleta com a mitjà de transport habitual, segur i sostenible. Reuneix 65 associacions i col·lectius de ciclistes de tota Espanya. Hem volgut parlar amb la seva coordinadora Laura Vergara per tenir la visió en el context post-COVID dels que representen i defensen davant entitats públiques i privades els drets i els interessos de les persones que utilitzen la bicicleta com a mitjà de transport o de lleure, per tal d'aconseguir implementar mesures, normatives, infraestructures i tot allò que fomenti la cultura de la bicicleta.

Entrevista

Francisco Rodero és responsable de projectes ITS al Centre d’Innovació del Transport (CENIT), integrat al CIMNE de la Universitat Politècnica de Catalunya. Rodero ens aporta la mirada de la importància del big data en una transició real cap a la mobilitat sostenible. Analitza les tendències i sobretot la necessitat de tenir una bona xarxa d'anàlisi sobre el moviment de les persones, lligada en gran part al nostre telefon mòbil, per observar comportaments i el seu impacte en les emissions de gasos amb efecte hivernacle o millorar la flexibilitat de l'oferta de transport públic.

Entrevista

Pere Torras és Director General de l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM) a l'Àrea de Barcelona. Analitzem amb ell el recentment aprovat Pla Director de Mobilitat 2020-2025 del Sistema Integrat de Mobilitat Metropolitana de Barcelona.

Notícia

La pandèmia i la por al contagi del coronavirus han fet canviar els hàbits de mobilitat a les grans ciutats. Així ho constata un estudi de la Plataforma Veïnal Nextdoor, fet a Barcelona.

Notícia

L’Ajuntament ha posat en funcionament una xarxa de carrers amb prioritat per a les bicicletes sota el nom de “Zona 20”. Aquests carrers enllacen amb els carrils per a bicicletes ja existents creant una veritable anella circulatòria amb garanties de seguretat, batejada com “anella holandesa”.

Notícia

L’Ajuntament de Castellar del Vallès ha començat a implantar la reducció de la velocitat màxima permesa en vies urbanes per a tot tipus de vehicles dels 40 als 30 quilòmetres per hora, una mesura que té per objectiu pacificar el trànsit de vehicles als diferents nuclis urbans del municipi.

Reportatge

Barcelona és una ciutat compacta i forma part d’una gran àrea metropolitana. Tot i que només un de cada quatre viatges a Barcelona es fa en cotxe, el trànsit motoritzat domina la ciutat a causa de la gran demanda d’espai i infraestructura. A més, falten espais verds a la ciutat, que només té uns pocs parcs.

Reportatge

Des que la COVID19 ens va canviar el món ha ocorregut un boom de la bicicleta a les nostres ciutats: notícies amb imatges de botigues de bicicletes buides, nous carrils bici per tot arreu, estocs esgotats ... A nivell mundial! Però tot això no es deu només a la covid19. Aquesta tendència ve de lluny i la pandèmia actual només ha accelerat el canvi en el com es realitza la mobilitat.

La pregunta ara és: Realment hi ha hagut un canvi modal? Ha crescut l'ús de la bicicleta? Vegem-ho a continuació.

Butlletí

Opinió

Estendre la filosofia de l’economia del bé comú a la mobilitat pot ser la manera de crear aquest nou escenari en el que administracions, empreses, organitzacions, persones... acceptin que anar de bòlid no ens fa més eficients, ni eficaços, ni productius, ni competitius.

Després de mesos sense cotxes, hores punta, soroll i contaminació només han calgut uns dies per recuperar la inèrcia aparcada, que no abandonada, de la mobilitat frenètica de les nostres ciutats. En un món sense abraçades, un rètol de “petó i adéu” per zones d’estacionament curt per deixar i recollir nens a l’escola pot semblar l’arc de Sant Martí sortint dels núvols que hem vist als balcons. Però que la coloraina no ens tapi l’horitzó de la mobilitat sense emissions.

Sempre s’havia dit que, per vèncer l’impuls de fer servir el vehicle privat, l’oferta de transport col·lectiu havia de ser més ràpida o més barata que el cotxe, o les dues coses alhora. Caldrà sumar-hi el factor de la salut. És cert que aquest aspecte, des del punt de vista de mantenir a ratlla la pol·lució atmosfèrica, fa anys que és un poderós argument per estimular l’abandonament del vehicle privat. Ara hi ha una nova perspectiva: la seguretat d’autobusos, trens i tramvies en relació als contagis.

Avui sabem que n’hi ha bilions de virus i que exerceixen un rol molt important en els ecosistemes marins, doncs diàriament eliminen entre el 20 i el 40% de les bactèries presents als oceans. Tot apunta, a més, que tenen una funció important en els cicles biogeoquímics de l’oceà: segresten CO2 i intervenen en l’intercanvi de gasos atmosfèrics.

La Terra no és a les nostres mans. No cal que la protegim amb paternalisme. Tot i que la inundéssim de contaminació, la Terra continuaria existint, això sí, sense nosaltres, la qual cosa demostraria fins a quin punt encara no hem comprès la veritable transcendència del joc de la vida, i el fet que aquesta es fonamenta en un meravellós equilibri dinàmic de tot amb tot.

Propers actes

Dreceres