Reportatge

Una tortuga ofegada per una bossa de plàstic o amb una palleta travessada a la boca, una ‘illa’ de plàstic surant pels oceans o peixos amb ‘microplàstics’ a l’estómac: això és el que omple titulars de diaris i notícies que ens alarmen sobre un material que no només s’acumula al medi sinó que també es bioacumula a les nostres cadenes tròfiques. La problemàtica del plàstic ens és coneguda, visible i comprensible: ens afecta directament i ens preocupa. Ens plantegem què podem fer al respecte, si depèn de nosaltres, com hem arribat fins aquest punt. Intentem respondre pas a pas totes aquests qüestions sense entrar en tecnicismes ni massa dades.

Notícia
Els canvis en la mobilitat han reduït les emissions (Efe/Chema Moya)mb mascareta circula en bicicleta per Madrid

El transport de superfície, l'energia i la indústria són responsables, conjuntament, del 80% de la reducció

Notícia
Cicles biològics en parcs i platges metropolitans durant el confinament

La reducció de l'activitat humana durant el confinament per la COVID-19 ha afavorit que els parcs i les platges metropolitans s'hagin convertit en refugis de natura. El resultat ha estat un augment de fauna difícilment observable en circumstàncies normals, com ara flamencs, cabirols o senglars.

Notícia
Foto: Xavi Calvo

Les setmanes passen, el desconfinament avança i la situació meteorològica tampoc no ajuda. Aquest dimarts vam tenir el dia amb més contaminació per NO2  des del decret de l’estat d’alarma, fa ja més de dos mesos.

Notícia

El passat dia 11 de maig van néixer els tres polls de corriol camanegre del niu que aquest ocell, propi dels ambients dunars de les platges. És una espècie en perill i que està protegida. És el segon any consecutiu que nidifica a les platges del municipi de Tarragona. Enguany donada la situació de confinament, el niu el van fer enmig de la platja i per a protegir-lo, va caler d'abalisar tot el tram a l'entorn del niu.

Notícia
L’objectiu és assolir la neutralitat d'emissions com a molt tard el 2050

El text, fruit d’un procés de participació, articula la resposta del país al desafiament del canvi climàtic, en un context de reactivació de l’economia enmig de la crisi de la COVID-19. Vol orientar l’acció per la transició ecològica, integrant objectius i eines i minimitzar impactes negatius per a l'economia, la societat i els ecosistemes.

Notícia
La pluja abundant ha afavorit la proliferació d'herbes i flors arreu. Imatge de Vallromanes (Vallès Oriental)

Una primavera excepcional pel que fa a la pluja ha coincidit amb la interrupció de les activitats de gestió de les zones verdes —segues i altres— de pobles i ciutats de Catalunya a causa del confinament i l’aturada per la pandèmia.

Notícia

Els aiguamolls de l'Empordà podrien viure la cria de dues espècies d'ocell per primera vegada a la seva història, gràcies a les pluges d'aquest 2020 i la tranquil·litat que hi ha pel confinament. Es tracta de l'agró blanc i el bernat pescaire, dues espècies que es traslladen cap a la zona del Mediterrani una vegada al centre d'Europa baixen les temperatures.

Notícia
Riera de Caldes

La llista de fauna observada s'assembla a les de 2006 i 2007, els anys amb més diversitat de vertebrats a la riera de Caldes. Aquesta primera setmana de maig Joan Daranas va localitzar tres ànecs de collverd, tres polles d'aigua, dos bernats pescaires, tres rossinyols bords i dos teixidors "Remiz pendulinus". Tots envoltats d'una discoteca d'ocells de fins a 25 espècies i sota l'atenta mirada dels conills.

Notícia
El 71% dels aliments bàsics d'Espanya depèn de l'activitat pol·linitzadora essencial d'aquests insectes

Sense abelles perilla seriosament la biodiversitat mundial. És una advertència científica que han començat a prendre seriosament des dels Estats Units fins al vell continent, on el Parlament Europeu ha sortit a el rescat d'aquests insectes, vitals per al cicle biològic vegetal i no només per a la producció de mel. 

Butlletí

Opinió

Casa i salut, casa i cures, són ara un binomi renovat que posen de relleu el que és la veritable gran infraestructura bàsica de país: el seu parc d'habitatges. Invertir en aquesta infraestructura és una proposta de reconstrucció econòmica amb ocupació local, de qualitat i estable; però també ha de permetre fer viable el canvi cap a un model energètic renovable i assegurar l'habitatge com a refugi enfront de la intempèrie.

En termes simples, el BCE li ha declarat la guerra a la COVID-19 i actualment pot comprar més de 100.000 milions d'euros de deute a el mes, el que li dóna un inigualable poder financer. Però, per a què s'utilitzaran els fons? Ajudaran a millorar les nostres vides? Donaran suport l'acció climàtica?

Caldrà intensificar el nostre compromís amb el territori rural, mantenir la recerca de la seva estabilitat, donar resposta a la demanda de serveis i necessitats, possibilitar una qualitat de vida coherent i digna, accentuar l'interès per una activitat sana i econòmica rendible, alhora que potenciem les nostres actuacions per a la recuperació ambiental, per la conservació dels equilibris i per capacitar la naturala per autoregular situacions delicades o catastròfiques.

Crisi com a oportunitat. És un tòpic, sí, però, com tants altres, amb la seva càrrega de veritat, raó i sentit comú. La crisi de la COVID-19 ja està dibuixant un nou escenari en moltíssims àmbits de la nostra societat, tot i que encara no podem veure l'abast que tindran aquests canvis a què ens porta la propagació d'un virus que, d'entrada, ha posat en evidència la nostra vulnerabilitat.

Fa anys que la comunitat científica adverteix sobre les greus conseqüències del canvi climàtic i la necessitat de polítiques contundents que redueixin dràsticament les emissions. Alguns experts ja han fet notar que la crisi climàtica serà encara més greu que aquesta pandèmia. Afortunadament, encara som a temps d'esmorteir els seus efectes i hem vist com la humanitat és capaç d'actuar de manera contundent quan veu el perill davant seu.

Propers actes

Dreceres