Entrevista

ConBici és l'entitat de referència a Espanya per a la promoció de la bicicleta com a mitjà de transport habitual, segur i sostenible. Reuneix 65 associacions i col·lectius de ciclistes de tota Espanya. Hem volgut parlar amb la seva coordinadora Laura Vergara per tenir la visió en el context post-COVID dels que representen i defensen davant entitats públiques i privades els drets i els interessos de les persones que utilitzen la bicicleta com a mitjà de transport o de lleure, per tal d'aconseguir implementar mesures, normatives, infraestructures i tot allò que fomenti la cultura de la bicicleta.

Entrevista

Francisco Rodero és responsable de projectes ITS al Centre d’Innovació del Transport (CENIT), integrat al CIMNE de la Universitat Politècnica de Catalunya. Rodero ens aporta la mirada de la importància del big data en una transició real cap a la mobilitat sostenible. Analitza les tendències i sobretot la necessitat de tenir una bona xarxa d'anàlisi sobre el moviment de les persones, lligada en gran part al nostre telefon mòbil, per observar comportaments i el seu impacte en les emissions de gasos amb efecte hivernacle o millorar la flexibilitat de l'oferta de transport públic.

Notícia

La pandèmia i la por al contagi del coronavirus han fet canviar els hàbits de mobilitat a les grans ciutats. Així ho constata un estudi de la Plataforma Veïnal Nextdoor, fet a Barcelona.

Notícia

L’Ajuntament ha posat en funcionament una xarxa de carrers amb prioritat per a les bicicletes sota el nom de “Zona 20”. Aquests carrers enllacen amb els carrils per a bicicletes ja existents creant una veritable anella circulatòria amb garanties de seguretat, batejada com “anella holandesa”.

Notícia

L’Ajuntament de Castellar del Vallès ha començat a implantar la reducció de la velocitat màxima permesa en vies urbanes per a tot tipus de vehicles dels 40 als 30 quilòmetres per hora, una mesura que té per objectiu pacificar el trànsit de vehicles als diferents nuclis urbans del municipi.

Reportatge

Barcelona és una ciutat compacta i forma part d’una gran àrea metropolitana. Tot i que només un de cada quatre viatges a Barcelona es fa en cotxe, el trànsit motoritzat domina la ciutat a causa de la gran demanda d’espai i infraestructura. A més, falten espais verds a la ciutat, que només té uns pocs parcs.

Notícia

Mobilitat Sostenible. L'emergència sanitària actual suposa un repte per les estratègies de mobilitat de les ciutats. Relatem algunes d'elles en aquesta notícia.

Reportatge

Des que la COVID19 ens va canviar el món ha ocorregut un boom de la bicicleta a les nostres ciutats: notícies amb imatges de botigues de bicicletes buides, nous carrils bici per tot arreu, estocs esgotats ... A nivell mundial! Però tot això no es deu només a la covid19. Aquesta tendència ve de lluny i la pandèmia actual només ha accelerat el canvi en el com es realitza la mobilitat.

La pregunta ara és: Realment hi ha hagut un canvi modal? Ha crescut l'ús de la bicicleta? Vegem-ho a continuació.

Reportatge

La pandèmia i el confinament ha possibilitat el ressorgiment de la bicicleta arreu del món com un mitjà segur de desplaçament i les ciutats i pobles s’han apressat a crear més espais, mes carrils bici en detriment de l’espai dedicat al cotxe. Això ha estat possible gràcies a les actuacions d’urbanisme tàctic que l’estat d’alarma ha possibilitat. El gran repte que s’analitza a continuació és el fet de consolidar les actuacions provisionals en definitives com estan fent grans ciutats com Paris.  

Notícia

L’actuació forma part de les mesures adoptades per l’Ajuntament a l’espai públic per la COVID-19 i per fomentar la mobilitat sostenible. Els treballs, que tenen una durada aproximada d’un mes, permetran els desplaçaments segurs en bici a la ciutat, de nord a sud i d’est a oest

Butlletí

Opinió

Les dades indiquen que els ODS, el somni més gran que mai ens hem plantejat com a espècie, són una fita assolible. Ara falta tenir clar, també com a espècie, fins a quin punt estem disposats a fer els nostres somnis realitat.

L’emergència climàtica afecta el nostre entorn material i la nostra salut física, però també la nostra salut mental. L'ecoansietat es defineix com una por crònica a la destrucció mediambiental, tot i que encara no està reconegut com una afectació mèdica.

Estendre la filosofia de l’economia del bé comú a la mobilitat pot ser la manera de crear aquest nou escenari en el que administracions, empreses, organitzacions, persones... acceptin que anar de bòlid no ens fa més eficients, ni eficaços, ni productius, ni competitius.

Després de mesos sense cotxes, hores punta, soroll i contaminació només han calgut uns dies per recuperar la inèrcia aparcada, que no abandonada, de la mobilitat frenètica de les nostres ciutats. En un món sense abraçades, un rètol de “petó i adéu” per zones d’estacionament curt per deixar i recollir nens a l’escola pot semblar l’arc de Sant Martí sortint dels núvols que hem vist als balcons. Però que la coloraina no ens tapi l’horitzó de la mobilitat sense emissions.

Sempre s’havia dit que, per vèncer l’impuls de fer servir el vehicle privat, l’oferta de transport col·lectiu havia de ser més ràpida o més barata que el cotxe, o les dues coses alhora. Caldrà sumar-hi el factor de la salut. És cert que aquest aspecte, des del punt de vista de mantenir a ratlla la pol·lució atmosfèrica, fa anys que és un poderós argument per estimular l’abandonament del vehicle privat. Ara hi ha una nova perspectiva: la seguretat d’autobusos, trens i tramvies en relació als contagis.

Propers actes

Dreceres