Notícia

El projecte de desplegament de l’Anella Verda d’Igualada a les antigues Guixeres de Les Comes, elaborat per l’estudi barceloní Batlle i Roig Arquitectura, ha estat mereixedor d’un dels premis absoluts del World Architecture Festival 2018. Amsterdam va ser l’escenari d’aquest festival, una cita mundial amb més de quatre-centes presentacions i taules de debat que va incloure, a més, l’acte de lliurament de premis a les millors propostes de l’any.

Notícia

L’Ajuntament de Granollers instal·larà durant l’any que ve una caldera de biomassa que subministrarà escalfor per als sistemes de calefacció i d’aigua calenta sanitària a cinc equipaments de la zona nord de Roger de Flor: el nou cinema Edison, a l’edifici del Centre Cultural; l’escola Salvador Espriu, l’Escola Municipal de Treball, l’escola municipal Salvador Llobet i l’institut Antoni Cumella. El projecte s’executarà a partir d’una aportació municipal d’uns 444.000 euros que se sumaran als prop de 200.000 euros que s’han aconseguit de la Diputació. Aquesta caldera, que substituirà les antigues de gas natural, permetrà un estalvi d’uns 12.300 euros a l’any.

Notícia

El president de la Diputació de Barcelona, Marc Castells, ha rebut de mans del president de l’Instituto de Turismo Responsable, Tomás Azcárate, la renovació de la certificació de la Diputació de Barcelona com a destinació turística sostenible per complir els requisits de l’estàndard “Biosphere Destination” i l’adquisició de l’estatus de Destinació Biosphere Gold. Aquest distintiu reconeix no només la sostenibilitat turística desenvolupada a partir de la certificació Biosphere sinó el treball per estendre aquest compromís a les empreses i serveis turístics de la destinació. La Diputació es converteix així en la segona destinació al mon en rebre’l.

Notícia

Catalunya sumarà 22 noves estacions en 15 noves ubicacions a la seva xarxa pública de recàrrega ràpida per a vehicles elèctrics. La mesura, que s’emmarca en el desenvolupament del Pla estratègic per al desplegament d'infraestructura de recàrrega per al vehicle elèctric a Catalunya 2016-2019 (PIRVEC) impulsat pel departament d’Empresa i Coneixement, amplia fins a 88 el nombre d’estacions ràpides situades en la xarxa viària bàsica catalana. L’Institut Català d’Energia (ICAEN) ja treballa perquè l’any 2019 cap punt del país quedi a més de 30 quilòmetres d’un punt de recàrrega ràpida.

Notícia

Aquest projecte té per finalitat desenvolupar diverses actuacions per tal de dotar de les infraestructures necessàries per millorar la mobilitat a peu i en bicicleta, pacificar el trànsit de vehicles i  atorgar la qualitat paisatgística adequada a l’entrada a un nucli urbà.

Notícia

Mieres (Garrotxa) ha votat 'sí' a la gestió directa del subministrament d'aigua. L'Ajuntament va posar en marxa a principis de desembre una consulta popular vinculant. Inicialment, es van fer dues tandes de votacions presencials i des del 17 i fins al 23 de desembre, de manera telemàtica.

Notícia

Segons l’estudi de viabilitat, mancomunar suposaria la millora de les condicions laborals del personal i un estalvi d’uns 25.000 € pel consistori, els quals es podrien invertir en millores del servei

Notícia

A la primavera es crearà una associació de productors de reserves de la biosfera d’Itàlia, França, el Líban, Tunísia i Catalunya, que ha d’impulsar un segell que diferenciï la mel de qualitat d’aquests territoris protegits

Notícia

L’Ajuntament d’Artés entén que l’ús del vehicle elèctric és més sostenible que l’ús de vehicles amb carburants fòssils. Per a promocionar-ne l’ús d’aquests tipus de vehicle ja ha modificat les ordenances fiscals, bonificant el 75% de l’impost als vehicles de tracció mecànica. Ara doncs ha instal·lat el punt de càrrega, temporalment el seu ús serà gratuït, i també ha adquirit un vehicle elèctric per a la brigada municipal, esperant que amb mesures com aquestes l’ús d’aquest tipus de vehicles creixi exponencialment reduint doncs la contaminació atmosfèrica.

Notícia

La infraestructura hidràulica municipal es reforça amb l’ampliació i la rehabilitació de 50 quilòmetres de clavegueram, amb l’objectiu de minimitzar el risc d’inundació i els efectes de les pluges intenses, cada cop més freqüents a causa del canvi climàtic.

Opinió

Li aniria millor als rius, els mars, els ecosistemes, les espècies naturals si tinguessin drets? La situació de crisi climàtica exigeix solucions però els missatges alarmistes no funcionen i, encara pitjor, creen anticossos. Davant la crisi podem fer revolucions o reformes. Les revolucions lluiten per aconseguir drets i les reformes els reconeixen i posen en valor. Però, ara per ara, els drets ambientals els conquereixen les persones, no el medi, i tota revolució o reforma és antropocèntrica.

Erling Kagge proposa detenir la urgència vital sense sentit «i trobar en el silenci els secrets del món». Aïllar-se, diu, no és donar l’esquena a l’ entorn, consisteix en veure el món amb una mica més de claredat, mantenir el rumb i intentar estimar la vida. «El silenci és enriquidor en ell mateix. És una qualitat, un luxe. Una clau que ens pot obrir a noves maneres de pensar i d’escoltar-nos a nosaltres mateixos»

Els efectes negatius de la contaminació lumínica sobre la salut i el medi ambient són incontestables. Però l’excés de llum perjudica també la ciència, especialment l’astronomia. La pèrdua del cel estrellat en les nostres ciutats, lluny de ser considerat com un mal menor, té un preu difícil de quantificar en pèrdua de vocacions científiques, i en pèrdua o malbaratament de patrimoni cultural.

L’educació ha de servir per donar sentit a la nostra existència i per fer un bon ús de la nostra llibertat. L’educació en la sostenibilitat no l’hauríem de concebre tant com una nova finalitat educativa, sinó més aviat com a una seqüència d’accions basades en la viabilitat econòmica, en l’equitat social i en la sustentabilitat ecològica per assolir la finalitat del benestar individual i col·lectiu de les generacions presents i futures.

La sensorització del món farà aflorar causes i efectes ni tan sols intuïts, patrons ocults, o mapes insospitats. Les dades en si mateixes no són gran cosa. Tot depèn de les intencions de qui les recull i les gestiona. En un règim ideal democràtic la traçabilitat universal només hauria de preocupar els malfactors. Un sistema de garanties robust amb un equilibri de poders que fes de contrapès a possibles excessos serviria per donar resposta a la qüestió: qui vigila els vigilants?

Butlletí

Propers actes

Dreceres