Durant dècades, hem après a mirar l’economia només per la part visible de l’iceberg: empreses, comerç, consum o sistema financer. És la superfície del model dominant, una economia de mercat basada en el creixement, els diners i la concentració de poder. És el que ens han ensenyat que és el més important i l’imprescindible per al desenvolupament dels éssers humans.
Però sota —allò que sovint no es veu ni es comptabilitza— hi ha el que, segons altres visions alternatives, apunten al que realment sosté la vida: les cures, els aliments, la biodiversitat, els sabers comunitaris, les xarxes de suport o les tasques domèstiques. Sense aquesta base invisible, el sistema econòmic simplement no funcionaria.
Aquest contrast no és només una metàfora. Es tracta d’una radiografia d’un model que invisibilitza tot allò que no es monetitza i que, alhora, posa en risc les condicions materials que fan possible la vida dins del propi sistema.
La criança, el suport emocional, l’atenció a la vellesa, l’educació o la salut són activitats imprescindibles per al benestar humà. Històricament, moltes d’aquestes tasques han estat assumides per dones, sense reconeixement ni remuneració, i fins i tot menystingudes en un model d’economia productivista i heteropatriarcal.
Les set idees clau en les quals es basa la 'Nova cultura de la Terra'.
Foto: ECOLOGISTES EN ACCIÓ
Aquesta invisibilització no és casual. El mercat només dona valor a allò que té preu. I això deixa fora tant els treballs de cures com els serveis que ofereixen els ecosistemes, des de la fertilitat del sòl fins a la regulació del propi clima que ens permet sobreviure.
Des de l’economia feminista i l’economia ecològica es planteja una idea clara: que la lògica del capital és incompatible amb la lògica de la vida. Si el sistema productiu no està al servei de la reproducció social i ecològica, genera desigualtats i degradació ambiental, i això provoca una escletxa de classe i de gènere cada vegada més insostenible.
Interdependents i ecodependents
Els éssers humans no som individus autosuficients. Som interdependents —necessitem cures, comunitat, suport— i també ecodependents —dependem dels ecosistemes i dels seus límits.
Aquesta doble dependència qüestiona un dels mites centrals de la modernitat i del sistema neoliberal actual: la idea d’un individu autònom, desvinculat de la natura i dels altres éssers vius. En realitat, la cooperació, la solidaritat i les cures han estat la base de la nostra supervivència com a espècie, i aquesta idea postmoderna d’entendre l’individu com un ens autònom que és capaç de sobreivure i triomfar sense dependre i coordinar-se amb la resta és un mite.
Els ecofeminismes, a més, han posat aquest fet al centre del debat, denunciant un sistema que s’apropia tant del treball de les dones com dels recursos naturals.
Nou necessitats fonamentals
Segons el pensador Manfred Max-Neef, totes les persones compartim nou necessitats fonamentals: subsistència, protecció, afecte, enteniment, participació, lleure, creació, identitat i llibertat.
El problema no són les necessitats, sinó com les satisfem. El model actual sovint ho fa a costa del medi ambient i de les desigualtats socials. Però hi ha alternatives: és possible cobrir aquestes necessitats amb menys energia i materials, generant menys residus, reforçant la comunitat i promovent l’equitat.
Apostar per una nova cultura de la Terra implica assumir transformacions profundes: en l’economia, en el treball, en les institucions i també en l’educació
Aquí és on entra en joc l’educació ecosocial. No és només una evolució de l’educació ambiental, sinó una proposta de transformació profunda del sistema educatiu i, en última instància, del model de societat. Aquest concepte es planteja com una ‘nova política de la Terra’, capaç de formar ciutadania crítica i preparada per afrontar la crisi ecològica i social de manera integrada.
Entre els seus eixos principals destaquen:
- Enfocament integral: connecta crisi ecològica i justícia social, superant visions fragmentades.
- Transició ecosocial: impulsa canvis en el centre educatiu i el seu entorn.
- Formació per a l’acció: prepara per a la mitigació, adaptació i resiliència climàtica.
- Valors clau: respecte per la biodiversitat, equitat i participació.
- Noves eines: incorpora educació emocional i consciència de la vulnerabilitat.
Aquesta perspectiva, doncs, situa la vida al centre de l’aprenentatge, fent visibles les interdependències i els límits del planeta per fomentar l’autoorganització i reestructuració del sistema des d’abaix.
Apostar per una nova cultura de la Terra implica assumir transformacions profundes: en l’economia, en el treball, en les institucions i també en l’educació. Xarxes comunitàries i economies de proximitat, defensa dels serveis públics i els drets socials, reconeixement i repartiment dels treballs de cures i aliances entre moviments per la justícia climàtica i social
L’educació ecosocial pot ser el fil conductor d’aquest canvi, perquè no només transmet coneixement: construeix imaginaris, valors i capacitat d’acció col·lectiva. Tal com expliquen des d’Ecologistes en Acció a Nova cultura de la Terra, les propostes de canvi global es basen en set idees clau: decréixer en l’esfera material, construir equitat en comú, mantenir la biodiversitat, viure del sol actual, tancar els cicles de materials, posar la vida al centre i una idea en blanc, és a dir, oberta a totes les persones i sensnibilitats que vulguin aportar el seu granet de sorra en aquest nou dibuix del Planeta.
Cal passar, per aconseguir-ho, d’un relat de catàstrofe a un relat que generi acció i sentit de possibilitat. El canvi cultural, tal com expliquen els autors del document, és tan urgent com el canvi de vides, el canvi de polítiques i el canvi de sistemes econòmics. És ara, o mai.
