Catalunya, com la resta del món, ha d’accelerar la producció d’energia neta. Què ho està frenant? Pot accelerar-se el procés de transició energètica tenint en compte el territori, el món rural i les comunitats locals?
En només vuit anys – entre 2017 i 2024 – Catalunya ha emès 327,56 MtCO₂e, més de la meitat (51,4%) del sostre d’emissions 2050 que el Comitè d’experts del Parlament ha fixat per a la seva aprovació aquesta tardor.
Es preveu que les emissions globals de carboni procedents de combustibles fòssils augmentin un 1,1% el 2025, assolint un màxim rècord, segons una nova investigació del Global Carbon Project.
L’Observatori de la Fiscalitat dels Residus, iniciativa de la Fundació ENT, publica l’estudi “Las Tasas de Residuos en España 2025”. En la seva realització, s’han analitzat les taxes domiciliàries i comercials d’una mostra de 131 municipis, incloses totes les capitals de província.
L’Ajuntament aprova el Mapa de soroll i el Mapa de capacitat acústica de forma inicial
L'Àrea de Medi Ambient de l'Ajuntament de Palafrugell fa actuacions de control de l’ailant, una espècie exòtica invasora.
Aquesta taxa consensuada amb Igualada Comerç, Nou Centre i la Unió Empresarial de l’Anoia, permetrà reduir-la al 80% dels comerços.
Un treball sobre la merla d’aigua i un altre sobre fòsfor en aigües residuals guanyen ex aequo el X Premi de Treballs Acadèmics Sergi Mingote.
Els ministres de clima de la UE han pactat reduir un 90% les emissions netes el 2040 (sobre 1990), amb flexibilitats que permeten comptar crèdits de carboni internacionals, després d’una negociació molt ajustada. L’inici de la COP30 (6–21 de novembre de 2025) converteix aquest compromís en el marc del gran debat global sobre com aterrar el balanç d’emissions i finançar una transició real, especialment als països més vulnerables.
La Comissió de Polítiques d'Aigua, Medi Ambient i Economia Circular de la FEMP, reunida dimarts 4 de novembre a Montmeló, també ha abordat el tractament d'altres fraccions de residus urbans.