" Atès que cada vegada hi ha més biomassa forestal sense gestionar, els boscos són més densos i la temperatura de l’atmosfera cada vegada s’escalfa més, la proporció d’aigua evapo-transpirada pel bosc és més elevada i això es tradueix en menys aigua blava que va cap als rius i aqüífers."
" Cal gestionar la demanda i preservar els ecosistemes fluvials. Cal implementar mesures d'estalvi, reutilització d'aigües regenerades, però també aprofitament d'aigües grises i pluvials. "
"Hem entrat en un any decisiu en el camp ambiental. I dir això és ben poc original. Portem molts anys decisius, anys en què calia prendre decisions crucials a nivell mundial i que acabaven amb petits avenços -si és que se’n produïen."
“Pensar globalment, actuar localment”. Aquesta màxima ens anima a militar en l’autoresponsabilitat ambiental: una decisió personal i decidida a favor d’un canvi global i d’una acció local transformadora. Sense compromís és poc probable reeixir com a comunitat, especialment amb el repte d’adaptar-nos al nou escenari ambiental.
Ens satisfà observar com la nostra societat, tant rural com urbana, és dinàmica i plena d’iniciatives disposades a enfrontar-se amb el poder per defensar els espais verds, que, a la vegada, esdevenen indrets en comú per descansar, dialogar, contemplar i millorar el nostre dia a dia.
Més d’un miler de persones van participar al festival Fixing the Future on més d’un centenar de ponents d’arreu del món van participar disposats a repartir esperança a tort i a dret. «Si aconsegueixes que la gent se senti més esperançada, cada cop més persones se sentiran capaces de participar i començaran a pensar ‘espera, el futur és una cosa que també em pertany’», diu la fundadora Cathy Runciman. Certament, va ser una desfilada de bones idees, de projectes brillants, sostenibles i inspiradors centrats en temes tan diversos i rellevants per la nostra societat com la crisi energètica, l’alimentació, l’educació o la moda.
A dia d’avui, a Catalunya disposem de més coneixements assequibles sobre l’estat i tendències de la majoria dels hàbitats, sistemes i processos naturals, dels que mai havíem tingut a l’abast. El desconeixement, doncs, ja no pot ser cap excusa, ni per a l’omissió, ni per accions contraproduents.
Vivim temps de ciència ficció que recorden la literatura del gènere de catàstrofes dels vuitanta. Molts elements d’aquelles novel·les ja formen part de la nostra quotidianitat: escassedat de recursos, conflictes per l’energia, fenòmens meteorològics, auge dels autoritarismes. Ara aquests temes estan a l’agenda política i tenen la crisi ecològica i climàtica en la seva base. Com podem evitar caure en una mena d’ecocatastrofisme postmodern, estèril i pessimista? Potser ens cal més ciència i menys ficció?
El Vallès és una realitat ambiental, territorial i orgànica que no entén de divisions i segregacions administratives. Té una singularitat poc comuna. No és cap pati del darrere.
La biosfera i jo estem al darrer 1% de les nostres vides», comentava Lovelock al 2020. Actiu fins pràcticament la fi dels seus dies, el 2019 publicà el seu darrer llibre, Novaceno, on apunta amb optimisme un futur en que humans i màquines cooperarem per salvaguardar l’habitabilitat del nostre planeta. Et trobarem a faltar, Jim, al teu somriure i a les teves disrupcions, un terme que el filòsof Josep Ramoneda descriu com una innovació que marca una ruptura significativa en la manera de fer les coses.