Els gorgs i salts d’aigua que atresoren les nostres muntanyes són espais d’una gran fragilitat, bellesa i simbolisme. La seva constant presència a les xarxes socials i mitjans de comunicació i el desig de natura després dels mesos de confinament han fet que aquests indrets visquin una elevada afluència de visitants que posa en risc els seus valors.
16 joves catalans implicats en el medi ambient hem participat a la primera Cimena Mundial de la Joventut de la Unió Internacional per la Conservació de la Natura (UICN). Així ho hem viscut.
Els insectes, diu la FAO, són una font alimentària molt nutritiva i saludable, amb un alt contingut en greixos, proteïnes, vitamines i fibra i contingut mineral: la composició d’omega-3 insaturats i dels àcids grassos en els cucs de farina és comparable a la dels peixos i superior a la dels bistec de vedella
El principal enemic de la salut dels barcelonins i visitants de la ciutat no seria l’automòbil, sinó una estructura territorial determinada combinada amb un teixit urbà massa dens on un nombre de cotxes, clarament excessiu per a l’espai disponible, no pot circular amb fluïdesa, de manera que les emissions es disparen. L’automòbil seria més aviat el símptoma d’una malaltia.
És necessari replantejament general sobre el mateix concepte de progrés, cap a un equilibri entre el desenvolupament humà i els valors naturals, per a una bona qualitat de vida sense traspassar els límits del planeta.
Tenim un problema democràtic quan els partits que ens governen i la majoria de l’oposició al Congrés, defensen un model social que des del punt de vista de l’ecologisme es considera que no pot resoldre eficientment la necessitat de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle i alhora mantenir el benestar de la societat i cuidar el planeta
Si destruïm l’habitabilitat de la Terra no sembla que Mart resulti un destí operatiu pel comú de la humanitat, més enllà dels quatre milionaris de torn i altres ‘supermascles galàctis’ com l’antropòloga i activista Yayo Herrero va titllar a Musk
Estem davant d’un projecte global que traspassa fronteres i ha de comptar amb l’esforç solidari de la comunitat humana. El gran, immens, repte dels temps que vivim i que viurem els propers anys.
La carretera també és paisatge. I ho és perquè al segle XXI, el paisatge no és cap arcàdia, sinó qualsevol part del territori tal i com la percep la població, el caràcter del qual és el resultat de l’acció i la interacció de factors naturals i/o humans.
El nou Departament ambiental hauria de disposar de les competències de planificació i prospectiva de tot allò que transcendeix en els vectors de les aigües continentals i marines, aire, energia, biodiversitat, mobilitat, els hàbitats (inclòs l’urbà) i llurs processos biogènics