M’atreveixo a fer un exercici molt senzill de recuperar declaracions i idees que personalitats, pensadors i institucions han compartit en les darreres setmanes. L’objectiu és copsar com va canviant en qüestió de dies el discurs que intenta relacionar el coronavirus amb el canvi climàtic.
Quant de forma més veloç es destrueixen i es posen en risc les bases materials que sostenen la vida, més sanes estan les economies. Les informacions col·laterals a la crisi del coronavirus llancen qüestions interessants des de la perspectiva de l'ecologisme social i m'animen a compartir amb vosaltres algunes reflexions.
Fer una aturada com l’actual, que ens afecta a tots i cadascun de nosaltres —i que per això és possible, en part, perquè tothom la fa alhora—, és una situació extraordinària que no s’havia donat fins ara, ni tan sols en la darrera crisi econòmica. Es tracta d’una crisi sanitària però encara més d’una crisi econòmica que està posant sobre la taula la vulnerabilitat del sistema actual, massa centrat en el consum.
Un dia normal i corrent, en una típica oficina d’un municipi de l’àrea metropolitana de Barcelona, un empleat va veure que necessitava gomets, els petits cercles adhesius de colors que es fan servir per marcar arxius, documents, llibres, etc. Seguint les indicacions de compres, va fer una comanda on-line a través del catàleg de l’empresa que té el contracte de subministrament amb l’ajuntament.
«Els estereotips podrien restringir el nostre cervell flexible i plàstic. Per tant, sí: rebatre’ls és important», diu Gina Rippon. Aquesta neurocientífica britànica, investigadora de l’Aston Brain Centre de la Universitat d’Aston a Birmingham, va visitar fa pocs dies l’Aula Magna de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona (UB) per participar a la primera conferència del cicle Debats UB: feminisme.
Sabem valorar algunes disfuncions, però encara no sabem valorar el patrimoni. La comptabilitat econòmica tradicional, centrada en els valors productius o en les indemnitzacions, cobreix només una part del conjunt de funcions i impactes que hauria de contemplar. Les funcions i impactes no comptabilitzats s’erigeixen així en externalitats que no sabem parametritzar ni incloure en els balanços.
La millora de la connexió Castellar del Vallès-Sabadell passa per una via cívica que passa a transformar-se en “carrer major” per ambdues ciutats. I això és una competència exclusiva que té assignada el Govern de Catalunya que hauria de liderar i realitzar
Si des dels municipis i la ciutadania no ens posem seriosament a exigir, implantar i desenvolupar projectes locals i deixem tot el sector energètic renovable en mans dels grans projectes centralitzats i de propietat concentrada, ja no hi haurà marxa enrere
Si algú ha començat la dècada amb nous propòsits d’una vida més sostenible, alerta. Ningú va dir que seria fàcil, però cada cop es complica més. Tota decisió que prenem, especialment els que estem en la banda privilegiada del món, és complexa en totes les seves dimensions i conseqüències.
Si tot el que ara mateix resulta imprescindible desaparegués, el que ens permetria viure i ser feliços és un tros de terra, un sostre i una comunitat amb qui créixer en valors