Opinions

Consultor ambiental, Membre de la Comissió Mundial d‘Àrees Protegides, UICN

A dia d’avui, a Catalunya disposem de més coneixements assequibles sobre l’estat i tendències de la majoria dels hàbitats, sistemes i processos naturals, dels que mai havíem tingut a l’abast. El desconeixement, doncs, ja no pot ser cap excusa, ni per a l’omissió, ni per accions contraproduents.

Periodista

Vivim temps de ciència ficció que recorden la literatura del gènere de catàstrofes dels vuitanta. Molts elements d’aquelles novel·les ja formen part de la nostra quotidianitat: escassedat de recursos, conflictes per l’energia, fenòmens meteorològics, auge dels autoritarismes. Ara aquests temes estan a l’agenda política i tenen la crisi ecològica i climàtica en la seva base. Com podem evitar caure en una mena d’ecocatastrofisme postmodern, estèril i pessimista? Potser ens cal més ciència i menys ficció?

Ambientòleg i Enginyer T. Agrícola @manelcunill

El Vallès és una realitat ambiental, territorial i orgànica que no entén de divisions i segregacions administratives. Té una singularitat poc comuna. No és cap pati del darrere.

Sostenible.cat

La biosfera i jo estem al darrer 1% de les nostres vides», comentava Lovelock al 2020. Actiu fins pràcticament la fi dels seus dies, el 2019 publicà el seu darrer llibre, Novaceno, on apunta amb optimisme un futur en que humans i màquines cooperarem per salvaguardar l’habitabilitat del nostre planeta.  Et trobarem a faltar, Jim, al teu somriure i a les teves disrupcions, un terme que el filòsof Josep Ramoneda descriu com una innovació que marca una ruptura significativa en la manera de fer les coses.

Professor de Geografia. Facultat de Lletres. Universitat de Girona

Un altre estiu els incendis es converteixen en un forçat element transformador del paisatge a tota la conca mediterrània.Si tothom té clar quines són les causes i les solucions de la situació actual, com és que cada estiu repetim les mateixes lletanies? Al meu entendre, el principal motiu d’aquesta situació és que surt més econòmic invertir, majoritàriament, en extinció, és a dir, en el cos de bombers, que en prevenció.

Periodista

Quan ens canviem la tablet o el smartphone comença un periple de residus bona part dels quals acaba a l’oceà. I això en el millor dels casos perquè la resta de components poden acabar manipulats sense protecció per persones vulnerables i abocats sense miraments en tota mena de paratges desprotegits.

L’onada de calor fa que es torni a parlar de pobresa energètica, un problema estructural que dura tot l’any i que obliga a les entitats socials a redoblar esforços aquests dies per atendre totes les persones que puguin mostrar dificultats per mantenir una temperatura saludable a la llar. Projectes com el Cooltorise, finançat per la Unió Europea, busquen atendre i acompanyar a totes les persones que tenen dificultats per pagar les factures elèctriques.

Doctor en Ecologia per la UAB i investigador del CREAF

És una tasca esgotadora i estèril qualsevol intent per intentar planificar la imprescindible transformació abans d’arribar simplement a l’anunciat col·lapse, amb el dolor i la misèria afegida que generarà. Els governs, les grans empreses, les persones que podrien pilotar el canvi i, en general, bona part de les societats, continuen immerses en una laberint de pedaços per mirar de mantenir allò que fa aigües per tot arreu.

Periodista

És habitual en els comiats fer una mirada al passat. Jo m’estimo més que aquest comiat en particular se centri en l’any 2122 i en el que podria passar fins a la tercera dècada del segle xxii. Hi ha res més estimulant que imaginar el futur? Aquest exercici era més freqüent fa 30, 40, i 50 anys, que no pas ara. I això no és casual. Revela una pèrdua de confiança. Però no cal perdre mai la confiança en allò que ha de venir per la senzilla raó que no està completament predeterminat.

La temperatura de la superfície del sòl d’algunes parts d’Espanya supera els 53 graus, en un moment en què encara acaba de començar l’estiu. La plantació generalitzada d'arbres a la ciutat podria compensar els augments de les morts que s'atribueixen a la calor a mesura que avança el canvi climàtic.