Com a biòleg, sovint debato amb gent que defensa que gastar diners en gestionar i conservar la natura és “malgastar”. En casos com el del senglar, la resposta és fàcil: si no invertim i gestionem la natura correctament al seu moment, aquesta se’ns acabarà girant en contra, i ens suposarà una despesa encara més gran.
En la cerca del residu zero a casa, eliminar l’ús del film de plàstic és un altre dels objectius a assolir. Però no resulta fàcil ja que es tracta d’un producte versàtil i adaptable. Us proposo saber més sobre què és i per a què serveix, així com cercar-ne alternatives. Jo proposo algunes però segur que no totes.
És temptador carregar contra les xarxes socials i l’impacte local de la geolocalització pel risc que siguin unes poques corporacions les que acabin monopolitzant sense regulació el seu poder transformador. Però segurament seriem injustos si no admetem que el poder transformador prové de l’ús.
Durant segles, la matriu biofísica s’imposà als humans. Semblava infinita i totpoderosa. Avui, en línies generals, la majoria de matrius estan sotmeses, "soterrades" sota territoris transformadíssims, fins el punt que els accidents geogràfics es perceben com a simples noses constructives que cal remoure mitjançant ponts, túnels o rebaixos correctius.
La Unió Europea es planteja emprendre accions legals contra Espanya i 8 països més pel fet que aquests estats membres no han estat capaços de complir la legislació comunitària relativa a la qualitat de l’aire. L’Informe Air Quality in Europe 2017 conclou que la majoria dels habitants de les ciutats europees estan exposats a un aire de mala qualitat. Només les partícules fines són responsables de més de 420.000 morts anuals.
La polèmica sobre el Tramvia a la Diagonal de Barcelona està servida, i ens agradaria deixar constància dels criteris que al nostre entendre condueixen a defensar la connexió com a millor opció, des d’un punt de vista del tractament urbà de l’espai, i sota la premissa que en la ciutat l’espai públic té un valor transcendental.
Només des de la sinceritat i complicitat pròpia i familiar es pot assumir el repte Residu zero casolà. A casa estem conscienciats. Li dediquem temps a pensar com consumir per fer-ho millor. Així gastem menys, omplim menys la casa i generem menys residus. Però, tot i això, continuem generant massa residus i en som conscients.
ADU és el nom d’una revolució silenciosa que estan experimentant els Estats Units i que cada dia es va estenent a més ciutats d’aquest país. ADU és un acrònim que significa Accessory Dwelling Unit, és a dir, unitat d’habitatge addicional. Es tracta d’una petita construcció totalment equipada per viure-hi i que té la característica de situar-se dintre d’una propietat.
Un projecte amb aquestes dades ha de traspassar el mur en què s'ha convertit la política per part de grups municipals on, ni l'accessibilitat, ni l'eficiència, ni la sostenibilitat semblen ser suficients per desbloquejar una opció que millora la qualitat de vida de la gent de la ciutat. El valor del transport públic recau en la possibilitat de desplaçar-se de la manera més eficient i responsable amb la ciutat i el planeta.
El terme "natura", com el terme "paisatge", tenen un llarg recorregut en el llenguatge comú. L’ecologia i altres ciències ambientals també els utilitzen, però circumscrivint-los a camps semàntics molt precisos i ajustats a les seves necessitats conceptuals. Així, un "paisatge" no és una postal per a un ecòleg, sinó un algorisme socioambiental, és a dir el conjunt de paràmetres que defineixen l’aspecte d’un territori.