El terme "natura", com el terme "paisatge", tenen un llarg recorregut en el llenguatge comú. L’ecologia i altres ciències ambientals també els utilitzen, però circumscrivint-los a camps semàntics molt precisos i ajustats a les seves necessitats conceptuals. Així, un "paisatge" no és una postal per a un ecòleg, sinó un algorisme socioambiental, és a dir el conjunt de paràmetres que defineixen l’aspecte d’un territori.
El Pla de Territoris Intel·ligents (PNTI), com a procés institucional en el que entren les ciutats intel·ligents a partir del moment de la seva aprovació, és, sens dubte, un instrument necessari per seguir avançant en el procés de smartizació de ciutats i territoris, però que comporta uns riscos que li són inherents i que intentaré esbossar en el present comentari.
La teoria del dònut ajuda a posar aquestes i altres prioritats socials i ambientals en el context de les estructures econòmiques i polítiques i de les relacions entre elles. Bàsicament, el que la teoria proposa és que hi ha una base social i un sostre ecològic que delimiten l’espai de seguretat ambiental i justícia social en el que hauria de moure’s la humanitat.
El dret a la salut és un dret fonamental i és comú atribuir-ne la garantia a una bona atenció mèdica o urgències sense cues, però també suposa viure en un ambient que no ens faci emmalaltir. Dit d’una altra manera, la millor atenció sanitària no tornarà la salut als milers de malalts per contacte amb l’amiant.
Prioritzar el cotxe perquè així ho exigeix un sector de l‘Upper Diagonal és menystenir el bè comú de la majoria de ciutadans, no nomès de Barcelona sino del conjunt dels 9 municipis al que donaria servei el tramvia unificat. Desbloquejar el tramvia és governar per a les persones, generar cohesió social i territorial i reivindicar una política per a les persones i pel medi ambient.
Quan parlem de transició energètica sovint pensem en eficiència energètica o amb energies renovables. Però hi ha un aspecte clau que no pot passar per desapercebut: l’accés i l’ús de les dades vinculades a tota la cadena del sector energètic. Concretament, els comptadors digitals del sector residencial obren la porta a la transformació del sector elèctric. Però, serà així a l’Estat espanyol?
Sabemos desde hace tiempo que los residuos plásticos van fragmentándose una y otra vez hasta constituir esa amalgama de micro partículas que se ha convertido en un problema ambiental de primer orden tanto en la tierra como en los océanos.
El capitalisme és sexy. És molt bo generant desig. Prometent-nos –i sovint, aconseguint– vides, o trossets de vida, atractives i seductores. No sents plaer quan estrenes un Iphone? I si una cosa és capaç de generar agregació de voluntats socials –i electorals– és la il·lusió per, simplement, viure millor.
Les noves tendències en la gestió i manteniment del verd urbà caminen cap a un concepte molt interessant: la naturalització dels municipis. Consisteix en transformar els espais verds i altres indrets perquè esdevinguin hàbitats favorables als processos naturals, de manera que aquests processos s’hi puguin desenvolupar amb la màxima espontaneïtat possible.
Avui no he comprat res. No necessitava res. Tampoc sóc persona de rebaixes. Serà perquè no m’acabo d’organitzar bé, però tinc la mala costum de comprar allò que necessito quan ho necessito. Si coincideix una necessitat amb una baixada de preus, doncs per què no aprofitar-ho. Però, en el meu cas, no sol coincidir. Avui, doncs, el que sí compro és l’aposta de ‘residu zero’.