Opinions

Eva van den Berg
Sostenible.cat
Transhumància: un magnífic patrimoni ancestral
Opinió


Avui s’estima que en sol català discorren més de 20.000 kilòmetres de camins ramaders, encara que, lamentablement, tan sols un petit percentatge està classificat oficialment.
 

Jaume Terradas
Professor emèrit d’Ecologia de la UAB
Grans empreses, gran desigualtat
Opinió


A Espanya, per exemple més del 80% dels impostos que cobra l’Estat venen de l’IVA i de l’IRPF, mentre que la contribució de les grans fortunes i les empreses globals és mínima. 
 

Olga Garcia Camps
Periodista
Del millor cas d'èxit al fracàs comunicatiu actual: història del vocabulari climàtic
Opinió


Durant la cimera de París el 2015, les expressions "crisi climàtica" i "emergència climàtica" van ser gairebé inexistents, només un 1,2% de tota la cobertura hi feia referència.
 

Xavier Duran i Escriba
Periodista, escriptor, professor i químic
En comunitat: més energia per al medi ambient i la societat
Opinió


Al País Valencià hi ha una de les primeres comunitats energètiques d’Europa. Es troba a Crevillent, població de vora 30.000 habitants a la comarca del Baix Vinalopó.
 

Josep M. Mallarach
Consultor ambiental, Membre de la Comissió Mundial d‘Àrees Protegides, UICN
Reduir els impactes de les revingudes en temps de sequera
Opinió


Les inundacions són el desastre natural més freqüent i que més costos provoca a la regió mediterrània, amb força diferència respecte de qualsevol altre.
 

Arriba la primera llei europea de restauració de la natura
Opinió


El passat dimarts 27 de febrer es va ratificar a la Comissió Europea la Llei de Restauració de la Natura, que vetllarà per la recuperació de les zones degradades de tota Europa i el manteniment a llarg termini de les que ja han estat restaurades.
 

Eva van den Berg
Sostenible.cat
Al·lèrgies al pol·len, canvi climàtic i contaminació: combinació fatal
Opinió


Les al·lèrgies, i avui parlem de la pol·linosi, són un fenomen a l’alça que la comunitat mèdica internacional qualifica ja de problema de salut pública global. En concret, la del pol·len afecta actualment al 30% de la humanitat i la tendència va in crescendo. És un fet que crida molt l’atenció, sobre tot si tenim en compte que, fa poc més d’un segle, aquest tipus d’afeccions eren minoritàries, pròpies de les classes socials més benestants. Què ha fet que es disparin d’aquesta manera? Vàries raons expliquen la ‘globalització social’ d’aquesta malaltia. Entre elles destaquen dos factors clau: l’escalfament global i la contaminació atmosfèrica.
 

Eduard Rivas
President de la Federació de Municipis de Catalunya i Alcalde d'Esparreguera
Fer front a la sequera plegats


Els ajuntaments necessitem un fons extraordinari, com es va fer durant la pandèmia, per assegurar les obligacions derivades de la declaració d'emergència per sequera.
 

Gonçal Luna i Tomàs
Educador ambiental
Tecnofòbia i educació ambiental
Opinió


Massa sovint, en el món de l’educació ambiental (també en l’activisme), sentim la brama que proclama que “la solució a la crisi climàtica no vindrà de les tecnologies”. Segurament és una expressió que neix de forma natural com a reacció hiperbòlica a la proclama neoliberal. Però exhibir rebuig a la tecnologia i, massa sovint, en el mateix paquet a les iniciatives científiques, és un risc que no podem assumir.
 

Cristina Sáez
Periodista
Com passar del coneixement a l’acció?
Opinió


Des que el 1952 es va publicar el primer article on es parlava d’un ‘canvi climàtic’, l’evidència sobre l’escalfament del planeta i els escenaris catastròfics a què ens aboquem si no posem fre a l’emissió de gasos amb efecte d'hivernacle ha crescut de manera exponencial. Sabem què passa, sabem què cal fer. Però, per què no ho fem?