Neguen el canvi climàtic i practiquen una geopolítica que pretén aprofitar-se del desgel, que donen per segur.
Aquest negacionisme l’afavoreixen empreses i persones amb interessos petroliers i gasistes, que no volen deixar un negoci tan rendible mentre quedi petroli i gas sota terra.
FOTO: GETTY
El domini de les xarxes socials per un grapat de plutòcrates, i dels escamots neofeixistes que ells subvencionen, ha escampat idees com:
1) que el canvi climàtic és un invent woke.
2) que els immigrants són tots delinqüents i un perill per les societats, quan són ells els qui fan feines que els indígenes no volen fer, mal pagades, brutes i perilloses o cansades, i els que pagaran la jubilació dels indígenes, que es reprodueixen cada cop menys... els problemes de les societats s’atribuïen a les bruixes, als jueus o a societats veïnes, ara als immigrants,
3) que les vacunes són més perilloses que les malalties, quan és obvi que fa molt de temps que salven milions de vides.
4) que els règims autoritaris són millors per preservar les llibertats individuals (quan el que fan és expulsar de les administracions, o empresonar, o eliminar físicament, els dissidents i perseguir la premsa crítica.
5) que els Estats són organitzacions ineficients i corruptes (en part és cert), mentre que les empreses privades són àgils i funcionals (les petites de vegades, però les macroempreses de serveis, com ENDESA, Naturgy, RENFE i similars tenen burocràcies semblants a les dels Estats, i les empreses grans s’estan menjant les petites per formar oligopolis, eliminant de pas llocs de treball).
6) que la gestió de temes com l’educació, la sanitat, la seguretat, seria millor si la fessin empreses privades, quan tampoc costa de veure que només s’interessen per l’educació, la sanitat i la seguretat dels que poden pagar els seus serveis a preus molt elevats i que les majories que formen les classes mitjanes i treballadores i les persones més vulnerables no hi tenen accés si no els hi donen les administracions públiques.
7) que el lloc de les dones és a casa, obeint els seus marits o pares i no prenent-los llocs de treball, i que la violència domèstica és un concepte a abandonar, quan les dones tenen ben demostrades les seves capacitats, gens inferiors a les dels homes, i quan tantes dones i criatures moren assassinades per marits, pares, germans o amants.
L'èxit del paquet de missatges d’ultradreta apuntala un nou feixisme, un corporativisme oligàrquic que vol eliminar els drets assolits, en llargues i costoses lluites, per treballadors, dones, negres, desvalguts, etc. És difícil d’entendre com pot estar passant això, després de les tràgiques experiències provocades per ideologies autoritàries semblants en el passat (les de Hitler, Mussolini, Pétain, Stalin i associats, Salazar, Franco, Pinochet, generals argentins, Pol Pot, de Mao, dictadors filipins, indonesis, africans, coreans, d’Orient Mitjà, Ortega, Maduro, Batista, Castro, Trujillo, etc.) En els autoritarismes de dretes i esquerres les elits impedeixen l’existència d’oposició, premsa lliure, eleccions democràtiques, etc.
Els de dretes afavoreixen els negocis dels rics, que son cada cop menys, però més rics, i acaparen els diners, els habitatges, la comercialització d’aliments, la producció i distribució de medicaments, l’atenció sanitària, les xarxes de comunicació, el sistema educatiu, etc., i són un camp adobat per associacions mafioses que governen via suborn. Els d’esquerres s’han mostrat incapaços de generar activitat productiva (excepte la Xina, que practica una mena de capitalisme d’estat amb economia planificada) i propicien burocràcies insuportables, controls policials sense dret a judicis justos (la Xina també) i privilegis pels jerarques dels partits únics.
Ens diuen que el clima sempre canvia i que nosaltres no hi tenim cap influència, afirmació desmentida per milers de científics i per dades totalment fiables. Aquest negacionisme l’afavoreixen empreses i persones amb interessos petroliers i gasistes, que no volen deixar un negoci tan rendible mentre quedi petroli i gas sota terra. Inverteixen molts diners en publicitat negacionista o greenwashing i en combatre l’ambientalisme a les xarxes socials i, també, amb mètodes més expeditius (centenars d’ambientalistes assassinats al món cada any).
'Els grans imperis volen disposar dels minerals d’ús tecnològic per la informàtica i pels sistemes de producció d’energia sostenible, eòlica i solar, allà on siguin'
Tant se val si les evidències del canvi climàtic són ja aclaparadores, si la concentració de diòxid de carboni a l’atmosfera (on romandrà milers d’anys, a menys que es trobi manera viable de treure’l) és la més alta en els darrers 800.000 anys, si es produeixen sequeres mai vistes fins i tot a les selves plujoses tropicals, si territoris extensos es desertifiquen, si el nivell del mar ha doblat el seu ascens les dues darreres dècades, moltes illes quedaran submergides, moltes costes perden platges i construccions, i grans deltes s’hauran d’abandonar (centenars de milions de persones en risc d’esdevenir emigrants climàtics).
Diuen que l’economia és el que compta. La seva economia, basada en el benefici immediat i en l’especulació (s’hi dediquen moltíssims més diners que en la producció i intercanvi de béns i serveis, la que ha disparat la desigualtat en les societats “avançades” a nivells propis de l'Índia dels maharajàs.
Doncs bé, els dirigents polítics i empresaris que fan bandera del negacionisme climàtic no és que s’equivoquin, és que menteixen. Saben molt bé que s’està produint un canvi de conseqüències immenses pel conjunt de la humanitat. No s’amaguen de dir, llepant-se els morros, que s’obren oportunitats de negoci a l’Àrtic, a causa del desglaç (o sigui que sí que creuen en el canvi), que s’hi obriran passos pels vaixells xinesos, russos i nord-americans, i que cal que els Estats Units controlin Groenlàndia i Canadà. Els grans imperis volen disposar dels minerals d’ús tecnològic per la informàtica i pels sistemes de producció d’energia sostenible, eòlica i solar, allà on siguin. Causen la desgraciada situació del Congo i altres països rics en minerals de valor estratègic. El perill d’una nova confrontació mundial no desapareix. Hi ha unes seixanta guerres locals simultànies ara mateix.
Trump nega el canvi climàtic, però el té molt present en decidir la seva geoestratègia. Com lliga el negacionisme amb el reconeixement del desglaç de l’Àrtic? No ho fa, no busca la coherència, empra missatges curts, emocionals: fem Amèrica gran altre cop, diu, i altres (Milei, Orban, Netanyahu... o els aspirants estil Abascal) i li copien el plantejament. La Unió Europea els molesta, és un competidor. A més, la idea d’una Europa unida mirava de superar els nacionalismes que han estat la causa de tantes guerres i genocidis. Les Nacions Unides, el Tribunal Penal Internacional i altres institucions van ser creades per evitar noves massacres, però ara també fan nosa, com la UE. Europa i Nacions Unides estan corcades per una burocràcia ineficaç i, de vegades, corrupta, però els qui les volen liquidar ho fan partint d'interessos oligàrquics.
La lebensraum que reclamà Hitler per Alemanya ara la volen Trump, Putin i Xi. Israel practica una “solució final”, que fa passar per autodefensa, per deslliurar-se dels palestins d’una vegada per totes, i Trump vol fer negocis en la reconstrucció i té la barra de dir que és “desitjable” pels palestins. L’engany consisteix sempre a oferir solucions clares i senzilles, però falses, a problemes complexos, i els objectius son de control dels recursos. És hipòcrita negar el canvi climàtic, quan compten amb ell per dissenyar geopolítiques que garanteixin a uns pocs l’accés a recursos essencials per acarar un futur¡, naturalment incert, però en el que és indubtable que el canvi climàtic jugarà un paper essencial.
