Les ciutats són l’escenari del repte social, ambiental i econòmic que suposa la mobilitat sostenible. És el moment d’aplicar noves fórmules com l’ús compartit de vehicles, el foment de la bicicleta, els desplaçaments a peu o models urbanístics com les superilles; i també de promoure eixos verds i transports col·lectius electrificats.
LaFede.cat presenta un mapa per a entendre l'impacte ambiental de Barcelona
L’eix de Justícia ambiental de LaFede.cat, format per 17 organitzacions, ha elaborat un mapa de conflictologia ambiental sobre la ciutat de Barcelona. El document es troba disponible al seu web i permet entendre quin és l’impacte de la ciutat.
La transició a la sostenibilitat passa també per assumir que cada regió, cada territori necessitarà un model fet a mida que no és altra cosa que una governança ambiental pròpia
Yunus Arikan és cap de polítiques globals d’ICLEI-local governments for sustainability. Aquesta entitat, amb més de 1.500 membres ha estat veu dels governs locals i regionals a la COP25. Arikan, ens recorda a l'entrevista que vivim a un món urbà i que no s'aconseguirà res sense adonar-se'n de la potència dels actors urbans, i destaca que per fi estem entenent que el finançament per l'acció climàtica ha d'arribar a les ciutats. Ha volgut també enviar un missatge clar des del món local, l'esperança que els nous plans nacionals de mitigació siguin més ambiciosos i tinguin en compte als governs locals.
Laura Zúñiga Càceres assisteix a la Cimera Social del Clima
Berta Càceres va ser assassinada al 2016 pel seu compromís amb la defensa del territori de la comunitat lenca, a Hondures. I s’ha convertit en un símbol dels més de 1.500 activistes ambientals que han sigut assassinats en els últims 15 anys. La seva filla, Laura Zúñiga Càceres, va assistir a la Cimera Social pel Clima, el passat 11 de diciembre 2019 per explicar quina és la realitat del que està passant a Hondures i l’assassinat de la seva mare com un femicidi polític i territorial.
La fundació municipal de l’Ajuntament de València, València Clima i Energia, en col·laboració amb el centre d’innovació Las Naves convoca per primera vegada el concurs fotogràfic “Objectius pel canvi”, que busca conscienciar i visibilitzar les causes i conseqüències del canvi climàtic a la nostra vida diària.
Cada cop hi ha més morts a Catalunya per malalties respiratòries, més càncers causats per la contaminació atmosfèrica i, fins i tot, més casos de malformacions congènites. Hi arriben virus tropicals com el dengue, el chikungunya i el Zika. Hi apareixen malalties de noms nous com la MERS, la febre Crimea-Congo o la febre de Lassa. El canvi climàtic i la contaminació estan causant indirectament un nou fenomen sanitari: les malalties climàtiques. Catalunya no n'és cap excepció. El futur és incert.
Un mal de moltes ciutats és la calor que acumulen ja que augmenta la taxa de mortalitat, sobretot com a conseqüència de malalties respiratòries i cardiovasculars. Per sort, com exposa la investigadora d'ISGlobal Erica Martínez, l'arquitectura i la planificació urbana poden contribuir a reduir l'efecte "illa de calor".
Aquest vídeo s'integra en el monogràfic "5 claus per a ciutats més saludables". Descobreix com avançar cap a les #CiudadesQueQueremos a: ciutatsquevolem.isglobal.org.
L’eix de Justícia ambiental de LaFede.cat, format per 17 organitzacions, ha elaborat un mapa de conflictologia ambiental sobre la ciutat de Barcelona. El document es troba disponible al seu web i permet entendre quin és l’impacte de la ciutat.
Cada cop hi ha més morts a Catalunya per malalties respiratòries, més càncers causats per la contaminació atmosfèrica i, fins i tot, més casos de malformacions congènites. Hi arriben virus tropicals com el dengue, el chikungunya i el Zika. Hi apareixen malalties de noms nous com la MERS, la febre Crimea-Congo o la febre de Lassa. El canvi climàtic i la contaminació estan causant indirectament un nou fenomen sanitari: les malalties climàtiques. Catalunya no n'és cap excepció. El futur és incert.