Els que hem generat més CO2 durant dos segles de desenvolupament industrial pretenem tenir ara les quotes d’emissió més altes: aquest és el problema a Copenhaguen
Aquesta reducció pot comportar un empitjorament de la qualitat de l'aigua, un encariment dels tractaments i un descens de la producció hidroelèctrica
El canvi climàtic podria comportar la pèrdua de fins a un 30% del cabal dels rius catalans en 60 anys, segons l'estudi Aigua i canvi climàtic, diagnosi dels impactes previstos a Catalunya, fruit del treball conjunt entre la Fundació Nova Cultura de l'Aigua i l'Agència Catalana de l'Aigua, amb la col·laboració d'experts del món científic i universitari. A mitjà termini (entre els anys 2020 i 2040), la reducció de les aportacions mitjanes als rius ja estarà al voltant del 5%, i vindrà acompanyada d'un increment de la variabilitat estacional i d'un augment de la freqüència dels fenòmens hidrològics extrems, com sequeres i riuades.
Aquesta reducció de cabals inclou la minva de les precipitacions, la pujada de la temperatura, els canvis de cobertura vegetal en àrees extenses, amb l'augment de l'evapotranspiració, i la reducció de les reserves d'aigua al sòl, amb la reducció de l'eficiència en la infiltració.
Els boscos han estat presentats habitualment com embornals naturals de CO2 i, en conseqüència, com a mitigadors de l'efecte hivernacle. A les portes de la cimera de Copenhaguen les evidències científiques aconsellen revisar alguns tòpics.
