"Vostè té tal cosa", diu sentenciosament el metge. "Ja li han trobat!", comenta satisfeta la família. El malalt no millora perquè la malaltia tingui nom, però tothom respira alleujat. Els humans som així. Els analistes econòmics excel·leixen en l'exercici d'aquestes arts apel·latives. Donant nom als fenòmens causants de la crisi, la borsa recupera confiança. Que el malalt es curi o l'economia es refaci són coses secundàries davant d'una diagnosi convincent.
"És l'oscil·lació nord-atlàntica", diuen els meteoròlegs, i aleshores ens expliquem que faci tant de fred o tanta bonança. Ja no cal patir-hi, doncs: una NAO negativa (acrònim de l'anglès North Atlantic Oscillation) ha provocat l'anomalia, tot en ordre. Doncs no, tot per entendre. Per què varien tant les zones d'alta o de baixa pressió baromètrica sobre l'Atlàntic septentrional i, a sobre, es desplacen inexplicablement?
El familiar anticicló de les Açores és una dilatada àrea d'altes pressions situada al bell mig de l'Atlàntic Nord, precisament sobre les illes Açores. L'anticicló de les Açores i una zona de baixes pressions situada sobre Islàndia-Grenlàndia creen un corredor atmosfèric que envia vents freds i humits a l'Europa i vents temperats i secs a la Mediterrània, més o menys intensos segons l'oscil·lació baromètrica (NAO positiva o negativa). El fenomen s'accentua si el corredor es desplaça cap al nord i s'inverteix en cas contrari, que és el que passa aquest any. Per això plou o neva tant a les nostres latituds i hi fa tant de fred. L'anticicló de les Açores no és on hauria de ser. Molt bé, però per què?
Clima
La ciència defuig, per temeràries, les conclusions precipitades, però alguns científics, de tan prudents, acaben resultant pusil·lànimes. Mentre que el comú de la gent sembla tenir-ne prou amb el nom de les coses, al científic, a l'altre extrem, no li basten els indicis i les proves parcials. Són dues maneres diferents d'estar al món. Els aprofitats en treuen partit i, quan els convé, presenten el dubte científic com la prova de les tesis contràries. Sobre aquestes tesis, els científics dubten encara més, però això s'ho callen els manipuladors.
El comportament cada vegada més erràtic de la NAO, en l'espai i en el temps, no demostra res, ben cert. Però indica molt, també. Suggereix una plausible anomalia. Una anomalia més, i ja són moltes. És clar que no es pot atribuir amb certesa a cap canvi climàtic. Justament és al revés: anomenem canvi climàtic a la modificació estadísticament significativa del comportament meteorològic mitjà al llarg del temps. És a dir, el canvi climàtic resulta de l'alteració dels diferents fenòmens que, com la NAO, conformen la meteorologia.
No sé què en pensaria Gilbert Walker, físic de l'aire britànic que va descriure la NAO l'any 1920. O els descobridors dels canvis recurrents de la temperatura de les aigües atlàntiques superficials (AMO, Atlantic Multidecadal Oscillation) i tants altres fenòmens. Segurament convindrien que el clima depèn de moltíssims factors i s'expressa a través de moltíssims fenòmens. Que costa estudiar-lo i entendre'l. Però que, en tot cas, vist amb els ulls dels nostres interessos, està canviant negativament i de pressa. És com l'envelliment: no se sap ben bé què és i actua de manera difusa, però existeix i ens amarga la vida.
*Article publicat a El Periódico de Catalunya
