Un hivern per als Jocs

Periodista
03/03/2010 - 00:00
Hem de confiar (i de confiats en som molt) que la proposta d'uns Jocs d'Hivern a Barcelona no és una fugida endavant

Uns Jocs d'Hivern a Barcelona-Pirineus, què suposen? Són una idea fantàstica i l'encaix ideal per a dinamitzar un territori i l'esperit social? Són una fugida endavant? Una jugada política estratègica curosament analitzada? Una bogeria especulativa de determinats sectors clau?

A molts mediterranis l'hivern i el fred se'ns fa molt llarg, malgrat ser cada cop més curt. Tot i que som una cultura estacional que agraeix els canvis periòdics de paisatge i temperatura, segur que no cal fer moltes enquestes per confirmar que una bona majoria prefereix l'estiu, la primavera i la tardor que l'hivern. En canvi, les societats expertes en dies curts, foscos i gèlids saben molt bé com treure profit de les seves cases i del seu medi. Tant és així que els fabulosos dissenys nòrdics, especialment els d'aplicació domèstica i de lleure, s'exporten arreu i això no és crèdit només d'Ikea, sinó de la tradició escandinava de crear ambients càlids i funcionals, alhora que moderns i innovadors. Però, malgrat la seva cerca contínua per la tebior d'ambients, desconec si en territori escandinau, soviètic o canadenc, per exemple, existeix en disseny o funcionament algun projecte de platja tropical artificial o similar. De tothom és ja conegut, en canvi, que a Dubai hi ha pistes d'esquí.

Salvant les distàncies, i amb tot el respecte per l'esquí familiar i de qualitat del Pirineu, la proposta de Jocs Olímpics d'hivern a Barcelona pot recordar una mica aquest tipus de projecte. D'entrada, cal salvar les distàncies perquè s'ha de confiar que els polítics que llancen la proposta no ho fan sense abans haver analitzat mínimament la viabilitat del projecte, en especial si ens atenem als cada cop més estrictes requeriments que imposa el COI. Així doncs, hem de fer algunes suposicions:

D'una banda, és clar, s'haurà fet l'anàlisi política de costos i beneficis que haurà donat un balanç positiu. Si no, no s'explica que en època de crisi es vulguin embarrancar en una aventura d'aquesta magnitud havent-hi, aparentment, tants altres temes urgents als quals fer front. El sector turístic, la seva influència i la necessitat de dinamitzar-lo podrien explicar perfectament els rèdits que s'espera dels Jocs. De fet, aquest mateix sector explica la paradoxa política de voler canviar les vacances de Setmana Santa per descans d'hivern sota arguments d'educació laica, però mantenir totes les festes i ponts religiosos per no perjudicar els caps de setmana llargs. 

D'altra banda, també s'haurà fet l'anàlisi territorial amb resultats favorables. S'haurà valorat la necessitat (i, alhora, eventual avantatge) de millorar la inversió en infraestructures de mobilitat i energètiques. Qui sap si no es considerarà que els Jocs, tant si s'obtenen com si no, poden ser un bon desllorigador de projectes estancats pel territori com la MAT o el quart cinturó. Un fet és clar, i és que per moure la gent entre Barcelona i els Pirineus, i per fer anar els catalans i estrangers amunt i avall caldrà més del que hi ha ara, tant pel que fa a trens com pel que fa a vies i altres infraestructures.

I de ben segur que s'haurà fet igualment l'anàlisi de sostenibilitat. No per fer-se més necessari políticament o econòmicament, l'impacte ambiental del que s'ha mencionat fins ara serà menor o més fàcil de mitigar. S'haurà estudiat consciençosament l'efecte de totes les infraestructures que caldrà impulsar, tant les que siguin un valor permanent per al territori com les que, efímeres, es construeixin únicament per als Jocs. Sobretot, s'haurà mirat bé quines són les previsions dels científics sobre escalfament climàtic a la regió i disponibilitat de neu l'any 2022 segons les progressions dels darrers anys i amb les dades disponibles. En base a aquests càlculs, s'haurà determinat quin impacte tindrà sobre el territori pirinenc la generació artificial de neu, prenent tots els factors en consideració: demanda energètica, d'aigua, ús d'additius per a la fabricació de neu, etc.

Així, si hi ha tots els càlculs i anàlisis sota el braç, i salvades les distàncies amb Dubai, podrem confiar que els polítics saben què tenen entre mans quan proposen uns Jocs d'Hivern a Barcelona. Hem de confiar (i de confiats en som molt) que no es tracta d'una fugida endavant, tant pròpia també del caràcter mediterrani com ho són el cel blau i la mar tranquil·la.

Periodista

Relacionats

Acte
11/11/2021 - 10:00
12/11/2021 - 10:00
Sessió virtual via Zoom
Article

L'AMB habilita una xarxa de refugis climàtics a l'Àrea Metropolitana de Barcelona. La Xarxa metropolitana de refugis climàtics (XMRC) agrupa els equipaments municipals i els espais públics que poden proporcionar condicions de confort tèrmic en episodis de temperatures extremes.

Entrevista

La nova llei de Canvi Climàtic espanyola obliga a la conca de l’Ebre a mobilitzar els sediments acumulats als embassaments. Una noticia que dona esperança per salvar l’Ebre, greument amenaçat pel canvi climàtic. Explorem en aquesta entrevista, amb Nuno Caiola, investigador del Eurecat i coautor de l’últim informe del MedECC sobre Mediterrània i Canvi Climàtic, la vulnerabilitat específica del Delta i les mesures necessàries per protegir-lo.  

Butlletí