Joana Diaz

Càrrec: 
Periodista

Darreres aportacions

La COP25 posarà ben aviat en evidència que en el canvi climàtic falten lideratges col·lectius. No podem pensar en líders estatals ni regionals quan tot apunta que la política passa més aviat per una fase de mirada cap endins, amb creixement de populismes més preocupats pels seus que pel món. Ni podem confiar únicament en celebritats o en activistes solitàries per defensar reptes ambientals complexes en un marc de negociació global.

De l’onada a l’emergència, de la diversió a la por, la incertesa i la vulnerabilitat. Ha de ser aquest el debat pel que fa al canvi climàtic? Hem de triar entre indolència o pànic? Europa comença a semblar-se massa als EUA en el seu debat polaritzat i caldrà parar atenció al que passa a altres regions del món.

Els dies de la canícula ens posen cara a cara amb les nostres contradiccions. La sequera i la calor extremes desperten reflexions i pors sobre el clima i els seus canvis. Però, alhora, l’emergència es gestiona agafant un avió per anar de vacances, engegant l’aire condicionat o regant plantes i gespa