Joana Diaz

Càrrec: 
Periodista

Darreres aportacions

S’acosta fi d’any i moment de balanços des de cada isme possible, en un període sociopolític més ple d’ismes que mai. Hi haurà varietat. Per no ser menys, a continuació es proposa un balanç optimalista de l’estat actual en el procés de la transició sostenible. En altres paraules, es suggereix que el moment actual per a la sostenibilitat és el millor dels possibles seguint la lògica de Leibniz. O per als que veuen el got mig buit, el pitjor possible a excepció dels altres segons diria Churchill.

Es pot viure la discapacitat de manera sostenible quan encara vivim la capacitat de manera tan insostenible? Europa vol prohibir les palletes, bastonets i coberts de plàstic. Les tovalloletes d’un sol ús i tantes altres “comoditats” poden anar darrera, com ha passat amb les bosses de plàstic. Hi ha moltes discapacitats físiques amb problemes associats de manipulació i deglució per a les quals les palletes i tovalloletes són tan normals i necessàries com disposar d’un got per beure.

Sembla una redundància però no ho és. Intuïm que quelcom te més valor si és quilòmetre zero, encara que no quedi massa clar quin és aquest valor. És com si per vacances no dius que et quedes a casa sinó que faràs “housing”. Sigui com sigui, l’expressió “quilòmetre zero” comença a resultar més còmica que transformadora.