Un respir per a Bob Esponja en l'any nou

Periodista
07/01/2010 - 00:00
El començament de l'any és un moment tan bo com qualsevol altre per posar una nota d'optimisme sobre el canvi climàtic

Benvinguts al 2010. Deixem Copenhaguen enrere i encarem la dècada que comença amb forces renovades i l'ull posat en els millor auguris per al clima. El començament de l'any és un moment tan bo com qualsevol altre per posar una nota d'optimisme sobre el canvi climàtic. No tot seran desgràcies en el pitjor escenari del canvi del clima. Per exemple, resulta que el retrocés d'un glacial a l'Antàrtida està tenint uns beneficis inesperats.

Científics britànics del BAS (British Antarctic Survey) han trobat que en les noves aigües obertes que queden exposades pel retrocés del glacial hi neixen plantes marines minúscules o fitoplàncton. Les colònies creixen en les àrees d'aigua oberta que van quedar exposades per la recent i ràpida fusió de masses de gel i glaceres al voltant de la Península Antàrtica de Wright. Aquesta colonització pot tenir un impacte beneficiós en el canvi de clima. El fitoplàncton utilitza la clorofil·la i altres pigments per absorbir els rajos de llum per a la fotosíntesi. Quan aquests organismes creixen en gran quantitat canvien la manera com la superfície de l'oceà reflecteix la llum solar.

El fitoplàncton és l'aliment del krill i és la base del cicle alimentari de l'oceà. Varietats d'animals com les esponges i els coralls també consumeixen fitoplàncton. Aquest plàncton pot viure de dècades a centenars d'anys i quan mor es formen estores en el fons marí que queden enterrades sota sedimentació on es pot emmagatzemar carboni durant milers o milions d'anys. Els científics de la troballa van informar a través de la revista Biologia de Canvi Global que les estimacions sobre aquesta nova tinta natural per a l'oceà donen càlculs segons els quals es podria absorbir uns 3.5 milions de tones de carboni de l'oceà i de l'atmosfera cada any. Això és l'equivalent a 12.8 milions de tones de CO2 tret de l'atmosfera.

Situem aquesta xifra en els ordres de magnitud discutits a Copenhaguen. Si Europa acomplís l'objectiu de reducció del 20% l'any 2020, a Catalunya això suposaria una reducció de 7.8 milions de tones de CO2eq, si es considera els sectors de font difusa.

El Covenant of Mayors (Pacte d'Alcaldes i Alcaldesses) és una iniciativa europea de la Direcció General per a l'Energia i el Transport que vol estimular reduccions de CO2 a nivell municipal per assolir (o sobrepassar) el repte de reducció del 20% en 10 anys. Doncs bé, només a la província de Barcelona, el centenar llarg de municipis que han signat aquest pacte ha estimat les emissions totals de CO2eq del 2009 en uns 19 milions de tones. El compromís adquirit estimaria la reducció d'aquest conjunt de municipis per al 2020 en uns 3.8 milions de tones de CO2eq.

Si no m'he confós amb els càlculs, en un sol any aquest nou fitoplàncton de l'Antàrtida seria capaç d'absorbir més de quatre vegades el que els barcelonins implicats ens plantegem fer en 10 anys! 

Els que teniu nens al vostre entorn coneixereu de ben segur en Bob Esponja, l'antiheroi infantil que habita el fons marí i viu en un estat perpetu de puerilitat tot i ser, aparentment, un adult que treballa cuinant hamburgueses de cranc al local de moda. Els guionistes de l'invent s'hauran de posar al dia i convertir el malvat de la sèrie (el senyor Plàncton) en el salvador universal perquè sembla que les esponges tindran aviat molt per agrair-li.

Periodista

Relacionats

Article

La presentació del Pla es farà el 18 de novembre al Miramar Centre Cultural. L’objectiu amb aquesta sessió és explicar els objectius del Pla i recollir aportacions de la ciutadania per tal que siguin estudiades per incorporar en el document.

Reportatge
MORTS PER CALOR

A tot l’Estat, els efectes de les altes temperatures d’aquest estiu 2025 han provocat gairebé 4.000 morts i més de 1.000 milions d’euros de despesa.

Notícia



El grup de recerca en Arquitectura, Energia i Medi Ambient (AiEM) de la UPC, vinculat a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB), ha caracteritzat els edificis residencials de Barcelona segons la seva capacitat d’adaptació al canvi climàtic. 

Butlletí