La nostra escassa predisposició per a fer front amb èxit a un hipotètic canvi climàtic sever ens hauria de fer pensar i dur-nos a actuar amb més prudència
Com hauríem de calcular les emissions de CO2 d'un país? Comptant només les que es produeixen dins del territori o sumant també les que es generen en fabricar els productes forans que consumeixen els seus ciutadans? Dos científics dels EUA han intentat donar resposta a aquestes preguntes creuant les dades de distribució mundial d'emissions amb les de comerç per sectors, i la conclusió és significativa: els països rics externalitzen més d'una tercera part del CO2 generat en produir els béns i serveis que consumeixen els seus ciutadans. Xina és el principal receptor d'aquestes emissions: gairebé una quarta part del seu total nacional es deu a la producció de béns que surten de les seves fronteres.
L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB lidera la recerca, dotada amb un pressupost de 3,8 milions d'euros
Investigadors de catorze institucions de recerca, liderades per l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), analitzaran durant els propers tres anys com els fenòmens hidro-climàtics -sequera, inundacions i augment del nivell del mar- intensifiquen les tensions socials i els conflictes en onze regions de la Mediterrània, del Magreb, de l'Orient Mitjà i del Sahel, i proposaran actuacions concretes per garantir la seguretat de la població i la pau a cada zona. El projecte, batejat amb el nom de CLICO -Canvi Climàtic, Conflictes Hídrics i Seguretat Humana-, es posa en marxa aquest mes de febrer amb unes jornades els dies 25 al 27 a Bellaterra.
