"El canvi climàtic no és un només un tema important per treure a la campanya. Crec que és un dels grans desafiaments morals del nostre temps. I no ho dic només davant dels ambientalistes sinó que ho he dit també a Detroit davant dels fabricants d'automòbils i els he explicat que quan sigui jo president ja no hi haurà excuses i que hauran de remodelar les fàbriques per fer cotxes que utilitzin menys petroli". Així es pronunciava Barack Obama durant les primàries. Si aquesta tardor finalment surt elegit, el candidat demòcrata tindrà l'oportunitat de demostrar què farà realment amb la indústria de l'automòbil, tot un símbol d'Amèrica en el darrer segle.
Però hi ha un altre escenari possible. Pot ser que Obama arribi a la presidència i no acabi enfrontant-se amb els gegants de Motor City. No poso pas en qüestió la paraula d'Obama sinó que és molt possible que els mateixos esdeveniments li acabin fent la feina, igual que en aquelles les batalles antigues en què un temporal s'aliava amb el vencedor. La tempesta en aquest cas és econòmica. Dades del passat mes de juliol indicaven que les vendes de cotxes als EUA estaven en el punt més baix dels darrers 15 anys amb unes caigudes respecte a l'any anterior del 18%.
Després de la Segona Guerra Mundial, el lobby de l'automòbil va utilitzar tot el poder al seu abast per fer desaparèixer tramvies i troleibusos de les ciutats. Tret d'en algunes àrees metropolitanes molt concretes, els sistemes ferroviaris interurbans van minvar arreu. Avui el tramvia ha tornat a unes 40 ciutats, entre elles Los Angeles i Dallas, i hi ha projectes en marxa per recuperar aquest sistema de transport a 50 més. Naturalment es tracta de sistemes d'última generació que poc tenen a veure amb les velles unitats que relacionem amb les pel·lícules del cinema mut o del primer sonor, ja en els anys 30. Paral·lelament, l'ús del transport públic està avançant de forma espectacular a tot el país; també ho estan fent el car sharing i el car pooling, fet que demostra que el tradicional individualisme nord-americà es veu superat, per un tret encara més fort d'aquella societat: el pragmatisme.
Tanmateix, hi ha un revers molt fosc en tota aquesta evolució. Des dels anys 50 i a remolc de l'automòbil, la majoria de grans ciutats americanes s'han estès pel territori en una urbanització de baixa densitat connectada per autopistes i on el desplaçament és obligatori per realitzar qualsevol activitat, degut a l'especialització funcional de les zones. El fenomen, com diu la famosa cançó pop, té un nom suggestiu: Suburbia. Però Suburbia és en realitat un parany de dimensions monumentals.
Els milions de kilòmetres consumits en el darrer mig segle es van fer amb l'ideal d'una vida millor per als més benestants, allunyada d'un centre de la ciutat cada vegada més caòtic on els fills poguessin créixer amb horitzons il·limitats. Ara, com estan apuntant alguns urbanistes, podrien convertir-se en suburbis, en el sentit que la paraula té en català: la perifèria de la ciutat habitada per gent de condició cada vegada més humil. Com crear nous centres en aquests indrets? Com desenvolupar serveis de proximitat en barris que han estat concebuts de forma exclusiva per a l'habitatge? I com fer-hi arribar el transport públic de manera que aquest sigui rendible?
Actualment s'estan detectant moviments de població que torna a ocupar els centres de les ciutats durant dècades dedicats exclusivament a oficines. On més està pujant l'índex de criminalitat és als suburbis, a mesura que els downtowns recuperen la tranquil·litat que mai no haurien d'haver perdut. Com ha assenyalat el professor Bill Mc Kibben autor de The End of Nature, "la distància s'ha convertit en un enemic".
(F)
El candidat republicà McCain té en el seu programa buscar petroli desesperadament amb noves prospeccions marines en aigües territorial americanes i menysprea les energies renovables. Obama en canvi ha dit que cal acabar amb l'era del petroli. Estem doncs en una autèntica cruïlla de camins -com en les millors road movies- on caldrà triar una via. El sentit comú indica quina. Els exemples que aconsellen el camí de les renovables es multipliquen més enllà de les metròpolis. Els grans estats rurals i cerealistes del centre del país també estan patint l'alça dels preus del petroli, els grangers tenen dificultats per arribar a tota l'extensió dels seus immensos camps i en alguns casos estan tornant a utilitzar el transport de sang.El repte de refer un país construït amb petroli és molt gran i és possible que, per necessitat, les creences més arrelades es vegin alterades com, per exemple, la fe en el mercat per resoldre els problemes. No ens precipitem encara en anunciar la fi de l'imperi americà perquè una situació similar es va viure durant la crisi econòmica del 1929 i en aquest cas -de nou el pragmatisme- es va posar en marxa el New Deal, una intervenció de l'estat en l'economia, a gran escala, que va suposar la creació de milions de llocs de treball.
Salvant totes les distàncies, Obama ha dit que un gran pla d'energies renovables i eficiència energètica podria arribar a crear 5 milions de llocs nous que han estat batejats amb el nom de green collar jobs. A diferència de la tasca del president Roosevelt, confirmada per la història, el projecte d'Obama haurà de demostrar la seva viabilitat. D'entrada, cal que guanyi la presidència ja que McCain no té cap pla similar previst.
I Detroit? La Motor City continua de moment amb allò que sap fer, automòbils. Ara com ara els quatre per quatre són els cotxes que menys es venen. Per aquest motiu General Motors ja ha tancat diverses fàbriques especialitzades en aquest tipus de vehicles i prepara el llançament per al 2010 d'un vehicle híbrid, amb una gran autonomia, que podria ser la salvació de l'empresa.
El gran urbanista Lewis Mumford va predir el 1961 que la gent del futur acabaria passant comptes amb els que van generar les ciutats fetes a la mida del cotxe. Aquest futur és evidentment ara.
