Liternatura per combatre el drac
Llegir per entendre, resistir i transformar: el paper dels llibres en temps d’emergència climàtica
Ara també sabem que 12 persones del món acumulen el mateix patrimoni que 4.000 milions de persones.
Foto: GETTY IMAGES
El mitjà SOSTENIBLE.CAT és una espècie de miracle singular que tenim al nostre país. Tinc la sensació que de qualsevol aspecte o tema ambiental del que necessitem aprofundir, ja n’hi han dedicat un monogràfic, un dossier o, almenys, un reportatge en profunditat. Per això m’ha alegrat tant que m’encarreguin un text, ara que ve Sant Jordi, on reflexionar sobre la importància de que es publiquin llibres de temàtica ambiental.
La proposta és bona, i en la mateixa formulació hi ha la resposta. Vivim temps d’emergència climàtica, però al tanto, l’ecologisme fa propostes que, encara que no estiguéssim en emergència, valdria la pena considerar-les. Vegeu sinó, el llibre Les primeres tremolors: El moviment ecologista radical de Soulèvements de la terre (Manifest, 2026) ara que aquest cap de setmana milers de persones s’han plantat per a aturar l’empresa criminal (des de tots els punts de vista) ICL. Aquesta és la primera recomanació.
A finals d’any, l’antropòloga i periodista, amiga, Herrero, va participar en una sessió de l’Ecobooklab, en la que es reflexionava sobre la sostenibilitat en el món del llibre, és a dir, en el continent. Va sortir la qüestió de si es publica massa. Algunes de les presents van expressar que estarien felices si la pròpia Yayo Herrero publiqués un llibre cada any. I no així, però sí cada dos, és el que ens regala darrerament de la mà de l’excel·lent treball de l’editorial Arcàdia. Enguany publica Metamorfosi. Una revolució antropològica (Arcàdia, 2026), i fa dos anys Els cinc elements. Una guia d’alfabetització ecològica (Arcàdia, 2024), un llibre que no passa de moda. Aquesta Setmana Santa de llunàtiques notícies, recordava el càlcul que explicava la Yayo en la seva crítica a les propostes de viatge a Mart. Si algú vol colonitzar Mart, haurà d’aprendre a viure amb el mínim, reutilitzar tots els residus, renunciar el consum de carn, o evitar desplaçaments (excepte el primer). Si hi ha algú disposat a això, per què no ho fa ja aquí?
Potser, però, els rics volen anar a Mart per poder acabar de destrossar el Planeta Terra. L’any passat, Garbuix books ens va regalar l’edició catalana del còmic Com els rics destrossen el planeta (Garbuix books, 2025), d’Hervé Kempf i Juan Mendez, tota una revelació per no perdre el focus, i recordar que l’1% més ric del món contamina igual que el 50% més pobre. Ara també sabem que 12 persones del món acumulen el mateix patrimoni que 4.000 milions de persones (la meitat de la població mundial). L’Amancio Ortega ocupa la posició 16 en el rànquing de persones més riques. Aquest còmic es suma als dos de Philippe Squarzoni, Cambio de clima (Errata Naturae, 2022 ) i La oscura huella digital (Errata Naturae, 2023) que mostren i demostren el potencial d’aquest gènere com a assaig.
Si ja tenim roba produïda per vestir a set generacions d’habitants del planeta, em sembla que pitjar el fre d’emergència i dir-li a l’Amancio que pari, no seria una mala idea
Torno un moment a l’Amancio perquè justament Pol·len edicions acaba de publicar La vida secreta de la roba. Com el que vestim afecta al Planeta (Pol·len edicions, 2026) de Clara Mallart, Anna Llarch i Panchulei. Si ja tenim roba produïda per vestir a set generacions d’habitants del planeta, em sembla que pitjar el fre d’emergència i dir-li a l’Amancio que pari, no seria una mala idea. Perquè si no, a banda de destrossar el planeta, ens destrossarà la moral. I si no, que li preguntin a l’Emilia Olivè, que en el brillant assaig Filantrocapitalisme. El mercat de la caritat (Tigre de paper, 2024) explicà com el primer dia de tractament per a superar un càncer, la infermera l’informà de la sort que tenia que aquella màquina amb la que farien la sessió era una donació del mencionat. Indignant, és clar, perquè a base de donacions, evadeixen impostos, i influeixen en les polítiques públiques com els hi dona la gana.
No perdre el nord, i guanyar el centre. Però guanyar el centre vol dir entendre de què parlem quan diem aquesta paraula. La Amazonia. Viaje al centro del mundo (Salamandra, 2024) la periodista Eliane Brume és una de les meravelles de la dècada i ens convida a entendre que en la lluita contra els efectes negatius del canvi climàtic, les anomenades perifèries són, en realitat, els centres, és precisament allà on trobem les solucions.
I aquí arriba la proposta de Zahori books i el seu Club del Petit Activista, llibres que són molt més que llibres, i que animen a l’acció de la canalla. O l’excel·lent feina de Liternatura, ja no només amb els seus festivals, sinó amb les seves propostes d’escriptura a on ens conviden, entre d’altres coses, a que modifiquem el subjecte protagonista dels relats, i no per canviar humans per robots, si no per canviar humans per altres espècies. O els clubs de lectura i l’especialització que practica la biblioteca de Collserola Josep Miracle que, a banda de llibres, presta llavors. O la revista Pantera, que publica amb una bellesa incansable l’editorial Savanna books.
He intentat fer un petit recorregut per aportacions que es fan des del món del llibre, que no són les úniques, ja que hi ha moltes maneres de fer bé una mateixa cosa, o sigui que hi ha moltes maneres de respondre a la pregunta inicial, i totes són vàlides, totes són estimulants, i totes ens poden animar a passar un bon Sant Jordi. Al llibre En flames (Edicions 62, 2021), la canadenca Naomi Klein explica que el sector cultural no és especialment contaminant, però pel prestigi que té, és important que contribueixi a la difusió de les idees ecologistes i mediambeintalistes per a afrontar-nos a aquesta emergència de la que he parlat al principi. Ànims i gràcies a totes les creadores i editorials que ho seguiu fent. Segurament, seguir-ho fent és l’única conclusió possible a la pregunta que m’han llençat des de SOSTENIBLE.CAT.
