La setmana de quatre dies podria reduir l’atur I augmentar el temps de descans, d’esport i d’oci
A més dies de vacances, menys contaminació a les grans àrees urbanes i industrials perquè redueix els desplaçaments diaris en transport privat per anar a la feina.
FOTO: GETTY IMAGES
L’ecologisme, de vegades, sembla un pare renyant els fills. Plataformes «en contra de», prohibicions de, multes per contaminar, càstigs per no reciclar, mala consciència per fer un viatge a París en avió un cop a la vida... i, en general, sovint es comet l’error de culpar les persones -generalment, persones amb baix poder adquisitiu, amb problemes per arribar a final de mes- per comportaments individuals que no sempre és fàcil canviar. La crisi climàtica és real, i cal canviar-ho tot, i tot és urgent, i caldrà transformar radicalment des de les coses més grans fins a les actituds individuals. Sí, però, és possible generar un món nou, més ecològic i menys consumista, sense renunciar al plaer, a la felicitat, al bon viure? I sense que sigui caríssim! Sí, sens dubte.
Per això, aprofitant les vacances, vull proposar-vos 10 idees, pràctiques i realistes, per lluitar contra el canvi climàtic i passar-ho bé alhora. Avui, doncs, no us renyarem: necessitem idees i propostes contra les males notícies que vindran. Potser en els pròxims anys haurem de decréixer en algunes coses… però podrem créixer en d’altres! Dormir més, tenir més dies de vacances, divertir-nos més amb els amics i la família, passar més temps amb els nostres fills i els nostres avis, construir habitatges cooperatius, fer més esport, canviar la nostra alimentació canviant Mercabarna de dalt a baix, i, fins i tot, si volem, practicar més sexe.
L’activista i pensador ecologista Quim Sempere porta mitja vida predicant que una societat amb les necessitats bàsiques satisfetes seria més feliç que l’actual «encara que hagués de renunciar —ni que fos parcialment— a viatges de llunyania i a la parafernàlia tecnològica que ens venen com a indispensable». Durant tota la història de la Humanitat s’han trobat fórmules per donar sentit a la vida, per la felicitat i per trobar l’autorealització personal.
Es pot viure bé amb recursos limitats si es prioritzen les activitats valuoses i es renuncia a les supèrflues. Els nostres marges per consumir menys sense patir gens són encara molt amples. «La gent tenim la imaginació suficient per gaudir de les coses més senzilles (no ens calen complicacions) i per construir relacions socials enriquidores», conclou Sempere.
Aquest, doncs, no és l’enèsim article ecologista per renyar-nos, ni per flagel·lar-nos. És un article que reivindica el bon viure: amb accions individuals i responsables, però també amb accions macro, estructurals i que haurien d’impulsar ja les administracions públiques.
Dormir més
Dormir més ajudaria contra el canvi climàtic, ajudaria la nostra salut i, a més, ens aporta més felicitat. Dormir més es relaciona amb millors nivells de cognició, menys estrès i major qualitat de vida. El 44,8% dels espanyols no descansa bé i dorm de mitjana menys de 7 hores al dia, menys que la mitjana europea. Això, però, no depèn de la persona, sinó més aviat sol dependre de la classe social i la seguretat i tranquil·litat vital.
Menjar millor i local
Es pot gaudir d’un bon dinar o sopar apostant pel producte local de quilòmetre zero i reduint el consum de carn (un factor que afavoreix l’escalfament). Segons l’últim Informe de Consum Alimentari publicat pel Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Catalunya lidera la classificació estatal en consum de menjar precuinat. En concret, cada català va consumir, de mitjana, gairebé 21 kg de plats preparats l’any 2024. És una xifra molt per sobre dels 16 kg de mitjana a Espanya. Caldria impulsar polítiques públiques per millorar l’alimentació local i de proximitat, començant ja per les compres i distribució d’aliments que fa Mercabarna.
Fer més vacances, més dies i durant tot l’any
La setmana de quatre dies o, almenys, la reducció de la jornada a 35 hores setmanals (no com les 37 que proposa encara el govern espanyol) podria reduir l’atur, augmentar el temps de descans, d’esport i d’oci, millorar la conciliació familiar, afavorir el comerç local i, fins i tot, si cal, impulsaria el turisme intern de cap de setmana… A més dies de vacances, menys contaminació a les grans àrees urbanes i industrials perquè redueix els desplaçaments diaris en transport privat per anar a la feina. El problema a Espanya no són les hores treballades —que són altes, comparades amb Europa— sinó la productivitat —que és baixa—.
Més oci, cultural i turístic, de proximitat
Obres de teatre, concerts de música, un massatge, un bany a la platja o al riu, una ruta guiada per la muntanya, jugar a la majoria d’esports, cuidar els animals en una granja o en un parc de recuperació d’animals ferits, conèixer el patrimoni turístic del mateix país, fer un bon àpat en un restaurant ecològic… Tot això són exemples de coses que, en general, ens agrada fer a gairebé tothom, i que no serien les pràctiques més ultracontaminants que poden existir. Podem créixer en oci! Clar, aquí es necessitaria una forta política cultural i turística perquè tothom tingués possibilitats de gaudir d’aquests petits plaers d’oci i descans.
Més carrils bici, més vies de tren i més cotxe elèctric
L’ecologisme és en si un macroprojecte. Sobretot en l’àmbit del transport, el sector més contaminant actualment, i que provoca més gasos amb efecte hivernacle. Hi ha molts llocs de feina que es podrien crear en la transformació del sector de transports a Catalunya: es poden fer més vies de tren, més trens, i, de pas, contractar més maquinistes i més personal d’atenció; es poden fer més carrils bici, més producció de bicicletes, elèctriques si cal, i fer autovies interurbanes per la seguretat dels ciclistes; i, per últim, a nivell macro, les administracions públiques podrien liderar —en lloc de l’ampliació de l’aeroport valorada en 3.200 milions d’euros— una aposta per transformar la Seat de Martorell en la gran planta de vehicle elèctric del sud d’Europa.
Construir més habitatge de fusta i cooperatiu
L’habitatge cooperatiu és un model creixent, com demostra l’èxit de Sostre Cívic, i es podrien reconvertir més blocs de pisos al model de cohabitatge fent rehabilitació d’edificacions ja existents i en desús, o per ús turístic, o construir-ne de nou amb materials com la fusta. Cal tenir en compte que només el sector del ciment és responsable del 5% de les emissions CO₂ globals. Per cada tona de ciment que fabriquem s'emet 1 tona de CO₂ a l'atmosfera. Per tant, no podem anar cap a un model de construcció massiva d’habitatges, sinó buscar alternatives de bioconstrucció, la recuperació de pisos ara destinats al turisme i la reforma d’habitatges grans ja existents, i que estan infrautilitzats.
Més sistemes de troc i d’intercanvi
L’Administració hauria d’implementar sistemes de troc, de compartir i d’intercanviar de tot, per exemple, creant una xarxa de «biblioteques públiques de les coses» en cada barri (o en cada carrer!). Es poden compartir cotxes, motos, bicicletes, rentadores, màquines de fer forats, eines de tota mena, fer un segon ús de la roba, de les joguines, d’aparells electrònics reparats o del que se’ns acudeixi que necessitem. No sempre ens cal tenir una cosa/aparell/vehicle de cada per cada unitat familiar catalana.
Més inversió en espais de cures i salut
La salut té marge per créixer. Catalunya ha estat sempre la segona comunitat autònoma amb menys despesa consolidada en sanitat pública segons el producte interior brut (PIB). No només en grans hospitals (hi ha zones del país amb hospitals a més d’una hora de cotxe) i en l’atenció d’especialistes, sinó en molts àmbits de la salut que fins ara han estat privats i per una part petita de la població: espais de cures, psicòlegs i psiquiatres, dentista, osteòpates, salut preventiva... Això també generaria encara més llocs de feina d’alta qualificació.
Més educació, de veritat, pública i gratuïta
La despesa pública en educació és alta a Catalunya? Doncs, en realitat, és de les més baixes de la Unió Europea. Les taxes a les universitats públiques són cada cop més cares quan, en realitat, sense ser gaire ambiciosos, es podria dedicar la meitat de la inversió militar en educació: amb més mestres, millor pagats i més escoles, instituts i universitats públiques. Això també generaria encara més llocs de feina d’alta qualificació.
Més amics i més amor
Quedar amb els amics, sortir de festa, ballar, xerrar, riure, explicar-se la vida amb els amics, no contribueix en res al canvi climàtic i, en canvi, és el que més feliços ens fa.
