Ara fa mig segle els cinemes de bona part del món exhibien un parell de pel·lícules que van capturar l’esperit del seu temps: El planeta dels simis i 2001 una odissea de l’espai. I ho van fer situant-se en el futur (...) Pensant en l’estiu del 68, jo ho matisaria bastant. És innegable que les comunicacions han experimentat un avenç sense precedents, però no és menys cert que els grans temes d’aleshores continuen damunt la taula. La humanitat segueix posant en perill la seva existència (amb nous perills que s’han unit als vells) i el món continua dividit entre tendències autoritàries i democràtiques, si bé sota banderes ideològiques diferents.
Publicitat i cotxe no poden anar deslligats, així com tampoc els missatges associats, que han evolucionat al llarg del temps: des de llibertat, poder, personalitat, estatus i bellesa, fins a responsabilitat o consciència. La indústria automobilística ha cercat desesperadament aquell eslògan que captés el màxim de públic potencial. Un públic que no sempre necessita el mateix i que, potser, està exigint un canvi de model.
Després d'anys defensant que "el que és petit és bell", els debats sobre les alternatives de consum avui se centren en com impulsar iniciatives professionalitzades d'escala més gran, capaces de donar servei a milers d'usuàries i de fer-se un forat als mercats.
La recent notícia de l’arribada d’un linx ibèric em va omplir d’il·lusió. Vingut des del sud de la península, desprès de travessar-la sencera, creuar carreteres, vies, rius... un fet només a l’abast d’una espècie tant increïble com aquesta. Se’ns ha presentat una situació difícilment repetible que obria la porta a engegar un projecte de recuperació de la espècie al nostre país. La decisió de retornar-lo cap al sud és d’aquelles de les que cal arrepentir-se tota la vida.
Quan els teus pulmons obren els seus alvèols i comences a respirar fum, et fas conscient de com de lluny estem de tenir una qualitat de l’aire satisfactòria i saludable al continu urbà de l’àrea metropolitana de Barcelona. És per aquest motiu que des de 2010 tenim un expedient obert per la superació dels nivells de NO2 recomanats per la Unió Europea.
Teresa Ribera vol enfocar l’acció, compromís amb la lluita contra el canvi climàtic, desbloqueig de les renovables, dins una visió més àmplia que és el convenciment d’una societat. La pregunta que cal fer-se és com ha de ser realment el marc polític que ha de fer possible la transició ecològica.
L’any 2015 l’Assemblea General de Nacions Unides aprovava una nova agenda global per al desenvolupament sostenible en l’horitzó de l’any 2030, amb 17 objectius (a partir d’ara, ODS) i 169 fites associades. El títol de la resolució on es recull aquesta nova agenda – “Transformar el nostre món”– marca la seva voluntat transformadora davant d’uns reptes que cal abordar urgentment i que requereixen visions i actuacions transversals, integradores i a múltiples nivells
Les dues primeres són paraules que descriuen els acords i polítiques del canvi climàtic. La tercera les sintetitza. Totes tres descriuen, de fet, una realitat que es mou entre l’optimisme tecnològic i el pessimisme conformista i que serveixen per explicar molt més que les polítiques de canvi climàtic. Mitigació, adaptació i resiliència no parlen de canvi sinó de resignació.
Aquest mes de juny la revista infantil El Tatano, el Cavall Fort dels petits, arriba al número 150 i conserva intacta l’aposta per un article mensual d’educació ambiental per a noies i nois de 4 a 8 anys. La secció “La Natura” és un dels àmbits estrella de la revista i dedica quatre pàgines cada mes a descobrir, als menuts de casa, els animals, les plantes i els elements naturals del nostre país i d’arreu del món.
Quan hi ha una intervenció brillant en l’espai públic que el fa més confortable, com és el cas de la High Line a Manhattan, la ciutadania se sent atreta pel nou espai i la primera manera de demostrar-ho és caminar-hi. Igual ha succeït al South Bank de Londres. I, de ben segur, el mateix passarà a una de les avingudes més emblemàtiques de Berlín, Unter den Linden, que l’any que ve s’alliberarà de cotxes. Les persones donen prioritat a una opció o una altra de mobilitat en funció del grau de benestar que els proporciona i, dintre de benestar, cal incloure elements tan inefables, com el gaudi estètic, i altres de ben tangibles, com la funcionalitat.