Què tenen en comú les profunditats marines, les regions polars, la Lluna i els planetes? Des del punt de l'exploració, molt: tots són ambients extrems i inaccessibles, on l'estudi in situ requereix tecnologies punteres que comparteixen moltes similituds. Però històricament s'han destinat sempre més fons i esforços per descobrir allò que hi ha més enllà de les fronteres físiques del nostre planeta que no al que es troba amagat sota uns oceans que cobreixen fins al 70% de la seva superfície.
Hem passat per colors (economia verda, blava) i conceptes diversos, molts d’ells complementaris, però sembla que no acabem d’entendre què vol dir ni com aplicar la circularitat a la nostra economia. Ara Europa ho ha prioritzat i tothom etiqueta allò que fa com a model circular per poder pujar-se al carro del que ‘toca’. Però, insistint de nou, què és l’Economia circular?
Sense caure en els tòpics demonitzadors de la tècnica i del progrés, cal admetre que la societat industrial s’ha desenvolupat a l’empara de la premissa que la praxi tècnica resta fora de l’esfera moral. Tant pel seu caràcter instrumental, com per la seva vinculació amb la ciència, se l’ha cregut exempta de judicis de valor. No és així. Les males opcions quant a l’ús dels recursos i de l’energia, la manca de consideració envers els cicles naturals, l’abocament al medi de residus i tantes altres decisions deletèries han estat fruit de la ignorància, de la sobergueria o de la mala fe.
Cap societat no pot aspirar a la salut ni al benestar, físic, anímic o espiritual, si no viu en un entorn natural íntegre i sa. I Catalunya, que té una gran biodiversitat, sotmesa a extraordinàries pressions, no podrà conservar-la, ni adaptar-se als canvis climàtics, sense impulsar nous models de conservació, integrant la prevalença dels criteris de conservació, de manera transversal, en totes les polítiques sectorials, amb determinació i transparència.
En els meus 30 anys com a metge i científica que treballa amb al·lèrgies i asma, he vist que les taxes i la gravetat de les al·lèrgies i l'asma augmenten a un ritme increïble. Durant les últimes dècades, els científics han tractat d'entendre les causes darrere d'aquestes taxes cada vegada majors d'al·lèrgia i asma. Ara ja està molt clar que les alteracions ambientals i els augments en els contaminants de l'aire i l'aigua causats per l'activitat humana són els principals impulsors d'aquests augments.
Quan pensem en la lluita contra el canvi climàtic, la majoria de nosaltres pensem en energia neta: des dels vehicles elèctrics fins a les cases amb energia solar. Però sovint passem per alt una de les fonts més significatives d'emissió de gasos d’efecte hivernacle: els aliments. A nivell mundial, utilitzem 8,7 milions de quilòmetres quadrats de terra, aproximadament un 10% de la superfície habitable del planeta, per produir aliments que mai es mengen.
Es considera sostenible un model socioeconòmic que, ambientalment, consumeix recursos renovables per sota de la seva taxa de renovació, consumeix recursos no renovables per sota de la seva taxa de substitució (paisatge inclòs), genera residus per sota de les seves possibilitats d’assimilació i manté in situ la biodiversitat planetària; socialment, aquest model sostenible garanteix bons nivells d’equitat redistributiva.
Els canvis ambientals provocats pel clima ja estan afectant la salut de les nenes i nens a tot el món. Amb el seu ràpid desenvolupament físic i psicològic, la infància és especialment vulnerable als impactes del medi ambient en la salut. Les generacions que no han contribuït al problema es quedaran amb el llegat d'aquells que han utilitzat els recursos de la terra de manera insostenible, arriscant el futur del nostre planeta i les seves espècies, inclosa la nostra
Els passats 2 i 3 d’octubre, la Xarxa i la Diputació de Barcelona hem acollit a Barcelona la Conferència Internacional de l'Aliança del Clima 2018, que hem organitzat conjuntament amb l’entitat municipalista europea de lluita contra el canvi climàtic, Climate Alliance. La Conferència ha rebut més de 200 representants d'ens municipals d’arreu del món —incloent-hi delegats de la COICA, Coordinadora de las Organizaciones Indígenas de la Cuenca Amazónica—, que han intercanviat experiències amb municipis catalans i estatals.
Es pot viure la discapacitat de manera sostenible quan encara vivim la capacitat de manera tan insostenible? Europa vol prohibir les palletes, bastonets i coberts de plàstic. Les tovalloletes d’un sol ús i tantes altres “comoditats” poden anar darrera, com ha passat amb les bosses de plàstic. Hi ha moltes discapacitats físiques amb problemes associats de manipulació i deglució per a les quals les palletes i tovalloletes són tan normals i necessàries com disposar d’un got per beure.