La iniciativa de restauració d’hàbitats profunds compta amb la participació activa del sector de la pesca
Corall rescatat de les xarxes de pesca després d'una jornada de feina.
Foto: EVA VAN DEN BERG
Des de Llançà fins a Vilanova i la Geltrú: aquest és l’àmbit d’actuació del projecte Life Ecorest que coordina l’Institut de Ciències del Mar (ICM) i que compta amb la participació de la Fundación Biodiversidad del Ministeri per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic, la Federació de Pescadors de Girona, WWF i la Universitat de Barcelona. El seu objectiu és portar a terme, en estreta col·laboració amb nou confraries de pescadors —Llançà, Port de la Selva, Cadaqués, Roses, Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Blanes, Arenys de Mar i Vilanova i la Geltrú— actuacions que millorin l’estat dels hàbitats bentònics, és a dir, els ecosistemes marins associats al fons.
En especial, explica l’investigador de l’ICM Jordi Grinyó, recuperar les comunitats dominades per espècies clau, com coralls, gorgònies o esponges. «Aquestes espècies, sovint anomenades arquitectes dels fons marins, tenen la capacitat de crear estructures tridimensionals que proporcionen refugi i zones d’aliment i cria a un gran nombre d’organismes marins i per tant son importants precursors de la biodiversitat», explica.
Per aconseguir-ho, una de les accions principals és rescatar els exemplars que s’emmallen a les xarxes de pesca dels 46 vaixells activament involucrats a Ecorest. Cada cop que això passa, els pescadors els retiren amb molta cura i els porten als aquaris instal·lats al port, on els animals s’estaran fins que es recuperin i estiguin en disposició de ser retornats en l’àmbit del projecte: més de 29.000 hectàrees distribuïdes a catorze zones de protecció pesquera al llarg de la costa de Girona i Barcelona. «Sis de les zones d’actuació són zones permanents de veda i en les altres vuit s’hi ha restringit temporalment la pesca, fruit d’un acord entre les associacions de pescadors, la comunitat científica i l'administració pesquera espanyola», expliquen des de l’ICM.
Un cop els exemplars han estat supervisats pels equips científics, es prepara el seu retorn al mar. Als aquaris, apunta la biòloga Marina Biel, també investigadora de l’ICM, els exemplars es posen a punt per a ser retornats al seu medi. «Esqueixem les colònies grans, retirem fraccions necròtiques si és necessari i els preparem per ser enganxats als suports». Però aquest procés té el seu què, perquè es tracta d’organismes sèssils (això vol dir que creixen aferrats o adherits al substrat i, per tant, no es desplacen) que per sobreviure caldrà que caiguin ben drets i es mantinguin en posició vertical sobre uns fons marins situats a entre 50 i 350 metres de profunditat. És a dir que no és viable que ho facin submarinistes i l’ús de robots autònoms és extraordinàriament car.
La solució la va proporcionar una pràctica habitual dels pescadors artesanals de Menorca. […] Quan els pescadors les capturen accidentalment, senzillament les desenganxen i les retornen a l'aigua allà mateix
La solució la va proporcionar una pràctica habitual dels pescadors artesanals de Menorca, un indret on les gorgònies creixen sobre un substrat de rodòlits, nòduls calcaris compostos per algues vermelles. Quan els pescadors les capturen accidentalment, senzillament les desenganxen i les retornen a l'aigua allà mateix. Gràcies a la base, la gorgònia cau a pes cap al fons, on continua creixent sense problemes.
Però al litoral català, els coralls i gorgònies que queden enganxats a les xarxes normalment no emergeixen adherits a cap substrat. I si els hi proporcionaven un? En el cas de coralls i gorgònies, es fixen a una pedra a la qual se li ha practicat un petit forat per encaixar-hi el tronc del cnidari, que queda fixat amb l’ajuda d’una mena de bioplastilina. En el cas de les plomes de mar, però, una altra de les espècies que formen part del pla de recuperació d’aquests ecosistemes, s’ha de fer diferent.
«Les plomes de mar pesen molt poc i si les llencem des de la superfície és molt probable que els corrents marins les portin fora de la reserva. Per evitar-ho, fem uns embolcalls de sorra i farina d’arròs cuita que facilita que els animals arribin al fons en poca estona», explica Grinyó. Aquest embolcall facilitarà que les plomes tornin a fixar-se al sediment. El cas és que en ambdós casos s’imita el comportament de les pilotes de bàdminton: les plomes són l’analogia dels animals que es retornen al fons marí i el pes de la pilota fa que el descens sigui en vertical cap a terra.
Supervisió a ull de ROV
L’èxit de restauració, expliquen els investigadors, es monitora mitjançant tècniques avançades de robòtica submarina. «A través de l’ús de robots submarins operats de forma remota (ROV), s’han monitorat de manera precisa i sistemàtica les zones que han estat objecte de restauració en cada un dels vedats. Aquesta metodologia tecnològica permet avaluar de forma objectiva els efectes directes de la restauració, com ara la taxa de supervivència dels organismes reintroduïts i els canvis en la biodiversitat associada», apunta Grinyó.
Els resultats obtinguts fins ara són molt positius. «S’ha constatat que la majoria de les poblacions restaurades presenten taxes de supervivència superiors al 95%. A més, ja s’observa un augment de la fauna mòbil associada, com ara peixos i ofiures, el que indica una millora en l’estructura i la funcionalitat de l’ecosistema restaurat. Actualment, ja s’han retornat uns 6000 organismes pertanyents a 35 espècies diferents», afegeix Biel.
Des de la Federació de Pescadors estan molt satisfets amb aquest projecte col·laboratiu. «Sens dubte aquest projecte és bo per a tothom. Nosaltres els pescadors som els primers interessats en què la recuperació del fons marí sigui tot un èxit. I la nostra participació a Ecorest ens permet col·laborar en aquesta regeneració i també a donar un valor afegit al nostre peix», diu Toni Abad president de la Federació Territorial de Confraries de Pescadors de Girona. És una prova més del fet que la relació entre el sector pesquer i la comunitat científica és cada cop més estreta. «Nosaltres aprenem molt dels científics i ells també de nosaltres», conclou.
