Nascut l’abril de 1983, el Centre d'Estudis del Mar (CEM) de la Diputació de Barcelona ubicat al barri de Terramar de Sitges és el primer equipament d’educació ambiental marina de l’Estat espanyol.
L'escalfament de les aigües del mar com a conseqüència del canvi climàtic està provocant múltiples impactes sobre la biodiversitat marina, especialment amb la proliferació d’onades de calor marines.
El projecte va néixer al 1997 per conèixer l’estat de conservació i l’evolució de la praderia de posidònia situada davant de la costa de Mataró. Durant aquests anys han participat 563 persones, i s’han acumulat més de 1.500 hores d’immersions.
Els protocols que marca el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic remarquen que les restes vegetals del litoral s’han de retirar d’una forma no agressiva, evitant maquinària pesada i utilitzant garbelladores i tamisadores.
El diumenge 5 de juny, coincidint amb el Dia Mundial del Medi Ambient, l'associació canetenca Thalassa, en col·laboració amb l'Ajuntament de Canet de Mar, ha organitzat amb èxit una neteja submarina a la platja de Canet. D'entre totes les deixalles s'ha tret 25kg de plom, 60kg de ferro i 300kg de rebuig.
Les dades obtingudes gràcies a la ciència ciutadana mostren que les platges de Barcelona acullen 103 espècies de peixos, una d’elles invasora, i també és refugi d'altres protegides, com els cavallets de mar.
Un estudi de ciència ciutadana detecta una alta quantitat de microplàstics a les zones de bany catalanes
Membres del Grup de Recerca Consolidat (GRC) en Geociències Marines de la Facultat de Ciències de la Terra de la UB, amb la col·laboració de la delegació espanyola de l’ONG Surfrider Foundation Europe, han estudiat les quantitats i les característiques dels microplàstics a la costa catalana. Aquesta recerca ha estat possible gràcies a una iniciativa de ciència ciutadana en què persones voluntàries han recollit gairebé 25.000 microplàstics amb xarxes especials arrossegades per embarcacions sense motor.
«Evitem la pesca fantasma»: més de cent extraccions d’arts de pesca perduts en el litoral català
A través del projecte Evitem la pesca fantasma s’han dut a terme al litoral català un total de 123 extraccions d’arts de pesca perduts als fons marins des del 2009, moment en què va fer la primera retirada d’estris abandonats al Parc Natural del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter, sota l’assessorament científic d’experts de la Facultat de Biologia i l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la UB.
Descriure aquesta activitat metabòlica, especialment en aigües profundes de l'oceà, té importants implicacions en el cicle biogeoquímic de l'Hg, ja que aporta informació sobre les raons per les quals s'incrementen els nivells de metilmercuri i, en última instància, pot ajudar a entendre millor les cadenes tròfiques marines i com afecta el mercuri als diferents nivells de la cadena i a la salut humana.
L’Ajuntament de Roses (Alt Empordà) i la Universitat de Girona (UdG) han renovat l’acord d’impuls a la recerca i conservació dels ecosistemes marins, vehiculada amb la Càtedra Oceans i Salut Humana. Creada el 2017, vol protegir els hàbitats marins més fràgils i les espècies més vulnerables i fer que l’economia blava -és a dir, basada en el mar- sigui sostenible. El conveni renova l’acord entre les dues institucions per quatre anys més i l’Ajuntament de Roses dobla l’aportació a la càtedra fins als 38.000€, permetent contractar un investigador.
