Mar

Notícia
Una de les caixes de captura amb escombreries, obtingudes durant l’estudi. Imatge: Eve Galimany.

Una de les caixes de captura amb escombreries, obtingudes durant l’estudi. Imatge: Eve Galimany.

Un treball dirigit per l'Institut de Ciències del Mar del CSIC revela la densitat i tipus d'escombraries en aigües a poca profunditat de la mar Mediterrània, comparant dues zones, una urbana i una altra rural. En els resultats de l'estudi, que es publica a la revista Waste Management, des d'un 5% fins a gairebé un 40% de la captura total a la xarxa és escombraries.

Article

Un mar blau turquesa, bancs de sorra blanca i el verd fosc de les praderies de Posidònia són els colors amb els quals Formentera rep el visitant. La puresa i claredat de les seves aigües, filtrades pel major i més antic ésser viu del món, la posidònia oceànica, amb els seus 8 km d'extensió i 100.000 anys, declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, ofereix al visitant platges úniques a la Mediterrània.

Opinió

Només a la part superficial del Mediterrani (fins a 20-25 centímetres de fondària) hi ha flotant unes 1.455 tones de residus plàstics. Al ritme actual de producció i abocament de residus, l’any 2050 el pes dels plàstics acumulats a l'aigua marina serà superior al pes de tots els peixos del planeta.

 

Opinió

Una gran pressió ambiental amenaça la vida dels milers d’ espècies que conformen la biodiversitat marina mediterrània, una de les més riques del món i la de les praderies de posidònia, un dels ecosistemes que més refugi ofereix a la vida marina com s’explica el documental Salvemos el Mediterráneo, que ha dirigit el biòleg i fotògraf submarí Manu San Félix.

Reportatge
En el Dia mundial del Oceans, 8 de juny

L'últim informe del Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic (IPCC), publicat l'octubre de 2018, estima que, fins i tot amb accions contundents per estabilitzar l'escalfament global en 1,5 ° C per sobre dels nivells preindustrials, en les pròximes dècades es perdrà de 70% a 90% dels esculls de corall.

Notícia

La Mediterrània és un dels embornals de plàstics més gran del món. És la conclusió a què han arribat un grup de científics de la UB després d'estudiar els fons marins de tot el món. Hi han trobat 500.000 microplàstics per quilòmetre quadrat, molt per sobre de la mitjana mundial, que és de 100.000.

Notícia
El seu estat de degradació avançat indica una llarga permanència en el medi marí

Polietilè, polipropilè i poliestirè són els tipus de microplàstics més abundants a les aigües costaneres de la Mediterrània, segons un nou treball publicat a la revista Marine Pollution Bulletin pels experts Miquel Canals, William P. de Haan, i Anna Sànchez-Vidal, del Grup de Recerca Consolidat (GRC) en Geociències Marines de la Facultat de Ciències de la Terra de la UB.

Notícia
Els coralls són substituïts de forma natural per altres espècies com les gorgònies, menys eficients com a embornals del CO2

Les gorgònies estan substituint als coralls escleractinis que estan desapareixent dels ecosistemes marins com a conseqüència de l'impacte humà i del canvi climàtic global. Així es desprèn d'un article publicat per l'investigador de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Sergio Rossi que analitza per què les gorgònies (o octocoralls) estan resultant una de les espècies "vencedores" en aquest procés de transició provocat per la vertiginosa mort o deteriorament dels corals en els fons marins i els esculls.

Notícia

Durant la fira del Medi Ambient 2018, les entitats impulsores de la campanya ‘Per una mar sense plàstic’ han fet una demostració de com, quan els envasos tenen un valor econòmic (10 cèntims), no acaben abandonats.
Notícia

Els treballs comprenen la localització de morts de fondeig i la seva reubicació o extracció segons el cas, per minimitzar afectacions a aquesta planta marina. L’actuació està inclosa dins del paquet d’obres del Programa d’infraestructura verda que el Departament està impulsant per protegir el patrimoni natural

Reportatge
Reportatge que aprofundeix en l'impacte del canvi climàtic al Mediterrani

Tenim prou indicis, i en alguns casos certeses, que l’impacte del canvi climàtic es deixa sentir al mar i que els efectes són encara més variats, globals i preocupants que hom no preveia. En aquest reportatge Joandomènec Ros, catedràtic d’Ecologia de la UB i president de l’IEC, passa una breu revista a aquests efectes, tant a nivell oceànic global com pel que fa a la Mediterrània, tot distingint aquells impactes que afecten bàsicament el medi físic d’aquells que impacten sobre els organismes i les comunitats que aquests formen, i sobre els serveis ambientals que ens forneixen.