L'AMB, a través del servei de Cartografia, ha publicat en obert els resultats de la campanya batimètrica de les platges del Besòs que va fer el passat mes de maig del 2020. A partir d'ara, aquest coneixement s'integrarà al Pla d'estabilització de les platges i servirà com a base dels estudis previs del litoral metropolità nord, que es presentaran entre el febrer i el març d'aquest any. Aquest producte digital es coneix com a cartografia marina i es pot consultar i descarregar gratuïtament al Geoportal de cartografia de l'AMB.
El projecte permetrà extreure conclusions sobre l'activitat de la zona, que es recolliran en un informe. Aquest document servirà, per una banda, per establir patrons de comportaments dels cetacis segons els elements nàutics del LIC.
El Corriol petit (Charadrius dubius), un tipus d’ocell catalogat com a espècie protegida d'interès especial, ha nidificat per primera vegada a les dunes de la Platja de Les Botigues de Sitges durant el confinament.
Sitges, Vilanova, Cubelles, Cunit, Calafell, el Vendrell, Roda de Berà, Creixell, Torredembarra, Altafulla, Tarragona, Vila-seca, Salou, Cambrils, Mont-roig del Camp i Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, planificar accions conjuntes per la prevenció del contagi, oferint el litoral com un espai saludable i font de salut.
El CADS publica un informe per avançar vers una gestió sostenible del medi marí i costaner
L'informe conté recomanacions per fer compatibles la conservació del medi marí i l’activitat socioeconòmica, en la línia del que promou l’Agenda 2030 de Nacions Unides i, en particular, l’ODS 14 dedicat a l’àmbit marí.
L'any 2100, el nivell del mar haurà pujat gairebé un metre respecte a finals del segle XX i causarà el desplaçament de 250 milions de persones si no es redueixen les concentracions de CO2 i altres gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera. L'informe de l'ONU sobre els oceans i el gel empitjora les previsions de fa cinc anys i alerta del seu impacte en l'alimentació i la disponibilitat d'aigua
Una de les caixes de captura amb escombreries, obtingudes durant l’estudi. Imatge: Eve Galimany.
Un treball dirigit per l'Institut de Ciències del Mar del CSIC revela la densitat i tipus d'escombraries en aigües a poca profunditat de la mar Mediterrània, comparant dues zones, una urbana i una altra rural. En els resultats de l'estudi, que es publica a la revista Waste Management, des d'un 5% fins a gairebé un 40% de la captura total a la xarxa és escombraries.
Un mar blau turquesa, bancs de sorra blanca i el verd fosc de les praderies de Posidònia són els colors amb els quals Formentera rep el visitant. La puresa i claredat de les seves aigües, filtrades pel major i més antic ésser viu del món, la posidònia oceànica, amb els seus 8 km d'extensió i 100.000 anys, declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, ofereix al visitant platges úniques a la Mediterrània.
Només a la part superficial del Mediterrani (fins a 20-25 centímetres de fondària) hi ha flotant unes 1.455 tones de residus plàstics. Al ritme actual de producció i abocament de residus, l’any 2050 el pes dels plàstics acumulats a l'aigua marina serà superior al pes de tots els peixos del planeta.
