"Un dels àmbits del malbaratament alimentari que ha estat poc analitzat són els productes de pesca. A Catalunya l’any 2021 el consum de productes de pesca va ser de 25,74 kg/persona/any (MAPA, 2021), superior a la mitjana espanyola i a l’europea"
«Evitem la pesca fantasma»: més de cent extraccions d’arts de pesca perduts en el litoral català
A través del projecte Evitem la pesca fantasma s’han dut a terme al litoral català un total de 123 extraccions d’arts de pesca perduts als fons marins des del 2009, moment en què va fer la primera retirada d’estris abandonats al Parc Natural del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter, sota l’assessorament científic d’experts de la Facultat de Biologia i l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la UB.
Una de les caixes de captura amb escombreries, obtingudes durant l’estudi. Imatge: Eve Galimany.
Un treball dirigit per l'Institut de Ciències del Mar del CSIC revela la densitat i tipus d'escombraries en aigües a poca profunditat de la mar Mediterrània, comparant dues zones, una urbana i una altra rural. En els resultats de l'estudi, que es publica a la revista Waste Management, des d'un 5% fins a gairebé un 40% de la captura total a la xarxa és escombraries.
Els pescadors que pesquen a la Mediterrània han començat a detectar peixos mai vistos a la zona, com a espècies tropicals, una demostració que el canvi climàtic està provocant invasions biològiques.
El model de cogestió de les petites agrupacions de pescadors contribueix a una major abundància i hàbitats de les espècies
La cogestió de les pesqueres artesanals per part dels propis pescadors i el govern ofereix majors beneficis ecològics i socials que el model de gestió centralitzat per part dels governs. Així es posa de manifest en un estudi realitzat per investigadors de l'ICTA-UAB en què demostren els avantatges d'aquest model de gestió però assenyalen possibles aspectes de millora.
Es una iniciativa capdavantera a la Mediterrània per a potenciar la sostenibilitat i la preservació dels recursos marins
El Departament d’Agricultura dona suport al sector, que regularà l’accés i l’esforç de pesca a l’interior d’aquestes zones amb assessorament científic. Es tracta d’una iniciativa capdavantera en gestió sostenible a la Mediterrània: 500 km2 del litoral gironí seran vedats o gestionats pel mateix sector pesquer i s’hi implementaran mesures per a potenciar la sostenibilitat i la preservació dels recursos marins.
El Govern de les Illes Balears finança una pesca d’arrossegament més sostenible i ha obert la primera convocatòria per subvencionar les portes pelàgiques en un 50 %. També ha creat un grup de treball amb confraries de pescadors per pal·liar la captura accidental d’aus marine i es destinaran 303.000€ de l’Impost de Turisme Sostenible per recuperar el virot.
L’Ajuntament de Roses ha inicat una campanya per informar sobre normes i consells a tenir en compte per les persones que practiquen pesca recreativa, fent una especial atenció als requisits específics que cal seguir dins l’àmbit del Parc Natural del Cap de Creus.
La iniciativa, pionera al Mediterrani, inspira un nou model pesquer basat en els plans de cogestió entre pescadors, científics, tercer sector i Administració.
Els resultats són fruit de la reserva de pesca que els pescadors de Roses van establir, per iniciativa pròpia, ara fa tres anys. La iniciativa, pionera al Mediterrani, inspira un nou model pesquer basat en els plans de cogestió entre pescadors, científics, tercer sector i Administració.
La cogestió de les pesqueres artesanals per part dels propis pescadors i el govern ofereix majors beneficis ecològics i socials que el model de gestió centralitzat per part dels governs. Així es posa de manifest en un estudi realitzat per investigadors de l'ICTA-UAB en què demostren els avantatges d'aquest model de gestió però assenyalen possibles aspectes de millora.
