Detecten peixos mai vistos a la Mediterrània

Font: EFE

28/05/2019 - 08:00
Peix globus  Pixabay

Peix globus Pixabay

Els pescadors que pesquen a la Mediterrània han començat a detectar peixos mai vistos a la zona, com a espècies tropicals, una demostració que el canvi climàtic està provocant invasions biològiques.

Així ho conclou una investigació europea que ha entrevistat 500 pescadors artesanals de nou països per documentar els canvis a gran escala a les poblacions de peixos deguts a l'escalfament i a l'arribada d'espècies invasores.

En l'estudi, que publica la revista 'Global Change Biology', han participat 22 grups d'investigació, entre ells científics de l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) de Barcelona.

L'estudi s'ha fet en el marc del projecte europeu MPA-Adapt, que està coordinat per Joaquim Garrabou, investigador de l'ICM-CSIC, i en el qual participen institucions com la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació) .

Amb les aportacions dels pescadors veterans de diferents regions de la Mediterrània, els científics han fet reconstruccions precises dels canvis recents en la distribució de fins a 75 espècies.

Així, per exemple, han pogut seguir el desplaçament d'alguns peixos natius de la Mediterrània que s'han expandit cap al nord a causa de l'escalfament, com el carnívor peix blau (tallahams), la barracuda (Sphyraena viridensis) o el làbrid Sparisoma cretense.

De l'entrevistes també han pogut obtenir dades sobre espècies tropicals que han creuat al canal de Suez i han entrat a la Mediterrània, on estan causant impactes ecològics i socioeconòmics molt greus, com el peix conill (Siganus luridus i S.rivulatus); el lagocephalus sceleratus, una espècie de peix globus extremadament verinós; i el peix escorpí Pterois milers.

Encara que han entrevistat a pescadors espanyols, Garrabou ha explicat que "moltes de les observacions són comuns al que s'ha vist a la costa espanyola, perquè canvis en la distribució de zones fredes, com al mar Egeu o al Adriàtic, també es estan veient en les aigües fredes del Golf de Lleó ".

Segons Garrabou, el canvi climàtic i l'activitat humana "són dues de les causes de la redistribució de les espècies vives en el planeta i els efectes dels patrons de distribució ja són visibles a tota la costa mediterrània".

El treball presenta el resultat de les anàlisis realitzades a partir d'entrevistes a uns 500 pescadors artesanals de 9 països mediterranis, que coneixen bé les seves zones. La suma de totes les hores de treball d'aquests pescadors entrevistats equivalen a més de 15000 hores d'observació. Imatge: ISPRA


 

Etiquetes: 

Relacionats

Opinió

Una gran pressió ambiental amenaça la vida dels milers d’ espècies que conformen la biodiversitat marina mediterrània, una de les més riques del món i la de les praderies de posidònia, un dels ecosistemes que més refugi ofereix a la vida marina com s’explica el documental Salvemos el Mediterráneo, que ha dirigit el biòleg i fotògraf submarí Manu San Félix.

Reportatge

Aquest reportatge és un resum de les principals aportacions de la Conferència Internacional de l’Aliança del Clima 2018, organitzada per Aliança del clima associació municipalista mundial contra el canvi climàtic, juntament amb la Diputació de Barcelona i la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, i la col·laboració del Pacte dels Alcaldes per al clima i l’energia. La conferència es va celebrar al Recinte Modernista de Sant Pau de Barcelona del 1 al 3 d'octubre del 2018 i hi van participar més de 200 representants d’entitats municipalistes de l’Aliança del Clima implicades en la lluita contra el canvi climàtic

Notícia

El segon informe sobre els impactes, les vulnerabilitats i l’adaptació dels Pirineus al canvi climàtic estableix recomanacions per adaptar el territori a unes projeccions climàtiques que apunten a un augment de la temperatura a muntanya de més de 4ºC  graus a finals de segle i a la pèrdua de la meitat de l’espessor de la neu a 1.800 m d’alçada cap a 2050.  L’informe detalla recomanacions per a cadascun dels sectors d'activitat més afectats: el turisme, l'agricultura i la ramaderia, la silvicultura, la gestió de l'aigua, la biodiversitat i els ecosistemes, els riscos naturals, la salut humana i les infraestructures, la indústria i la producció d'energia.

Butlletí