Com afectarà Donald Trump a la lluita climàtica global?
Els Estats Units van contra corrent de la resta del món i del mercat, que ja encarrila la transició cap a unes renovables cada cop més rendibles.
Foto: GETTY
En els seus primers 100 dies de mandat, Donald Trump ha fet més atacs al medi ambient que en tota la seva legislatura anterior. Segons un recompte del The Guardian, en aquests primers tres mesos ha impulsat 175 mesures per desfer el llegat climàtic del seu predecessor, eliminar regulacions mediambientals de tota mena i propulsar l’extracció de gas i petroli. Supera en un temps rècord les 110 reformes i revocacions de lleis ambientals que va fer en els seus primers quatre anys a la Casa Blanca.
La intensitat de l’agenda anticlimàtica de Trump en aquest segon mandat ha agafat tothom per sorpresa. L’endemà de la seva presa de possessió, quan ja havia sortit de l’Acord de París per segona vegada (en el mandat anterior encara va ronsejar uns cinc mesos abans de decidir-se a fer aquest pas, però aquesta vegada ho va fer el mateix dia de la seva investidura), la majoria d’experts climàtics encara hi treien ferro. Certament, la retirada dels Estats Units d’aquest pacte global entre el 2017 i el 2021 no va ser un daltabaix, i va provar, de fet, la «resiliència» d’un acord internacional que ja va néixer amb mancances, començant pel fet que no és pas vinculant.
La majoria d’experts climàtics sostenen que la descarbonització de l’economia mundial està en marxa, digui el que digui i faci el que faci el president Trump. «Una cosa que ha canviat respecte del 2017 és que l'economia neta ha avançat molt: la Xina ara veu que és millor per al seu interès econòmic i de seguretat produir tecnologia neta, i no canviarà el seu curs, cosa sobre la qual hi havia molts dubtes fa vuit anys. I el mateix pel que fa a la Comissió Europea», em deia Linda Kalcher, directora del think tank europeu Strategic Perspectives.
Hi està d’acord també en Pep Canadell, un científic català de renom mundial, director del Global Carbon Project: «La descarbonització mundial és inevitable. Trump potser la desaccelerarà una mica, però la direcció en què anem està fixada i va molt més enllà de qualsevol política concreta, fins i tot la del país econòmicament més poderós», em deia per telèfon des de Canberra, on viu des de fa anys i segueix l’evolució de les emissions globals. Canadell destacava que el 90% del paquet climàtic que va aprovar Joe Biden (430.000 milions per reduir les emissions dels Estats Units almenys un 40% el 2030) ja estava assignada abans de l’arribada de Trump 2.0. Aquesta gran inversió es veurà reflectida en la gràfica d'emissions mundials en els pròxims deu anys, deia l’expert.
Però les mesures d’aquesta segona administració Trump són molt més dràstiques i, diguem-ho clar, absurdes, del que hauríem pensat. El seu afany pel drill baby drill (perfora, baby, perfora) es pot llegir com la victòria de la poderosa indústria dels combustibles fòssils nord-americana. No oblidem que durant el mandat de Biden, els Estats Units ja s’havien convertit en el primer productor i exportador mundial de gas, gràcies a l’aïllament global de Rússia. Però ara, a més, entre les 175 mesures antimediambientals dels 100 dies de Trump, hi ha normes per bloquejar nous projectes solars i eòlics, i una declaració d’una suposada «emergència energètica» pensada per reactivar la indústria del carbó. La nació més poderosa del món aposta per una tecnologia ineficient i en declivi, i frena el desenvolupament de la tecnologia renovable, molt més barata i puixant.
Hi ha una altra diferència amb la primera administració de Trump: arriba quan el món ja ha superat per primer cop el llindar dels 1,5 °C d'escalfament global
Els Estats Units van contra corrent de la resta del món i del mercat, que ja encarrila la transició cap a unes renovables cada cop més rendibles. Igual que passa amb la seva absurda guerra comercial, aquesta política antirenovables i anti cotxe elèctric de Trump pot ser un tret al peu. Les indústries automobilístiques nord-americanes, aquelles que Trump diu voler salvar de la globalització, estaven immerses en un procés d’electrificació que havia de crear ocupació i que ara es queda en un no res.
A qui beneficiarà això? A la Xina, que refermarà el seu lideratge en el mercat de les renovables i dels cotxes elèctrics, i -per purs interessos econòmics- es convertirà en líder involuntària de la lluita climàtica global. La Unió Europea, que manté el seu compromís amb el Green Deal malgrat les resistències de l’extrema dreta i els cants de sirena del populisme trumpista, haurà de girar cap a la Xina per poder fer la transició energètica i la reconversió del seu parc mòbil al ritme que requereix.
Els intents de trencar la dependència europea de Pequín (sobretot pel que fa als minerals crítics indispensables per la tecnologia verda) probablement tindran èxit, però no arribaran a temps. Tot i això, soc de l’opinió que la urgència de la transició ecològica global ha de passar per davant d’altres consideracions polítiques i si la tecnologia assequible per aquesta transició ve de la Xina, benvinguda sigui.
Però dit això, el fet que la primera economia del món i segon país que més CO₂ emet estigui remant en contra de la resta del mercat no pot ser innocu i segurament arrossegarà més quota del que podríem imaginar. Com a mostra, la decisió dels grans bancs nord-americans de fer-se enrere de tots els seus compromisos amb les «zero emissions». I no només això, sinó que les retallades d’Elon Musk han reduït a la meitat el pressupost per ciències de la Terra de la NASA i de l’agència federal de medi ambient (EPA) i amenaça ara amb una retallada dràstica de personal i recursos a la NOAA, l’agència científica oceànica i atmosfèrica més potent del món.
Tot això no serà innocu perquè hi ha una altra diferència amb la primera administració de Trump, aquesta especialment preocupant, i és que arriba quan el món ja ha superat per primer cop el llindar dels 1,5 °C d'escalfament global, molt abans de l'esperat. «Hem de tenir clar que guanyar la lluita contra el canvi climàtic tard significa perdre-la, perquè aquesta és una lluita contra rellotge», em deia Olga Alcaraz, del Grup de Governança pel Canvi Climàtic de la UPC i veterana de les negociacions climàtiques globals.
En definitiva, Trump no aturarà la lluita climàtica global i la descarbonització mundial, però queda clar que l’alentirà, i potser més del que ens pensàvem. I només això, en un procés que ja anava molt més lent del que el planeta es pot permetre, pot ser devastador.
