Quan ens canviem la tablet o el smartphone comença un periple de residus bona part dels quals acaba a l’oceà. I això en el millor dels casos perquè la resta de components poden acabar manipulats sense protecció per persones vulnerables i abocats sense miraments en tota mena de paratges desprotegits.
L’onada de calor fa que es torni a parlar de pobresa energètica, un problema estructural que dura tot l’any i que obliga a les entitats socials a redoblar esforços aquests dies per atendre totes les persones que puguin mostrar dificultats per mantenir una temperatura saludable a la llar. Projectes com el Cooltorise, finançat per la Unió Europea, busquen atendre i acompanyar a totes les persones que tenen dificultats per pagar les factures elèctriques.
És una tasca esgotadora i estèril qualsevol intent per intentar planificar la imprescindible transformació abans d’arribar simplement a l’anunciat col·lapse, amb el dolor i la misèria afegida que generarà. Els governs, les grans empreses, les persones que podrien pilotar el canvi i, en general, bona part de les societats, continuen immerses en una laberint de pedaços per mirar de mantenir allò que fa aigües per tot arreu.
És habitual en els comiats fer una mirada al passat. Jo m’estimo més que aquest comiat en particular se centri en l’any 2122 i en el que podria passar fins a la tercera dècada del segle xxii. Hi ha res més estimulant que imaginar el futur? Aquest exercici era més freqüent fa 30, 40, i 50 anys, que no pas ara. I això no és casual. Revela una pèrdua de confiança. Però no cal perdre mai la confiança en allò que ha de venir per la senzilla raó que no està completament predeterminat.
La temperatura de la superfície del sòl d’algunes parts d’Espanya supera els 53 graus, en un moment en què encara acaba de començar l’estiu. La plantació generalitzada d'arbres a la ciutat podria compensar els augments de les morts que s'atribueixen a la calor a mesura que avança el canvi climàtic.
Una proposta particularment atractiva per reconvertir els centres comercials, i que podria tenir força recorregut, és la de crear espais retaildential. Aquest concepte fa esment, gràcies a la màgia de la llengua anglesa, a una hibridació entre espai per a vendre i espai per a viure.
Més enllà de consideracions tècniques i de gestió del sistema, implantar el porta a porta converteix una actitud ambiental individual en una actitud col·lectiva i, per tant, política. Un pas imprescindible per la transició sostenible.
Les pandèmies són impredictibles però hi ha deu factors que sabem amb tota seguretat que estan vinculats a la seva aparició. Són aquests que descrivim a continuació. Podem tractar de gestionar-los de forma convenient o seguir com fins ara: fent quasi tot el possible per tal que la propera pandèmia esclati com més aviat millor.
Si s’incrementés l’exposició als espais verds fins a nivells de NDVI equivalents a que cada ciutat tingués el 25% de la seva àrea coberta per espai verd en 1.027 ciutats europees, incloent Barcelona, Londres o Viena, s’evitarien 42.968 morts anualment.
Darrere del retorn a la natura estem promovent-ne un ús des d’una mentalitat urbana que ens porta directament al model Collserola: una muntanya de lleure massiu, sense biodiversitat, devastada. Caldria arribar a un pacte nacional sobre la relació amb l’entorn.