Opinions

Periodista.

Què ha passat a Glasgow? Joaquim Elcacho fa un repàs clarificador comparant els resultats obtinguts amb els objectius marcats: l'abandonament del carbò, els plans nacionals d'acció climàtica, la reducció de les emissions de metà, el pacte contra la deforestació, el pacte per a la fi de la fabricació de cotxes que cremen combustibles fòssils l'any 2035 o la promesa adoptada al 2015 a l'Acord de París de dedicar 100.000 milions de dòlars anuals a la lluita contra el canvi climàtic i facilitar accions d'adaptació en països en desenvolupament.

Periodista

El sentiment global és que vivim en una època de catàstrofes víriques i climàtiques. Superant el dol pels que hem perdut i pel que hem perdut, cal anar superant l’estadi de depressió i passar a l’acceptació i l’acció. Cal anar pensant com transformem el llegat que deixarem. 

Ambientòleg i Enginyer T. Agrícola @manelcunill

Després de 26 conferències és raonable pensar que el model de concertació per resoldre la crisi climàtica està caducat. Els èxits dels noranta ara esdevenen divergències notables. Per moltes mesures que se subscriguin, l’incompliment o els ajornaments de terminis estan a l’ordre del dia. Per tant, què hem de fer?

Investigador i director del grup de Ecologia i Canvi Global al Museu Nacional de Ciències Naturals (MNCN-CSIC)

El que podem assegurar és que la COP26 elevarà una vegada més les pressions sobre els nostres polítics per actuar amb valentia, anteposant l’evidència científica sobre el canvi climàtic i la salut de les persones als interessos econòmics i partidistes. Veurem si les pressions per uns i altres bàndols tenen l'efecte tan desitjat com necessari en els acords i podem celebrar que Glasgow 2021 no passa al calaix de la irrellevància.

Professor emèrit d’Ecologia de la UAB

Ara que alguns mitjans comencen a parlar del final de la pandèmia, sembla que la majoria de la gent està desitjant tornar al model de vida anterior. Però això és incompatible amb la nostra pròpia supervivència, segons el darrer informe de l’IPCC. No hem après res?

Consultor ambiental, Membre de la Comissió Mundial d‘Àrees Protegides, UICN

Persones, vinculades a diferents àmbits de la recerca científica dels Països Catalans, pregonament preocupades per la situació que vivim i les perspectives pronosticades, sense cap motivació política o econòmica que no sigui el bé comú, hem sentit el deure d’aportar a la societat la nostra visió sobre les crisis actuals, i apuntar algunes direccions que permetin fer front als reptes amb els quals ens enfrontem

Biòleg i comunicador científic. Consultor en sostenibilitat.

L’economia del dònut insisteix així en la idea de què el creixement econòmic infinit ha quedat obsolet, de què cal gestionar adequadament les grans desigualtats i desequilibris socials que existeixen, i de què “una economia saludable ha de ser dissenyada per a què tothom pugui prosperar, no per créixer sense fi”

Professor emèrit d’Ecologia de la UAB

El delta del Mekong il·lustra la situació catastròfica en què es troben els espais humits del planeta, malgrat que portem mig segle de convenis internacionals per protegir-los. El canvi climàtic, els jocs de poder, els esdeveniments històrics i les inèrcies culturals formen un còctel que dificulta molt revertir-ne la situació.

Periodista

El pla retirat es presenta en un moment quan s’està produint un debat a nivell internacional sobre el futur de l’aviació lligat al repte de la transició energètica cap a energies no fòssils i la prohibició, promoguda a França, de vols de curta distància que puguin ser coberts pel ferrocarril.

Sostenible.cat

El canvi climàtic és la major amenaça a què ens enfrontem com a espècie i a la regió mediterrània les temperatures augmenten un 20% més ràpid que la mitjana mundial. Això ja té unes conseqüències reals i greus a tota la conca que aniran en augment en les properes dècades, i s’espera que les pujades del nivell del mar superin el metre l’any 2100, afectant un terç de la població de la regió.