Persones, vinculades a diferents àmbits de la recerca científica dels Països Catalans, pregonament preocupades per la situació que vivim i les perspectives pronosticades, sense cap motivació política o econòmica que no sigui el bé comú, hem sentit el deure d’aportar a la societat la nostra visió sobre les crisis actuals, i apuntar algunes direccions que permetin fer front als reptes amb els quals ens enfrontem
L’economia del dònut insisteix així en la idea de què el creixement econòmic infinit ha quedat obsolet, de què cal gestionar adequadament les grans desigualtats i desequilibris socials que existeixen, i de què “una economia saludable ha de ser dissenyada per a què tothom pugui prosperar, no per créixer sense fi”
El delta del Mekong il·lustra la situació catastròfica en què es troben els espais humits del planeta, malgrat que portem mig segle de convenis internacionals per protegir-los. El canvi climàtic, els jocs de poder, els esdeveniments històrics i les inèrcies culturals formen un còctel que dificulta molt revertir-ne la situació.
El pla retirat es presenta en un moment quan s’està produint un debat a nivell internacional sobre el futur de l’aviació lligat al repte de la transició energètica cap a energies no fòssils i la prohibició, promoguda a França, de vols de curta distància que puguin ser coberts pel ferrocarril.
El canvi climàtic és la major amenaça a què ens enfrontem com a espècie i a la regió mediterrània les temperatures augmenten un 20% més ràpid que la mitjana mundial. Això ja té unes conseqüències reals i greus a tota la conca que aniran en augment en les properes dècades, i s’espera que les pujades del nivell del mar superin el metre l’any 2100, afectant un terç de la població de la regió.
La renaturalització dels entorns urbans és un conjunt d’actuacions que van agafant força en diferents ciutats i pobles arreu del món. Es tracta de retornar certs espais a un estat més proper a l’original, al seu funcionament natural i salvatge.
És el canvi climàtic el problema més gran de tots? O ho és el fet que l’autoritarisme estigui guanyant el pols a la democràcia? O la intoxicació quotidiana i lenta a què estem sotmesos per milers de substàncies que són a l’aire, al menjar i en els mobles del menjador? Per preocupants que puguin semblar aquestes qüestions, tenim damunt la taula un problema de més dimensió: la guerra de cultures o culture wars.
Quan ens n’adonem ens haurem transformat en una societat supervivent, reactiva i sense cap tipus de control i capacitat de decidir com pot i vol viure.
Els gorgs i salts d’aigua que atresoren les nostres muntanyes són espais d’una gran fragilitat, bellesa i simbolisme. La seva constant presència a les xarxes socials i mitjans de comunicació i el desig de natura després dels mesos de confinament han fet que aquests indrets visquin una elevada afluència de visitants que posa en risc els seus valors.
16 joves catalans implicats en el medi ambient hem participat a la primera Cimena Mundial de la Joventut de la Unió Internacional per la Conservació de la Natura (UICN). Així ho hem viscut.