És impactant i, segurament, la majoria de nosaltres no hi havia pensat mai. Sabíeu que la producció humana, és a dir, el conjunt de tot el que els humans hem fabricat, des de carreteres a gratacels, cotxes, roba, màquines, productes de plàstic o ponts, entre tantíssimes altres coses, ja pesa tant com tota la biomassa de la Terra?
A principis del mes d’abril una coneguda multinacional sueca del retail en moda va anunciar que tancaria 7 de les 19 botigues que té a Catalunya. La majoria a Barcelona, però també a Girona, Tarragona i Reus. La notícia ens podria fer pensar que la fast-fashion va de baixa, però aquesta potser seria una conclusió precipitada.
El model de tren que proposem és el tren-tram, un ferrocarril que a l’entrar en els pobles i ciutats es converteix en un tramvia i fora d’elles circula com un ferrocarril, el mode de transport que pot garantir l’exercici en majúscules del dret a la mobilitat a la Costa Brava.
Episodis com el temporal Gloria, ocorregut el gener del passat 2020, o el temporal Filomena del present gener de 2021, posen de manifest la vulnerabilitat de les infraestructures i els serveis urbans de les nostres ciutats davant els efectes de pluges, nevades o ventades d’intensitat extraordinària. També, els efectes d’incidents tals com talls en el subministrament elèctric o en l’abastament d’aigua són molt perjudicials sobre els ciutadans i l’activitat en general.
La pandèmia actua com una lupa que revela i agreuja els patrons de vulnerabilitat, desigualtat i discriminació existents i les tendències cap a modes autoritaris de govern. Aquests patrons, al seu torn, reflecteixen que els estats han ajornat moltes de les obligacions relacionades amb el dret internacional dels drets humans, així com molts dels compromisos pendents de l’Agenda 2030.
La conservació del patrimoni natural no és una opció de desenvolupament, sinó que és condició sine quae non per garantir el benestar actual i futur dels qui habitem aquest planeta.
L’Agenda 2030 manifesta que no és sostenible assegurar l’accés universal a tots els serveis essencials sense fixar les causes que originen la vulnerabilitat en termes de desigualtats socials i de degradació del clima i de la biodiversitat
Igual que un virus ha modificat la vida humana tal i com la coneixíem durant, de moment, un any. El comportament dels animals en grup i en el medi natural, i no individualment en un medi domèstic humanitzat, ens posa cara a cara amb reptes que desconeixíem i que haurien de fer aflorar molts més instints col·lectius de cooperació i dependència.
Seria un gest molt oportú que Catalunya s’integrés a l’Aliança de l’economia del benestar. Així el nou Govern podria orientar les seves polítiques a partir d’indicadors socials i ambientals més solvents i fiables, i demostrar que li interessa, realment, el benestar de la nostra societat més que no pas l’evolució d’un indicador econòmic tan parcial i enganyós com el PIB.
Jane Jacobs va entendre que una ciutat no podia ser tractada com una màquina amb unes peces que fan funcions precises, sinó que és un entramat de relacions, intercanvis, interessos, i sentiments. La clau per desxifrar el misteri de la ciutat es trobava en allò que feien els individus.