Els jerseis fets de cabell humà ja són aquí

Opinió
Sostenible.cat
02/10/2023 - 12:20

Només a Europa, cada any acaben a les escombraries al voltant de 150 milions de quilos de cabell humà. Si hi sumem els que es tiren a les perruqueries d’arreu del món, la xifra escala fins als 2.200 milions de quilos anuals: una pelussera impressionant.

 

Vaig sentir a parlar de Zsofia Kollar arrel de la seva presentació al Centre de Materials de Barcelona, el Materfad. La investigació de noves matèries primeres és un tema fascinant que sempre dona molt de si pels que cerquem temes científics innovadors i, sens dubte, el que fa aquesta dissenyadora neerlandesa ho és i molt. 

Kollar m’explica que tot va començar el dia en què es va assabentar que, només a Europa, cada any acaben a les escombraries al voltant de 150 milions de quilos de cabell humà. Oi que sembla moltíssim? Doncs si hi sumem els que es tiren a les perruqueries d’arreu del món, la xifra escala fins als 2.200 milions de quilos anuals: una pelussera impressionant.

A Kollar, investigadora de nous materials, sempre li ha fascinat el cabell com a objecte estètic: adorna els nostres caps, és objecte d'admiració, invertim diners en la seva cura i és una part important de la nostra identitat. Com és possible, es pregunta, que un cop tallat perdi tot el seu valor i es converteixi en un residu? «Em vaig proposar tornar el valor a aquest material després de ser tallat i vaig començar a investigar en què sector podria ser utilitzat de manera eficient», diu. Per esbrinar-ho, va començar a fer una recerca i va descobrir que el cabell està constituït per una fibra feta de proteïnes, la queratina, igual que la llana, i que, a més de ser superresistent, repel·leix l'aigua i és biodegradable.

 

 

També va aprendre que la indústria tèxtil és altament contaminant i que els processos de producció consumeixen una quantitat d’aigua descomunal. Uns 10.000 litres d’aigua per cada quilo de cotó. És a dir que, per a fabricar una samarreta de cotó, calen uns 2.700 litres d’aigua, l'equivalent al que beu una persona al llarg de dos anys i mig. Però això no ho és tot: el sector genera una quantitat de residus descomunal: fins a 17 milions de deixalles tèxtils anuals acaben als abocadors i són la causa que vagi a parar al mar una quantitat colossal de microplàstics procedents dels teixits sintètics. «Cada vegada que es renta una peça d'aquest material —apunta Kollar— s'alliberen al voltant de 700.000 fibres microscòpiques.

La indústria tèxtil és altament contaminant i que els processos de producció consumeixen una quantitat d’aigua descomunal. Uns 10.000 litres d’aigua per cada quilo de cotó.

Actualment, el 60 % de la roba que fem servir és d'origen sintètic, i aquestes fibres triguen uns 200 anys a descompondre's. Més inconvenients? Doncs sí, cada any es talen al voltant d’uns 100 milions d'arbres per produir material tèxtil. I la cosa anirà a més perquè cada cop comprem més roba. «Avui tenim cinc vegades més peces que les que feien servir els nostres avis», assenyala la dissenyadora. I si utilitzéssim el cabell humà com un nou material sostenible a la indústria tèxtil?», va pensar. Seria una manera de reduir la contaminació, la despesa de recursos i els residus al món. Dit i fet, va crear l'empresa Human Material Loop, amb seu a Amsterdam. I, juntament amb un equip d’enginyers i químics orgànics, es van centrar a desenvolupar una tecnologia que fes possible transformar el cabell humà en un tipus de fibra susceptible de convertir-se en material tèxtil amb la maquinària ja existent. 

Avui els primers prototips ja estan llestos. Es tracta d’uns jerseis fabricats 100% amb cabell humà, molt similars als jerseis de llana, que podran ser comercialitzats el 2024 a un preu similar a aquests. En paral·lel, Koller treballa per implementar un servei de recollida per gestionar els residus de les perruqueries. 

Per cert, el cabell humà tallat o trencat, és a dir, sense arrel o bulb, no conté ADN nuclear. Així que no, no es pot saber de qui era el cabell del jersei en qüestió.



 

Categories: 
Etiquetes: 

Relacionats

Article

Girona lidera un conveni pioner per avançar en la implementació de polítiques públiques innovadores en matèria de transició ecosocial i postcreixement. Les associacions Research and Degrowth International, Dark Matter Labs i la Universitat de Girona aplicaran les seves investigacions a la ciutat per tal que esdevingui més resilient i adaptada al canvi climàtic a mig i llarg termini.​

Notícia

Reparteixen carmanyoles a la Plaça Mercat d'Olot per promoure el fet de vendre i anar a comprar de manera sostenible.

Acte
11/06/2024 - 09:00
Sala d’actes de l’Institut Nacional d’Educació Física (INEF) de Catalunya (Av. de l’Estadi, 12-22 08038 Barcelona

Butlletí