“Canvi climàtic: l’empremta humana” Aquest era el prometedor títol del reportatge que va emetre el programa “30 minuts” de TV3. La promesa però, va generar decepció i indignació per l’enfocament, el missatge i el contingut. És un de tants dels que s’han produït que apuntalen el Business As Usual. Des d’una pretesa neutralitat i asèpsia, donen veu a “totes les parts” que no fan una crítica profunda i estructural sobre l’empremta humana a la Terra.
L’ecologia quotidiana és la base de tota estratègia ambiental. Som les persones, en la nostra rutina les que podem canviar molts hàbits i també exigir molts avenços polítics i normatius
La seua ampliació implica seguir apostant per una mobilitat insostenible, amb eixos diners es podria executar gran part d’una malla ciclista i per a vianants metropolitana que connectés la ciutat i els pobles entre ells, i a la vegada amb els polígons industrials i grans superfícies comercials
Afortunadament no tothom ha optat per acatar que ens en anem en orris. A Fixing the Future una cinquantena de ponents d’arreu del món va comunicar els projectes que porten a terme per passar a l’acció, canviar el futur i preservar el món.
Els dies de la canícula ens posen cara a cara amb les nostres contradiccions. La sequera i la calor extremes desperten reflexions i pors sobre el clima i els seus canvis. Però, alhora, l’emergència es gestiona agafant un avió per anar de vacances, engegant l’aire condicionat o regant plantes i gespa
Catalunya importa el 100% dels metalls verges. L’única “producció domèstica” és la que prové del reciclatge, i a més no sempre hi ha una política suficient per assegurar que els materials entrin de nou al cicle econòmic localment, sinó que sovint són exportats.
Només a la part superficial del Mediterrani (fins a 20-25 centímetres de fondària) hi ha flotant unes 1.455 tones de residus plàstics. Al ritme actual de producció i abocament de residus, l’any 2050 el pes dels plàstics acumulats a l'aigua marina serà superior al pes de tots els peixos del planeta.
Hem de tenir clar que la utilització dels diners en el nostre dia a dia és un acte polític, afavoreix un tipus de pràctiques econòmiques, i amb aquestes pràctiques, la reproducció de les desigualtats o la seva transformació
Una gran pressió ambiental amenaça la vida dels milers d’ espècies que conformen la biodiversitat marina mediterrània, una de les més riques del món i la de les praderies de posidònia, un dels ecosistemes que més refugi ofereix a la vida marina com s’explica el documental Salvemos el Mediterráneo, que ha dirigit el biòleg i fotògraf submarí Manu San Félix.
A l’hora de valorar paisatges, oblidem-nos de virginitats, per absents i per ensopides, i cerquem aquest punt auri de transformació antròpica que fa de la diversitat la seva millor consecució