Qui contamina l'aire? I qui el respira?
La qualitat de l’aire és un indicador de salut, però també de desigualtat. Els barris més pobres respiren pitjor, i els homes contaminen més que les dones
El grau d’NO₂ emès en la mobilitat és molt superior en homes, persones de mitjana edat i nascuts a Europa.
ESCOMBRIARIES TREBALLEN AL COMTAT DE XIAHE (GETTY)
Aquest va ser el títol d’una taula rodona del 4t Congrés de Qualitat de l’Aire de Sabadell. La taula, organitzada des de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, va exposar tres estudis recents per il·lustrar i reflexionar sobre si hi ha sectors de la societat que contribueixen més a la contaminació de l’aire i si hi ha sectors que en pateixen més les conseqüències.
El primer estudi, presentat per la Universitat de València i fet en poblacions de quatre zones de l’Estat espanyol, mostrava com el grau d’exposició a la contaminació de l’aire, en concret a les partícules PM10 i PM2,5, variava segons el nivell de renda del barri.
En alguns casos, com al País Basc i a la Comunitat Valenciana, els barris de menor renda respiraven nivells més alts de contaminació, mentre que la ciutat de Barcelona tenia un patró parcialment invers.
Aquest és un exemple dels estudis que descriuen les desigualtats socials en l’exposició a la contaminació de l’aire i com a vegades aquesta exposició és injusta, ja que afecta més les poblacions desfavorides.
El segon estudi, presentat per la Universitat Autònoma de Barcelona i fet a l’Àrea metropolitana de Barcelona, mostrava com varia el tipus de mobilitat que fem (i com és de contaminant) segons el gènere, l’edat i l’estat migratori de la ciutadania.
El grau d’NO₂ emès en la mobilitat era molt superior en homes, entre persones de mitjana edat i en persones nascudes a Europa, mentre que les dones, els infants i les persones grans contaminaven menys amb la seva mobilitat.
Només el 12% dels infants i el 8% dels adolescents es desplacen en cotxe o moto per anar a l’escola
Aquest tipus d’estudis mostren com la contribució a la contaminació de l’aire és injusta, ja que els sectors socials més afavorits són els que més contaminen més, perquè es desplacen de forma habitual en transport motoritzat privat.
Alguns estudis recents en el camp de la justícia ambiental de la contaminació de l’aire han mostrat com pot haver-hi un desequilibri entre els grups poblacionals o les àrees que més contribueixen a la contaminació i les que s’exposen a nivells més alts.
Aquest desequilibri s’ha descrit en la població adulta de l’àrea metropolitana de París, de Los Angeles i de Barcelona, on les persones residents a la zona més cèntrica de l’àrea metropolitana tenen una mobilitat molt poc contaminant, però, en canvi, respiren la màxima quantitat d’NO₂.
El tercer estudi, presentat per l’Agència de Salut Pública de Barcelona, analitzava si aquest desequilibri entre exposició i contribució a la contaminació de l’aire també es donava dins la ciutat de Barcelona i en el cas concret de les escoles i instituts.
¿La contaminació de l’aire a l’exterior dels centres escolars té relació amb el tipus de mobilitat dels estudiants?
Les dades de l’estudi, provinents de dues enquestes representatives de la població infantil i adolescent de la ciutat, indiquen que la mobilitat escolar activa és majoritària a la ciutat i que només el 12% dels infants i el 8% dels adolescents es desplacen en cotxe o moto per anar a l'escola.
Els barris del quintil de renda superior, situats majoritàriament al districte de Sarrià-Sant Gervasi, són els que tenen la mobilitat escolar més contaminant de la ciutat
Igual com la contaminació de l’aire, la mobilitat contaminant no és homogènia dins la ciutat. Els barris de renda més alta fan 4 vegades més mobilitat escolar contaminant que la resta de barris i la proporció d’alumnes que van en cotxe a l’escola és més del doble en les escoles concertades que en les públiques.
Per altra banda, les escoles més cèntriques de la ciutat tendeixen a tenir una pitjor qualitat de l’aire que les escoles més properes a la part alta de la ciutat, on hi ha menys densitat urbana, menys acumulació de trànsit i més dispersió dels contaminants.
D’aquesta manera, es dona la paradoxa que les escoles amb millor qualitat de l’aire tendeixen a tenir una mobilitat escolar més contaminant que les escoles més cèntriques.
Si a més hi tenim en compte el nivell de renda del barri, l’estudi mostra que els barris del quintil de renda superior, situats majoritàriament al districte de Sarrià-Sant Gervasi, són els que tenen la mobilitat escolar més contaminant de la ciutat, mentre que tenen un nivell mitjà de contaminació a les escoles.
Aquest estudi mostra com el desequilibri territorial entre qui contamina i qui respira l’aire més contaminat descrit en adults de l’àrea metropolitana també té lloc dins la ciutat. I ho fa en un àmbit especialment sensible: la contaminació de l’aire a l’entorn de les escoles.
Cal recordar que els infants són especialment vulnerables als efectes negatius de la contaminació de l’aire i que s’estima que a Barcelona, 1 de cada 3 casos d’asma infantil és atribuïble a la contaminació de l’aire.
En conclusió, aquests tres estudis mostren en diferents poblacions i àrees geogràfiques com la contaminació de l’aire no es genera ni es distribueix de forma homogènia ni equitativa entre els diferents sectors de la societat i entre els diferents territoris, i que, sovint, genera situacions d’injustícia ambiental.
