Tèxtil social: una transició en un moment històric
El sector del residu tèxtil viu una transició clau que demana compromís, cooperació i visió compartida.
Treballadores durant la seva jornada laboral a la planta de triatge de Roba Amiga a Sabadell.
FOTO: FORMACIÓ I TREBALL
La gestió social del residu tèxtil es troba en un moment de transició decisiu. Durant dècades, entitats com Roba Amiga han demostrat que el tèxtil postconsum pot ser molt més que un rebuig: una palanca per a l’economia circular, un motor d’ocupació inclusiva i una resposta digna a les necessitats de les persones. Avui, aquesta trajectòria afronta complexitats derivades d’un canvi de model, que necessita coordinació, finançament i corresponsabilitat de tots els actors implicats.
El sector tèxtil a Europa i a Espanya viu transformacions estructurals. L’obligació de la recollida selectiva de roba i el desenvolupament de sistemes col·lectius de responsabilitat ampliada del productor (SCRAP) obre una etapa de noves oportunitats, però també de tensions financeres. Mentre es defineixen taxes, mecanismes de compensació i licitacions, les entitats que treballen a peu de carrer sostenen amb recursos propis una recollida que creix any rere any.
Aquestes circumstàncies no s’han d’interpretar com la caiguda d’un ecosistema que fins ara ha funcionat, sinó com una etapa de transició que requereix acompanyament. El marc normatiu s’anirà ordenant i la Responsabilitat Ampliada del Productor (RAP), fins ara ajornada, aportarà equilibri econòmic al sistema un cop implementada. Mentrestant, les entitats socials de recollida i gestió de tèxtil ja han invertit en infraestructura i tecnologia d’avantguarda —noves plantes, sistemes de classificació automatitzada i eines digitals de traçabilitat— que garanteixen eficiència i capacitat de resposta.
El tèxtil postconsum no és només un residu: és una oportunitat de vida per a milers de persones que troben feina a les empreses d’inserció. En aquest ecosistema, cada peça recollida significa també un contracte de treball, un itinerari d’acompanyament i la possibilitat de recuperar dignitat personal i autonomia econòmica.
Amb l’acompanyament adequat de les administracions, empreses i ciutadania, el tèxtil postconsum pot consolidar-se com un sector estratègic de l’economia circular a Espanya.
FOTO: FORMACIÓ I TREBALL
Les empreses d’inserció han demostrat que és possible conjugar economia circular i economia social, oferint solucions ambientals de qualitat alhora que es generen llocs de treball per a col·lectius amb especials dificultats d’accés al mercat laboral. Per això, és important recordar que aquest ecosistema tan útil per a la societat no pot quedar en mans d’operadors ordinaris, el principal objectiu dels quals no és l’impacte social, sinó el benefici econòmic.
«Les entitats d’inserció juguen un paper clau a l’hora d’equilibrar l’economia circular i l’economia social. Aquest ecosistema no pot quedar exclusivament en mans d’empreses ordinàries que no prioritzen el valor social del residu».
Què demanem a l’administració i a les empreses?
Les entitats socials no reclamen privilegis, sinó la garantia d’un marc estable que reconegui el valor que generen. D’una banda, es demana a l’administració pública complir amb el que marca la llei: reservar contractes de recollida i tractament de tèxtil a empreses d’inserció, acompanyar econòmicament el període de transició fins a la plena implantació de l’SCRAP, i prioritzar la preparació per a la reutilització local, en coherència amb la jerarquia de residus de la Unió Europea.
De l’altra, es fa una crida a les empreses productores i distribuïdores de roba. El model no pot descansar indefinidament sobre l’economia social mentre la indústria continua augmentant la producció de peces. És necessari que els productors financin de manera justa la gestió dels residus que generen i que integrin les entitats socials en els òrgans de govern dels SCRAP. La coresponsabilitat és clau: l’impacte ambiental i social del tèxtil requereix l’esforç conjunt de qui el produeix, el consumeix i el gestiona.
“La sostenibilitat del model exigeix un compromís de l’administració i de les empreses per finançar de manera justa la recollida, classificació i preparació del tèxtil, que avui assumeixen en solitari les entitats socials”
El futur del tèxtil també passa per les decisions de la ciutadania. Cada persona pot contribuir de manera significativa: dipositant la roba usada als contenidors adequats, evitant llençar-la a l’abocador; prioritzant la reutilització a través de les botigues de segona mà; optant per la reparació de peces abans de rebutjar-les; i triant un consum més conscient, allunyat de la compra compulsiva de moda ultraràpida.
Petits gestos, multiplicats per milions de ciutadans, generen grans canvis i sostenen un model que és circular, inclusiu i proper al territori.
L’actual moment de complexitat és, alhora, una oportunitat històrica. Amb l’acompanyament adequat de les administracions, empreses i ciutadania, el tèxtil postconsum pot consolidar-se com un sector estratègic de l’economia circular a Espanya. Les infraestructures ja estan creades, la tecnologia està instal·lada i, sobretot, les persones estan disposades a treballar per tirar endavant.
El camí cap a un model més just i sostenible ja està traçat. Ara toca recórrer-lo junts, amb compromís, coresponsabilitat i confiança en la capacitat de les entitats socials per liderar aquesta transició.
La recollida de roba a Catalunya viu una situació crítica.
— ROBA AMIGA (@robaamiga) October 1, 2025
Des de Roba Amiga, fem una crida urgent a governs, ajuntaments i ciutadania per defensar un model que uneix sostenibilitat i inclusió social.
https://t.co/kXbbhDZSNk pic.twitter.com/dFRQHhIpr1
