El nou full de ruta energètic de Catalunya:
més renovables, més bateries, més territori
Catalunya ha decidit convertir en norma tot el que portava temps insinuant: que vol més renovables, que vol poder emmagatzemar-les, que no vol tornar a patir una apagada com la del 28 d'abril de 2025 i que els ajuntaments i les comunitats energètiques han de tenir un paper real, no decoratiu.
Decret llei 22/2025: una peça que li faltava a la transició energètica catalana
Catalunya ha decidit convertir en norma tot el que portava temps insinuant: que vol més renovables, que vol poder emmagatzemar-les, que no vol tornar a patir una apagada com la del 28 d'abril de 2025 i que els ajuntaments i les comunitats energètiques han de tenir un paper real, no decoratiu. Aquest és el sentit del Decret llei 22/2025, de 28 d'octubre, per augmentar la resiliència del subministrament elèctric a Catalunya, publicat al DOGC núm. 9531, de 30.10.2025 i amb entrada en vigor avui 31 d'octubre. És una norma que no ve per donar por en la vigília del dia dels difunts i que no neix en el buit: arriba després d'una incidència elèctrica greu i després de diversos decrets de renovables que havien obert camí, però que havien deixat flancs sense tancar.
Un objectiu triple... i un de pràctic
El decret proclama tres fites: competitivitat (més generació renovable de proximitat), sostenibilitat (prioritat a solar i eòlica) i seguretat (capacitat de recuperació del sistema i menys dependència de fonts externes). Tot això apareix en el preàmbul. Però hi ha un objectiu pràctic que explica el to d'urgència: ara mateix hi ha a Catalunya 134 projectes d'emmagatzematge amb bateries en tramitació de competència de la Generalitat; 125 són instal·lacions de bateries independents (stand-alone), que sumen 1.071,27 MW, i 9 són projectes hibridats amb renovables, amb 25,52 MW més, en total 1.096,79 MW esperant un marc clar. La Generalitat no es podia permetre que aquesta inversió quedés atapeïda només perquè el procediment urbanístic o energètic no estava afinat.
El decret proclama tres fites: competitivitat, sostenibilitat i seguretat.
El gran salt: un marc específic per a bateries
Fins a aquest decret, l'emmagatzematge quedava en una zona grisa: quina llicència necessita una bateria que no genera, però es connecta? qui tramita una bateria associada a una fotovoltaica ja existent? com es calcula la potència a efectes de connexió? El Decret llei 22/2025 rasa aquests dubtes i regula per primera vegada el procediment, l'encaix urbanístic i la potència/connexió de les instal·lacions d'emmagatzematge mitjançant bateries, tant independents com hibridades.
La lògica és senzilla: si les bateries ajuden a reduir el risc d'apagada i a recuperar abans el subministrament, llavors han de tenir un itinerari administratiu propi, transparent i, sobretot, repetible. Per a les enginyeries i promotors això significa poder descriure en una memòria un camí de tramitació cert i no un "depèn de l'ajuntament". Per als ajuntaments significa seguretat jurídica: saben què mirar, quins informes demanar i què exigir de seguretat i de desmantellament. Aquí apareix un dels punts menys simpàtics del decret: s'introdueix l'exigència de garanties o avals de desmantellament per a les bateries, una cosa lògica des del punt de vista ambiental i de seguretat, però que afegeix un cost que s'haurà de reflectir al CAPEX dels projectes.
Simplificació administrativa real per a 100–500 kW
Una de les decisions més interessants del decret és la que afecta les instal·lacions de 100 a 500 kW. Aquesta franja és la de les indústries mitjanes, hotels, aparcaments amb pèrgoles fotovoltaiques, comunitats energètiques amb una mica d'ambició i projectes en sòls degradats. Fins ara, moltes d'aquestes instal·lacions seguien un circuit massa semblant al d'una planta gran, cosa que suposava mesos d'espera per a projectes que podien estar executats en poques setmanes.
El decret elimina la necessitat d'autorització administrativa prèvia i de construcció per a les instal·lacions d'entre 100 i 500 kW i, a més, preveu una tramitació accelerada quan el projecte se situa en espais artificialitzats o degradats no urbanitzables. El missatge és clar: si produeixes a prop del consum i no ocupes sòl sensible, la Generalitat t'ho vol facilitar. Això no esborra altres obligacions (ambientals, municipals o d'accés i connexió), però sí que treu la càrrega autonòmica més pesada.
Eòlica d'autoconsum sense llicència d'obres (amb condicions)
“S'elimina la llicència d'obres per a les instal·lacions d'energia eòlica d'autoconsum". Aquesta frase està en el mateix decret, en el preàmbul, quan explica que es modifica la normativa urbanística per facilitar la tramitació d'aquest tipus d'instal·lacions, eliminant la llicència d'obres i aclarint els requisits d'altura i distància. És a dir: no és una interpretació, és el que diu el text.
Com ho fa jurídicament? Al final de la norma, quan modifica el Text refós de la Llei d'urbanisme de Catalunya (Decret Legislatiu 1/2010), col·loca l'eòlica d'autoconsum dins del grup d'actuacions que es poden tramitar per règim urbanístic simplificat (article 9 bis i concordants), com seria el cas de la fotovoltaica. La idea és que una empresa o polígon que té bon recurs eòlic i vol posar un aerogenerador per al seu propi consum no hagi de passar per la mateixa llicència que un parc eòlic convencional. Això sí: l'exempció val només per a l'eòlica d'autoconsum que compleixi les condicions d'alçada, distàncies i ubicació que fixa el mateix decret. No és una barra lliure de molins. Des del punt de vista energètic, la mesura és molt bona: Catalunya no és un territori eòlic homogeni, però sí que hi ha ubicacions industrials o portuàries on un petit aerogenerador pot aportar potència útil i perfilar la corba de demanda. El problema era el tràmit. Aquí queda resolt.
Permet que les administracions públiques i les entitats del sector públic puguin constituir drets de superfície, concessions o autoritzacions de domini públic directament a favor d'una comunitat energètica.
Protecció del sòl agrari i prioritat als sòls ja alterats
El decret no perd de vista el conflicte amb el món agrari. Per això contempla limitacions específiques per a la implantació d'instal·lacions fotovoltaiques en sòl de regadiu aprovat o en desenvolupament. La Generalitat porta temps dient que no vol que la transició energètica es faci a costa del millor sòl agrícola i ara ho trasllada a una norma amb rang de decret llei. La part positiva és que obliga a buscar primer cobertes, polígons, marges d'infraestructures i sòls degradats. La part més discutible és que pot deixar fora projectes agrovoltàics tècnicament compatibles, que haguessin permès mantenir l'activitat agrària i, alhora, generar electricitat.
Comunitats energètiques amb utilitat pública i registre propi
Un altre avenç que cal subratllar és el de les comunitats energètiques. El decret declara la seva utilitat pública i crea el Registre de comunitats energètiques de Catalunya (ReCEC). Això no és un guarniment: dóna visibilitat jurídica a aquestes entitats i permet que les administracions públiques i les entitats del sector públic puguin constituir drets de superfície, concessions o autoritzacions de domini públic directament a favor d'una comunitat energètica. Traduït: un ajuntament podrà cedir la coberta d'un equipament municipal a una comunitat energètica de veïns i pimes locals amb una base legal clara, sense haver d'inventar-se una fórmula urbanística o patrimonial.
Això encaixa amb el gir del decret cap a la participació local: no es tracta només de posar més panells solars i més bateries, sinó que la ciutadania i els ens locals tinguin una via reconeguda per entrar en el sistema elèctric.
Xarxa, línies i paper dels ajuntaments
L'altra lliçó de l'apagada d'abril és que la xarxa i les línies importen tant com la generació. Per això el decret accelera la tramitació de la xarxa de transport i de les línies elèctriques, retallant terminis ambientals i urbanístics. Però alhora reforça la participació dels ajuntaments, obligant el promotor a presentar el projecte al territori i a compensar per l'equivalent en tributs. No és només "anem més ràpid", és "anem més ràpid i amb el municipi informat i compensat". És una fórmula d'equilibri raonable en un context en què caldrà reforçar corredors elèctrics en paral·lel a carreteres i sòls semi-urbans.
Una norma que reordena mig ordenament català
Un aspecte que pot passar desapercebut si només es llegeix la nota de premsa és que el Decret llei 22/2025 no es limita a crear obligacions noves: modifica i afegeix articles a diverses normes bàsiques. Toca el Decret llei 24/2021 (acceleració de renovables distribuïdes i participades) per adaptar-lo al nou escenari de comunitats energètiques i als nous llindars de potència; modifica un bon grapat d'articles del Decret llei 16/2019 (el gran decret d'emergència climàtica) per alinear procediments, suprimir tràmits ja superats i afegir supòsits lligats a l'emmagatzematge; ajusta la Llei 16/2017, del canvi climàtic, en el seu règim transitori; reforma el Text refós de la Llei d'urbanisme per encabir dins les instal·lacions d'autoconsum eòlic i les renovables en espais alterats; actualitza la Llei 18/2008, de garantia i qualitat del subministrament elèctric, per reconèixer de forma expressa que l'emmagatzematge és una eina de seguretat de subministrament; i toca fins i tot el text refós d'aigües i de règim local perquè les infraestructures hidràuliques i els ajuntaments puguin ser part del nou model. És a dir: no és un parxís, és una harmonització.
Llums, ombres i condició d'eficàcia
Els llums són evidents: per fi hi ha marc clar per a més d'1 GW de bateries en tramitació; es desataca la franja de 100–500 kW; es facilita l'eòlica d'autoconsum; es blinda el paper de les comunitats energètiques; i s'ordena millor la implantació territorial prioritzant sòls ja alterats. Les ombres són on solen estar: la limitació en sòl de regadiu pot ser massa rígida per a alguns models innovadors; els avals de desmantellament per a bateries van a tensionar alguns business pla; i tot queda supeditat a la convalidació parlamentària en 30 dies, tot i que el Govern ja ha anunciat que compta amb suports. En conjunt, és un decret llei ben orientat des del punt de vista tècnic i força honest en el territorial: permet integrar més renovables i emmagatzematge sense renunciar a la protecció agrària i sense buidar de contingut els ajuntaments. Dit amb gorra d'enginyer d'energia: ara sí que hi ha un relat complet de com Catalunya vol que sigui el seu sistema elèctric renovable, distribuït i amb bateries; el desafiament, com sempre, serà que la tramitació real vagi a la mateixa velocitat que el DOGC.
