La unió del passeig de les aigües, una fita oblidada
La connexió és una obra pendent des de fa més d’una dècada que completaria la gran ruta verda de Collserola
La unió definitiva del passeig de les Aigües seria una fita comparable a la del tramvia per la Diagonal i reforçaria la connexió verda metropolitana.
FOTO: GETTY
Una proposta ciutadana reivindica culminar la connexió del passeig de les Aigües, una obra pendent des de fa més d’una dècada que completaria la gran ruta verda de Collserola. El parc natural de Collserola, declarat l’any 2010, és el gran pulmó verd de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Zona de lleure i activitat esportiva, rep anualment més de sis milions de visitants a peu o en bicicleta, dels quals quatre milions circulen pel passeig de les Aigües.
El Parc s’estén pels municipis de Barcelona, Esplugues de Llobregat, Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei, El Papiol, Sant Cugat del Vallès, Cerdanyola del Vallès i Montcada i Reixac. L’antiga carretera de les Aigües es va començar a transformar a partir de l’any 2002, arranjant-se per trams. Actualment, el passeig de les Aigües —la ruta més concorreguda del parc de Collserola— té una llargada aproximada de 21 quilòmetres.
Comença a la plaça Mireia, al terme municipal d’Esplugues de Llobregat, s’interromp a l’altura del peu del funicular del Tibidabo i no es reprèn fins al quilòmetre 6,8 de la BP-1417, coneguda popularment com la carretera de l’Arrabassada. En una corba tancada d’aquesta via, el passeig es reprèn i continua sense interrupcions fins al castell de Torre Baró.
Projecte de la unió passeig aigües de l'Ajuntament de Barcelona, 2014.
FOTO: AJUNTAMENT DE BARCELONA
El projecte executiu per unir aquests dos trams existeix des de l’any 2014. Redactat per l’arquitecte Carles Casamor i l’enginyer tècnic Carlos Fuentes, del Departament de Projectes Urbans de l’Ajuntament de Barcelona, encara no s’ha licitat. La seva importància és indiscutible: evitaria que vianants i ciclistes haguessin de recórrer tres quilòmetres pel voral de la BP-1417, amb el perill i la molèstia que això comporta.
L’èxit del passeig rau en el seu traçat suau, ideal per fer en família, i per les magnífiques vistes sobre Barcelona i el mar. La seva continuïtat definitiva seria una fita comparable a la unió del tramvia per la Diagonal i atrauria encara més visitants al parc de Collserola.
«El projecte, redactat el 2014 i encara sense licitar, evitaria que vianants i ciclistes hagin de circular tres quilòmetres pel voral de la carretera de l’Arrabassada»
El projecte, que necessita una actualització de preus després d’onze anys, consta de tres trams principals. El primer s’iniciaria al final del carrer asfaltat de les Aigües de Barcelona i obriria una pista pel bosc que arribaria al peu de la carretera de l’Arrabassada.
El segon consistiria en una passarel·la per sobre de la carretera, i el tercer continuaria en paral·lel fins a connectar amb el tram existent. L’any 2014 el pressupost era de 4,2 milions d’euros; actualment, amb l’actualització de preus, superaria probablement els sis milions.
Una proposta de baix cost
Els tècnics municipals van projectar una connexió amb poc desnivell des del peu del funicular, però hi ha una alternativa més econòmica. Des del punt on el passeig actual troba la carretera de l’Arrabassada, es podria construir un pont per salvar la via i fer pujar el camí pel marge esquerre, passant per l’àrea de descans i el desviament cap a Sant Cugat, fins a enllaçar, tres quilòmetres més amunt del Tibidabo, amb el camí existent de baixada cap al funicular.
Les principals entitats implicades haurien de ser, per aquest ordre: l’Ajuntament de Barcelona, l’Àrea Metropolitana, la Diputació, el Patronat de Collserola i la resta de municipis. La continuïtat del passeig de les Aigües és una necessitat metropolitana: permetria a la ciutadania gaudir plenament d’un espai únic de vegetació mediterrània, pinedes i vistes al mar, consolidant Collserola com el gran espai natural i social de Barcelona.
Agraïments: a Roco Naya per la seva saviesa, a Sílvia Casorran per la seva militància extraordinària i a Carlos Ortí pel seu suport.
