El 2023 es van registrar 347 conflictes relacionats amb l'aigua, pels 22 de l'any 2000
Un home protegint-se del sol als carrers de Varanasi.
FOTO: GETTY
L’any 2023, els conflictes relacionats amb l’aigua varen augmentar un 150% en relació amb els que hi havia hagut l’any anterior. Se’n varen comptar 347, per 231 l’any 2022. I si anem a l’any 2000, només se’n varen registrar 22.
Son dades del Pacific Institute, un institut de recerca sense ànim de lucre que entre altres materials elabora la Water Conflict Chronology. Tot i que l’institut treballa amb rigor, sempre cal agafar aquestes xifres amb precaució, perquè molts conflictes poden quedar fora o perquè cal acceptar el criteri per incloure el que consideren un fet violent provocat per l’aigua. Però no sembla gens exagerat afirmar que, tal com es pronostica des de fa anys, l’accés a l’aigua provoca cada vegada més situacions de violència. I això pot sorgir d’atacs a sistemes de subministrament o disputes sobre el control de les fonts. I cal afegir-hi un fet poc discutible: l’escalfament global està provocant més fenòmens extrems, entre els quals hi ha les sequeres intenses i prolongades.
Amb tots els matisos que es vulgui i sense obviar altres causes, l’augment de temperatura i els fenòmens associats poden provocar que sorgeixen més conflictes. Un article publicat al febrer a la revista Ambio va unir diversos especialistes per actualitzar el que s’anomena recerca sobre clima, pau i conflicte (CPC) i com s’enriqueix de les aportacions de diverses branques de les ciències i la història.
Un dels fets més curiosos exposats a l’article és la relació entre certs fenòmens climàtics i els judicis i execucions de bruixes. A l’article es mostra, amb dades, que les sequeres extremes i les inundacions que va patir Catalunya entre finals del segle XVI i mitjans del XVII varen coincidir amb aquests judicis i execucions. Una de les acusacions usuals contra les bruixes era que feien encanteris per manipular el temps. I per això se les podia culpar d’haver provocat aquests fenòmens meteorològics, que duien a pèrdues de collites i a episodis de fam.
Les acusacions de bruixeria s’utilitzaven majoritàriament contra dones en situació vulnerable o marginal i sovint es feien per odis personals o per revenja. La tensió social provocada pel temps facilitaven trobar caps de turc i com que les tortures permetien obtenir qualsevol confessió que el tribunal desitgés, moltes dones acabaven admetent que havien manipulat el temps o el que se’ls demanés.
«Amb l’augment de temperatura mitjana previst per al 2050 es podria produir un augment d’entre el 4,9% i el 9,8% els conflictes entre grups i entre un 3,8% i un 7,6% en els conflictes interpersonals»
En un article publicat pel CIDOB el 2023, Noah Gordon, del Carnegie Endowment for International Peace in Washington, afirmava que «el canvi climàtic i les respostes per combatre’l reconfiguraran la geopolítica i el panorama internacional en matèria de seguretat». I entre altres exemples explicava que a finals de la dècada de 2000, a Síria, la sequera va comportar inseguretat alimentària i va adobar el terreny per a les protestes que desencadenaren la guerra civil siriana.
L’augment de temperatures o els fenòmens extrems no provoquen de manera automàtica ni sempre directament o per si sols els conflictes. Poden ser-ne un dels fets que els disparem o poden afavorir-los o potenciar-los. A l’article d’Ambio es detallen alguns fets amb base ambiental o climàtica que poden afavorir la violència: la pressió en societats que depenen de l’agricultura i la ramaderia per sobreviure, les migracions que provoquen els fenòmens extrems o l’evolució del clima i que poden fer esclatar conflictes en altres llocs, les oportunitats que hi veuen alguns grups armats i la incapacitat de governs i institucions per fer-hi front i evitar el conflicte social.
En un article publicat al desembre per l'organització sense ànim de lucre Centre for Economic Policy Research (CEPR), els autors calculaven que amb l’augment de temperatura mitjana previst per al 2050 es podria produir un augment d’entre el 4,9% i el 9,8% els conflictes entre grups i entre un 3,8% i un 7,6% en els conflictes interpersonals. Sense establir relacions directes i immediates, sembla plausible que un clima cada vegada més extrem i amb poblacions vulnerables que no reben prou atenció faci augmentar els enfrontaments violents i els conflictes. Seria una conseqüència més de l’escalfament global i una raó més, si encara en calen, per fer-hi front de forma decidida.
