En marxa el catàleg del genoma de les espècies eucariotes dels territoris de parla catalana.
Es coneixen uns 2 milions d’espècies eucariotes a la Terra, però s’estima que en podrien existir fins a 14 milions. Als territoris catalans s’hi concentren més de 40.000 espècies. Imatge: Oriane Hidalgo i Mercè Rocadembosch, Biogenoma.cat.
Es calcula que el nostre meravellós planeta és la llar d’uns catorze milions d’espècies eucariotes, és a dir, organismes conformats per cèl·lules amb nucli, com els animals, les plantes i els fongs. És una estimació que anirà a l’alça en els pròxims anys, doncs, tal com ens explica la biòloga evolutiva Marta Riutort, investigadora al Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística de la Universitat de Barcelona, cada any es descobreixen nous organismes i, en particular, hi ha una quantitat immensa d'espècies eucariotes unicel·lulars per descobrir. Riutort co-presideix, juntament amb Javier del Campo, de l’Institut de Biologia Evolutiva del CSIC, la Catalan Initiative for the Earth Biogenome Project (CBP) iniciativa catalana de l’anomenat Earth BioGenome Project (EBP).
L'objectiu d’aquest megaprojecte internacional, iniciat el 2018, és produir un catàleg detallat del genoma de les espècies eucariotes del món. I és que, encara que a molta gent li pugui semblar que no ens queda res per descobrir a la Terra, res més lluny de la veritat. Sabíeu que s’estima que tan sols entre el 10 i 20% del total de les espècies amb les quals convivim han estat descobertes, o que només el 5% dels oceans ha estat explorat?
En els darrers quaranta anys s’ha perdut el 60% de la població d’espècies salvatges, un 52% en el cas dels vertebrats, i qui sap quantes espècies han desaparegut abans fins i tot de poder conèixer-les. En aquest context de crisi de biodiversitat, cal actuar amb urgència per a preservar i conservar els ecosistemes per garantir el futur de la biodiversitat de la Terra i la supervivència de la humanitat. «Un requisit essencial per a aconseguir-ho és caracteritzar el genoma de totes les espècies, per tal de construir un catàleg digital de la biodiversitat del planeta que ens permeti conèixer millor l’entorn en què vivim i ens ofereixi respostes sobre com preservar-lo i gestionar-lo de la millor manera possible», diu Riutort. La CBP —impulsada de manera conjunta per la Societat Catalana de Biologia (SCB), la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN), el Centre de Regulació Genòmica (CRG) i el Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica (CNAG)— va ser un dels primers projectes a afiliar-se a la EBP en l’àmbit europeu i ja el 2019 va presentar els seus objectius a una reunió internacional celebrada a Nova York.
«Tan sols entre el 10 i 20% del total de les espècies amb les quals convivim han estat descobertes, i només el 5% dels oceans ha estat explorat»
Des d’aleshores, més de 150 científics d’una vintena de centres d’arreu del territori de parla catalana —finançats mitjançant fons públics i privats que els investigadors aconsegueixen tant a títol personal com en convocatòries conjuntes— treballen en aquest projecte col·laboratiu per seqüenciar els eucariotes de Catalunya, País Valencià, Illes Balears, Andorra i la Catalunya Nord. El propòsit principal té quatre eixos: un, detectar les espècies amenaçades i buscar solucions que afavoreixin la seva conservació apostant per alternatives de benestar humà més sostenibles. Dos, catalogar noves espècies i generar coneixement sobre la seva biologia i evolució. Tres, entendre com s’adapten les espècies al canvi climàtic. I, l'últim, detallar la relació entre la informació genètica dels organismes i les seves característiques físiques.
«Al territori català s’estima que hi ha unes 40.000 espècies eucariotes. Moltes d'aquestes es troben també a altres regions europees i, per tant, queden dins de l'abast d'altres projectes germans més grans i amb els que també col·laborem», explica Javier del Campo. «Entre les espècies que, fins ara, més s'estan treballant hi ha serps, ocells, alguns molt amenaçats, com la baldriga balear, tortugues, peixos, equinoderms, artròpodes cavernícoles, coralls, mol·luscs, libèl·lules i ctenòfors, alguns peixos d'interès econòmic com els sonsos, i també diverses plantes i protists d'alta muntanya». La feina a fer és ingent, però afortunadament les metodologies i tècniques van millorant i cada cop permeten avançar de forma més ràpida i econòmica. Si tot va bé, a finals el 2025 hauran assolit detallar a escala cromosòmica més d'un centenar d'espècies.
En principi, es va parlar que el projecte tindria d’una durada de deu anys, però tot indica que s’allargarà. Paga la pena perquè el nostre territori en particular, que s’estén des dels cims pirinencs de més de 3000 metres d’altitud fins a les costes i les illes mediterrànies, passant pels boscos atlàntics i ambients subàrids, la diversitat de formes de vida és espectacular.
