Mor Joanna Macy, la xamana del Gran Gir
L'activista nord-americana ha mort als 96 anys, després d’una vida al servei de la transformació i la sanació del planeta.
Joanna Macey, a l'esquerra, juntament amb l'activista cristià per la pau Jarrod Mackenna.
FOTO: FLICKR
Som unes vint persones. La facilitadora ens guia a connectar amb la natura que ens envolta: silenciar-nos, escoltar els éssers de la terra, prendre’n la veu, expressar-la. Al centre del cercle, anem ocupant, per torns, el rol d’éssers humans i escoltem el que la natura ens vol dir, expressant-se a través dels companys. M’arriben sentiments de vergonya i dolor. Sento un plor a dins que es vol obrir pas.
Més tard escoltem els valors que aquests éssers tenen per a nosaltres: la presència, el silenci, la humilitat, la resiliència, la interconnexió, la pertinença a allò més gran que nosaltres... Valors que ens calen per transformar-nos i actuar junts a favor de la vida a la Terra. Acabem agafats de les mans en una atmosfera d’esperança i gratitud.
Aquesta va ser la meva vivència, fa un parell de setmanes, d’'El Consell de tots els éssers', una de les dinàmiques grupals del 'Treball que Reconnecta' de Joanna Macy. Tot i que n’havia viscut d’altres, aquesta vegada va ser especialment significativa. Feia dies que estava bloquejada davant la gravetat dels incendis que aquest agost han devastat la península. Incapaç de sentir i connectar amb la ràbia, la por, el dolor de tants animals i persones, ancorada en un “no poder/voler saber-ne res”, en l’apatia.
"Darrere de l’apatia i la desesperança no hi ha indiferència, sinó manca de recursos per sostenir el patiment"
Ja als anys vuitanta, en la seva tasca com a activista contra els residus radioactius, Joanna Macy va adonar-se que darrere de l’apatia, el descoratjament i la desesperança davant la crisi ambiental no hi ha manca d’interès, sinó una profunda manca de recursos per sostenir el patiment. Això fa que internament sentim rebuig davant informacions doloroses i qüestions col·lectives d’alt impacte.
Budista compromesa, Joanna creia sobretot en la presència: el simple poder de permetre’ns estar presents amb les nostres emocions, fins i tot les doloroses, el dolor i la desesperació per la crisi planetària. El seu treball ens anima a no fugir de la desesperació, a abraçar-la amb la fe que, si la sentim juntes, en col·lectiu, ens aixecarem de nou amb més força. Determinació i esperança. En les seves paraules: «Esperança activa». Com ella deia: «No sentir el dolor asfixia les nostres respostes».
Coherent amb això, va dedicar la seva extensa vida —que ha culminat aquest juliol als 96 anys— a dotar persones i comunitats d’estratègies i eines per transformar la desesperació, l’abatiment i el descoratjament en empoderament i acció col·lectiva.
Macy era doctora en filosofia, especialitzada en budisme, teoria general dels sistemes i ecologia profunda. Fundadora de l’ecofilosofia i l’ecopsicologia, en la seva obra —clau en el pensament ecologista— conflueixen els rius de la ciència i l’espiritualitat. El moll de l’os és el 'Treball que Reconnecta' (TQR), on desenvolupa un cos de pràctiques majoritàriament grupals. El TQR es desplega en el que s’anomena “l’espiral”, que consta de quatre fases: la gratitud per la vida; honrar el dolor pel món; mirar amb nous ulls, i posar-s’hi en camí.
Aquesta proposta de treball vol esperonar la intel·ligència col·lectiva cap al Gran Gir: el canvi de consciència que necessitem desesperadament per tornar a equilibrar el món i arrelar les nostres relacions humanes en la compassió i la justícia.
"El Gran Gir neix d’una actitud de responsabilitat universal i es fonamenta en la resistència, la cooperació i la transformació cultural"
El Gran Gir, que Joanna veia a punt d’arribar, supera les vies del negacionisme i del nihilisme o la desesperació. Neix d’una actitud de responsabilitat universal i consta de tres dimensions: accions de resistència i protecció dels drets de la natura; accions de construcció d’alternatives cooperatives i de suport mutu, i accions de reflexió ecofilosòfica per a la transformació del paradigma cultural.
Joanna ha inspirat i acompanyat milers de persones al llarg de la seva vida. Ha estat una mestra imprescindible en la transformació cultural que necessitem per salvaguardar la vida. Va ser una veu de la Terra. Aquesta veu ressona a molts racons del món, que ara mateix s’estan organitzant per, com deia Thích Nhất Hạnh, sanar el planeta, que necessita primer «escoltar a dintre nostre el so del plor de la Terra», que és el nostre propi plor, i despertar a la unitat i l’acció.
Com ella ens recordava, cal sentir cada dia l’alegria dels ocells que canten, olorar la terra, admirar un capvespre, sentir el verd a la planta dels peus, tocar un arbre, posar atenció a tota la vida i la bellesa que ens envolta, sentint i sabent que aquell pols de vida també és el nostre.
Gràcies, Joanna.
Si vols llegir l’obra de Joanna Macy, el seu llibre més conegut i traduït al castellà és Esperanza activa. Les metodologies per al treball en grup estan més detallades a El trabajo que reconecta. La versió actualitzada (Coming Back to Life) ha estat traduïda al castellà i està disponible aquí. En anglès hi ha una interessant autobiografia titulada Widening Circles, i diversos llibres més que pots consultar aquí.
