Perillen els espais verds de la ciutat
Els pressupostos participatius, concebuts com una eina de democràcia local, estan accelerant la desaparició d’espais verds autogestionats pel veïnat a Barcelona i altres ciutats catalanes
El Jardí del Silenci. La fotografia va ser presa a mitjans del passat mes de gener de 2026.
Foto: PILAR SAMPIETRO
La ciutat de Barcelona i altres zones urbanes de Catalunya viuen la marxa enrere de l'activitat veïnal en espais que s'havien recuperat pel verd urbà. Ens trobem en un punt preocupant d'inflexió que provoca la seva desaparició immediata. A Barcelona hi ha casos paradigmàtics i no només un. Tot ve d’aplicar el resultat dels Pressupostos Participatius, una iniciativa que havia de ser una eina democràtica de primer ordre, però que s’ha convertit en una trampa per a espais gestionats de manera natural pel veïnat proper.
En els darrers mesos a diferents barris han guanyat propostes que volen aprofitar espais verds com a l’extensió del pati d’una escola propera, per parcel·lar i dirigir la gestió des de mans privades o per construir-hi equipaments. Les associacions que han mantingut aquests espais verds, recuperats al ciment, qüestionen l'aplicació de les mesures, recordant que aquestes petites zones verdes plenes de vida són fràgils i molt poques, envers la gran quantitat d'edificis buits o sense rehabilitar que es podrien aprofitar per a aquests usos.
No és el primer cop que passa, fa uns anys l’escriptora Isabel Núñez va haver de lluitar davant l’Ajuntament per evitar la tala d’un ginjoler amb molts anys de vida. Als plens de l’Ajuntament la prenien per il·luminada, però Núñez va deixar escrit al llibre La plaza del Azufaifo (Melusina) per què és tan necessari defensar un arbre enfront de la construcció d’un edifici, ni que sigui d’equipaments municipals. Ara, espais com la Font del Carbó on hi ha el QuirHort o el Jardí del Silenci viuen una deriva que els aboca a la desaparició.
L’ús del Jardí de l’Alzina és un altre dels casos que corren perill. [...] L’espai s’ha convertit només en una zona de pas, en el que les plantes i la resta d’arbres són un fet anecdòtic, no com els veïns pretenien
A Can Baró, el QuirHort ocupava una part de l’espai on abans hi havia l'edifici de la Clínica Quirón, però van haver de mudar a la Font del Carbó. Volia ser un laboratori de persones i eines per trobar una manera diferent de viure a les ciutats, una vida més orgànica, amb el sentit més ampli de la paraula.
El Jardí del Silenci segueix una situació similar. La gestió de les veïnes que hi tenien cura definia molt bé l’ús d'aquest espai, antic jardí d’un convent de monges i guanyat a l’especulació immobiliària. En aquest cas el projecte guanyador en el procés participatiu del barri proposa un canvi d’usos per ampliar el joc dels infants del pati de l’escola propera, un fet que obligarà a prescindir de la cura de les plantes, les flors i els espais de ‘silenci’ i retrospecció que tenia el jardí. Hi participen encara de manera activa Associacions de Teràpies Naturals, llars de criança i propostes culturals que enllacen amb la protecció del verd. Els nens tenen dret al verd, clar que si, entenent tot el que això significa.
L’ús del Jardí de l’Alzina, molt proper a aquest últim, és un altre dels casos que corren perill. Després de salvar l'arbre i el seu entorn d’arrels, l’espai s’ha convertit només en una zona de pas, en el que les plantes i la resta d’arbres són un fet anecdòtic, no com els veïns pretenien des de bon principi.
Jardí de l’Alzina just en el moment que la van salvar els veïns.
Foto: CEDIDA
La situació ha provocat la creació d’una Coordinadora en defensa del Verd Urbà que es presentarà aquest hivern amb la intenció de salvar els jardins i horts urbans, però també el seu patrimoni, perquè molts d’aquests espais porten incorporat un edifici amb elements històrics que no són considerats pel municipi i, en canvi, als veïns i veïnes els parla de la història del seu barri.
Des de la Coordinadora ho tenen clar, ara cal fer la feina de sensibilitzar els polítics. No pot ser que s’apropin a zones on el barri evita un desallotjament davant la policia, conversi amb els veïns, digui que entén la situació i després faci un discurs sobre la gestió de la natura i del verd totalment contrari.
