Smart cities/Planificació urbana

Smart cities/Planificació urbana

Notícia

En aquest fòrum, Núria Marín, President de la Diputació de Barcelona, ha defensat l’aposta de la institució per la implantació de l’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), posant en valor el treball en xarxa que la corporació duu a terme amb els 311 ajuntaments de la demarcació.
Article

L'Agenda 2030 i la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), adoptats per part de les Nacions Unides l’any 2015, marquen l'agenda internacional i, per primera vegada, incorporen als Governs Regionals i Locals com a aliats de primer ordre per a la seva consecució. .

Article

Coincidint amb el quart aniversari de la definició per part de les Nacions Unides de l’Agenda 2030, l'Ajuntament de Barcelona ha estat endegant una campanya de comunicació per sensibilitzar la ciutadania sobre els disset objectius de desenvolupament sostenible.​

Notícia
Barcelona és una dels casos estudiats. Font foto: Pixabay

Barcelona és una dels casos estudiats. Font foto: Pixabay

Com es mou la gent a les ciutats? Pel que fa a mobilitat, hi ha dos extrems: d'una banda, ciutats que són com cebes, de l'altra, ciutats que funcionen com gotims de raïm. Un recent estudi liderat pel CSIC revela que les ciutats amb una mobilitat concentrada en menor superfície gaudeixen de més qualitat de vida que les ciutats disperses.

Notícia

L’Expoelectric, l’esdeveniment més important de vehicles elèctrics i energies renovables del sud d’Europa ha tancat amb un rècord d’assistència total de prop de 25.000 visitants. Aquesta edició, que ha comptat amb la participació de 55 expositors, també ha registrat un rècord de vehicles elèctrics i híbrids endollables exposats, tant d’automòbils, com de motos, bicicletes i patinets elèctrics.

Entrevista

Fa un segle que algunes ciutats del món estan reinventant-se conscients que els seus habitants necessiten espais més naturals per mantenir la salut física i mental. Per entendre què és la naturalització, que implica per als ciutadans i com és aquest procés internacional que està transformant també algunes ciutats catalanes, hem entrevistat una de les veus europees amb més experiència en el tema: Margarida Parés, responsable de biodiversitat de l’Ajuntament de Barcelona.

Reportatge
Sergi García, de Galanthus, ens descobreix la fauna que habita a les nostres ciutats

La ciutat és un artefacte humà i és l’ésser humà l’espècie dominant, però aquest hàbitat és més ric en biodiversitat del que se sol pensar. Sergi García, de l'entitat Galanthus ens descobreix la fauna que habita a les nostres ciutats. És sorprenent conèixer la riquesa de vida que ens envolta. Des de falcons a eriçons, passant per granotes, mallerengues o ratpenats, milers d'animalons conviuen amb nosaltres, enmig del ritme frenètic de la ciutat. Si volem seguir gaudint dels serveis que ens ofereixen cal estar atents i respectar les condicions de vida que necessiten… com cita l’autor “ tots hi anem embarcats, persones i bestioles; tots naveguem junts en aquesta gran fragata que sembla que no es mogui però que va avançant pel mar del temps.”

Reportatge

L’evidència disponible indica que la infraestructura verda urbana (els parcs urbans, els arbres dels carrers, les cobertes i els murs verds, etc.) pot contribuir de manera molt modesta a compensar les emissions de carboni, a reduir l’estrès per la calor i a disminuir la contaminació atmosfèrica de la ciutat. Si volem actuar sobre aquests problemes, hem de treballar sobre les fonts de pol·lució, perquè les mesures compensatòries basades en la natura no són, ni de lluny, suficients. Les estratègies d’infraestructura verda urbana tenen un paper complementari, i no alternatiu, a les polítiques de reducció de la contaminació.

Reportatge

Un estudi d'ISGlobal va avaluar l'impacte de la regeneració del Parc Fluvial del Besòs al barri de la Ribera. Els resultats reforcen l’evidència que la regeneració d’espais naturals en àrees urbanes és útil per crear oportunitats d’interacció social, espais per relaxar-se i divertir-se, i promocionar l’activitat física, millorant així la salut i el benestar de la població que utilitza aquests espais. A més, es podrien reduir les desigualtats entre grups de població més desafavorits en l’accés a espais naturals en entorns urbans.

Entrevista

Corina Basnou és doctora en biologia (Cluj-Napoca, Romania) i actualment treballa al CREAF en serveis ecosistèmics, infraestructura verda i solucions basades en la natura. Es va incorporar al CREAF el 2005, on s’ha centrat en l’estudi dels canvis en el paisatge i els seus efectes sobre la biodiversitat, tant a nivell europeu como a nivell local i regional. En el camp de l’ecologia de les invasions ha coordinat la construcció de bases de dades de plantes exòtiques en projectes europeus.

Article

L’objectiu del projecte és ampliar l’espai natural de l’Aula per a l’estudi de la seva fauna i vegetació. L'actual equipament incorporarà cinc noves plataformes, una bassa naturalitzada, i un nou espai que donarà continuïtat al bosc a partir d'una de les cinc plataformes noves.