Smart cities/Planificació urbana

Smart cities/Planificació urbana

Reportatge

L’evidència disponible indica que la infraestructura verda urbana (els parcs urbans, els arbres dels carrers, les cobertes i els murs verds, etc.) pot contribuir de manera molt modesta a compensar les emissions de carboni, a reduir l’estrès per la calor i a disminuir la contaminació atmosfèrica de la ciutat. Si volem actuar sobre aquests problemes, hem de treballar sobre les fonts de pol·lució, perquè les mesures compensatòries basades en la natura no són, ni de lluny, suficients. Les estratègies d’infraestructura verda urbana tenen un paper complementari, i no alternatiu, a les polítiques de reducció de la contaminació.

Reportatge

Un estudi d'ISGlobal va avaluar l'impacte de la regeneració del Parc Fluvial del Besòs al barri de la Ribera. Els resultats reforcen l’evidència que la regeneració d’espais naturals en àrees urbanes és útil per crear oportunitats d’interacció social, espais per relaxar-se i divertir-se, i promocionar l’activitat física, millorant així la salut i el benestar de la població que utilitza aquests espais. A més, es podrien reduir les desigualtats entre grups de població més desafavorits en l’accés a espais naturals en entorns urbans.

Entrevista

Corina Basnou és doctora en biologia (Cluj-Napoca, Romania) i actualment treballa al CREAF en serveis ecosistèmics, infraestructura verda i solucions basades en la natura. Es va incorporar al CREAF el 2005, on s’ha centrat en l’estudi dels canvis en el paisatge i els seus efectes sobre la biodiversitat, tant a nivell europeu como a nivell local i regional. En el camp de l’ecologia de les invasions ha coordinat la construcció de bases de dades de plantes exòtiques en projectes europeus.

Article

L’objectiu del projecte és ampliar l’espai natural de l’Aula per a l’estudi de la seva fauna i vegetació. L'actual equipament incorporarà cinc noves plataformes, una bassa naturalitzada, i un nou espai que donarà continuïtat al bosc a partir d'una de les cinc plataformes noves.

Article

La Societat Catalana d'Ordenació del Territori ha convocat els premis Catalunya d'Urbanisme Manuel Solà de Morales i Catalunya de Territori Enric Lluch, ambdós premis tenen caràcter biennal i tenen per objectiu posar en valor i estimular els esforços dels professionals, dels tècnics, dels ens de l’Administració i altres entitats, en la millora i la innovació a plicada a l’urbanisme i la gestió i ordenació del territori.

Notícia

La transformació d’un àmbit tan extens i estratègic com el barri del Rec representa una oportunitat per dur a la pràctica els principis d’urbanisme sostenible que el Departament de TES està treballant per consagrar mitjançant la nova Llei de territori i l’Agenda urbana de Catalunya.

Notícia
Es publica l'Informe de Progrés sobre la implementació de l'Agenda 2030 a Espanya

L'Informe de Progrés posa en relleu el paper de les diferents institucions i actors en el compliment de l'Agenda 2030 a Espanya, gràcies a la generació d'aliances que han constituït un compromís ètic per a un desenvolupament sostenible i inclusiu.

Article

L’i.lab, el laboratori d’innovació urbana, sostenible i social de Barcelona, llança un nou repte, en col·laboració amb l’Agència de l’Energia i la Fundació BIT Habitat, per impulsar el desenvolupament de paviments generadors d’energia renovable. El projecte guanyador rebrà una subvenció de 30.000 euros per posar en marxa una prova pilot a la ciutat.

Entrevista

Barcelona està desplegant la naturalització de la ciutat a través de la gestió ecològica dels espais verds. Aquest canvi cultural s’està fent de manera gradual però amb la seguretat que és un camí de millora de la salut de l’ecosistema urbà i amb ell de les persones que l’habiten. Izaskun Martí, directora de conservació d’espais verds i biodiversitat de l’Ajuntament de Barcelona, ens explica els procediments concrets per promoure la biodiversitat vegetal i animal a la ciutat, els reptes i els objectius que impulsen aquest canvi de filosofia.  

Notícia

Si el projecte de les “superilles” s’apliqués íntegrament, la ciutat de Barcelona podria evitar cada any 667 morts prematures, la majoria a causa de la disminució dels nivells de contaminació atmosfèrica (NO2). Són algunes de les conclusions d'un estudi de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), el qual estima que la implementació de les 503 “superilles” previstes inicialment reduiria els nivells anuals de contaminació atmosfèrica un 24%.

Notícia

La voluntat de l’Ajuntament de Tarragona és facilitar que els serveis de lloguer de patinets i bicis electriques siguin una opció per desplaçar-se també a Tarragona, la qual cosa necessitarà una nova ordenació de l'espai públic.

Notícia

Tots els projectes, amb una taxa de cofinançament del 50% del FEDER, han estat programats en l'eix 4 d'afavorir el pas a una economia baixa en carboni amb l'objectiu que l'AMB contribueixi a la reducció de les emissions contaminants i d'efecte hivernacle, i alhora sensibilitzar la població contra la contaminació atmosfèrica.