Sergi García, de Galanthus, ens descobreix la fauna que habita a les nostres ciutats
La ciutat és un artefacte humà i és l’ésser humà l’espècie dominant, però aquest hàbitat és més ric en biodiversitat del que se sol pensar. Sergi García, de l'entitat Galanthus ens descobreix la fauna que habita a les nostres ciutats. És sorprenent conèixer la riquesa de vida que ens envolta. Des de falcons a eriçons, passant per granotes, mallerengues o ratpenats, milers d'animalons conviuen amb nosaltres, enmig del ritme frenètic de la ciutat. Si volem seguir gaudint dels serveis que ens ofereixen cal estar atents i respectar les condicions de vida que necessiten… com cita l’autor “ tots hi anem embarcats, persones i bestioles; tots naveguem junts en aquesta gran fragata que sembla que no es mogui però que va avançant pel mar del temps.”
L’evidència disponible indica que la infraestructura verda urbana (els parcs urbans, els arbres dels carrers, les cobertes i els murs verds, etc.) pot contribuir de manera molt modesta a compensar les emissions de carboni, a reduir l’estrès per la calor i a disminuir la contaminació atmosfèrica de la ciutat. Si volem actuar sobre aquests problemes, hem de treballar sobre les fonts de pol·lució, perquè les mesures compensatòries basades en la natura no són, ni de lluny, suficients. Les estratègies d’infraestructura verda urbana tenen un paper complementari, i no alternatiu, a les polítiques de reducció de la contaminació.
Un estudi d'ISGlobal va avaluar l'impacte de la regeneració del Parc Fluvial del Besòs al barri de la Ribera. Els resultats reforcen l’evidència que la regeneració d’espais naturals en àrees urbanes és útil per crear oportunitats d’interacció social, espais per relaxar-se i divertir-se, i promocionar l’activitat física, millorant així la salut i el benestar de la població que utilitza aquests espais. A més, es podrien reduir les desigualtats entre grups de població més desafavorits en l’accés a espais naturals en entorns urbans.
Corina Basnou és doctora en biologia (Cluj-Napoca, Romania) i actualment treballa al CREAF en serveis ecosistèmics, infraestructura verda i solucions basades en la natura. Es va incorporar al CREAF el 2005, on s’ha centrat en l’estudi dels canvis en el paisatge i els seus efectes sobre la biodiversitat, tant a nivell europeu como a nivell local i regional. En el camp de l’ecologia de les invasions ha coordinat la construcció de bases de dades de plantes exòtiques en projectes europeus.
La transformació d’un àmbit tan extens i estratègic com el barri del Rec representa una oportunitat per dur a la pràctica els principis d’urbanisme sostenible que el Departament de TES està treballant per consagrar mitjançant la nova Llei de territori i l’Agenda urbana de Catalunya.
Es publica l'Informe de Progrés sobre la implementació de l'Agenda 2030 a Espanya
L'Informe de Progrés posa en relleu el paper de les diferents institucions i actors en el compliment de l'Agenda 2030 a Espanya, gràcies a la generació d'aliances que han constituït un compromís ètic per a un desenvolupament sostenible i inclusiu.
Barcelona està desplegant la naturalització de la ciutat a través de la gestió ecològica dels espais verds. Aquest canvi cultural s’està fent de manera gradual però amb la seguretat que és un camí de millora de la salut de l’ecosistema urbà i amb ell de les persones que l’habiten. Izaskun Martí, directora de conservació d’espais verds i biodiversitat de l’Ajuntament de Barcelona, ens explica els procediments concrets per promoure la biodiversitat vegetal i animal a la ciutat, els reptes i els objectius que impulsen aquest canvi de filosofia.
Berga acull fins dissabte la cinquena edició del Fòrum de Joves Talents de Catalunya. Els 40 alumnes de secundària més brillants del país s’han trobat per debatre i treballar l’aprofitament sostenible dels recursos naturals.
Els cursos abasten tant l'exposició i reflexió teòrica, com la presentació i anàlisi de casos pràctics (experiències, problemes reals, visites, etc) a fi d'integrar aquests continguts en els diferents àmbits d'aplicació professional, així com oferir recursos metodològics per a la Gestió ambiental.
Segon la Xarxa de Solucions de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides (SDSN)
Font: www.goodfreephotos.com
Un nou informe de la Xarxa de Solucions de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides (SDSN) i de la Universitat de Tilburg (Països Baixos) col·loca a Madrid a la 28a posició ia Barcelona a la 30a, entre les 45 capitals i grans ciutats europees analitzades en matèria de desenvolupament sostenible. Madrid se situa darrere de Brussel·les, Bratislava i Praga i per davant de Tallin. Barcelona, al seu torn, se situa darrere de la capital d'Estònia i per davant de Varsòvia, Zagreb i Vílnius.
Les sessions presencials tindran lloc a l’Hospitalet de Llobregat (6 de juny), Manresa (12 de juny), Girona (19 de juny), Tarragona (1 de juliol) i Barcelona (26 de juny i 4 de juliol).
Smart cities/Planificació urbana
