El dilema de l’estació d’esquí Vallter 2000

El passat 25 d’octubre un acte públic a Camprodon instava a aturar la tramitació de l’actual Pla Especial Urbanístic.

Foto: PLATAFORMA DEFENSEM ULL DE TER

Tothom està d’acord que cal transformar la inviable estació d’esquí Vallter 2000. Des de la Vall de Camprodon fins a la Generalitat de Catalunya, que cobreix unes pèrdues econòmiques estimades entorn d’un milió d’euros a l’any. El dilema que es planteja és el model. Serà una transformació ecològica orientada al bé comú, empeltada a la societat i l’economia local? O s’imposarà un nou model d’estació de muntanya massificat i tecnològic desvinculat de la realitat? El desenllaç d’aquest dilema no sols tindrà conseqüències per Vallter 2000, sinó també per a altres estacions d’esquí del Pirineu que s’hauran de reconvertir aviat.

Per entendre el dilema plantejat, convé tenir present el context d’aquesta singular estació d’esquí, la més oriental del vessant sud del Pirineu, on, des de les cotes més altes, s’albira la badia de Roses els dies serens. Emplaçada a la capçalera del riu Ter, en terrenys comunals de Setcases, a la vall de Camprodon, estén les seves pistes per comes ventoses i assolellades, entre 1960-2540 m d’altitud, motiu pel qual ha tingut sempre problemes de neu.

L’estació va néixer d’una iniciativa empresarial local poc meditada. L’obertura de la carretera d’accés i les primeres pistes van ocasionar uns impactes paisatgístics molt greus, denunciats a l’obra Natura, ús o abús?. La temporada 1975-76 va inaugurar els primers teleesquís i modestos equipaments. Les dificultats econòmiques ja van començar els anys vinents, tot i que els promotors confiaven i continuaven fent-hi inversions: el 1981 s’asfaltava la carretera entre Setcases i el 1984 instal·laven el primer canó de neu de baixa pressió amb dispositiu mòbil de l’Estat. Tanmateix, l’alternança de manca de neu, neu gelada pel vent i nevades, allaus i esllavissades que impedien l’accés (com les d’enguany), van donar lloc a força temporades econòmicament desastroses.

L’any 2006 els magnífics paisatges de les capçaleres del Ter i Freser van quedar inclosos dins de la xarxa europea Natura 2000 i, per tant, del sistema d’espais naturals protegits de Catalunya. El 2008, la Carta del Paisatge de la Vall de Camprodon, que va obtenir un gran suport als sis municipis de la Vall, va consensuar, entre altres objectius, el de «promoure la restauració paisatgística de les àrees afectades per les pistes de l’estació d’esquí de Vallter 2000», cosa que es va dur a terme (parcialment) els anys vinents, mentre l’empresa continuava afegint pistes, remuntadors i, més canons de neu, tot i que l’evolució climatològica era clarament adversa.

El projecte Vallter365 és un model massiu que no podria deixar de provocar més conseqüències negatives per a l’entorn natural protegit

L’any 2011, després de quatre temporades consecutives amb grans pèrdues econòmiques, es va plantejar el tancament de l’estació. El govern de Catalunya va decidir salvar-la de la fallida i el 2013 va començar a ser gestionada pel Grup Ferrocarrils Generalitat de Catalunya (FGC). Desaprofitant l’oportunitat per canviar el model, va afegir més canons de neu, fins a a fregar el centenar per cobrir el 75% de les pistes, mentre rebaixava les tarifes per fer-la més apta per a l’esquí d’un sol dia, el de “puja i baixa” que tan pocs beneficis deixa a la vall.

L’any 2015, la declaració del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i Freser va optar per incloure l’estació d’esquí de Vallter 2000 com un enclavament legalment exclòs, una solució maldestre que menystenia la nova oportunitat de reconvertir l’estació d’esquí ruïnosa en sintonia amb el parc natural. Segons el Tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya (2016) la instal·lació de canons de neu és inviable amb increments de temperatura superiors a 2 °C i per això ja apuntava que “una alternativa seria la desestacionalització i la diversificació turística, a fi de convertir les estacions d’esquí en estacions de muntanya”. El mateix que havia proposat la Carta del Paisatge esmentada per reduir uns costos econòmics, energètics i ambientals del tot inassumibles en el context del canvi climàtic.

És així que una estació d’esquí que havia de ser una benedicció per a la Vall de Camprodon, va causar greus impactes paisatgístics, edàfics i ecològics que han provocat una notòria degradació ecològica i paisatgística del Circ de Morens i l’entorn d’Ulldeter, sostinguda per contínues injeccions de capital públic. Finalment, FGC ha hagut de reconèixer que el model d'explotació de Vallter 2000 no és sostenible ni ambientalment ni econòmica. Els impactes de la sobrefreqüentació d’aquell bell i fràgil paisatge alpí creixen cada any, i ja afecten les Reserves Naturals nord-catalanes veïnes (Pi i Mantet, Prats de Molló-La Presta), que també pateixen l’excés actual de visites amb el consegüent impacte negatiu a la seva flora i fauna.

Per superar la crisi, FGC planteja una reconversió radical, amb un model desestacionalitzat, la peça clau del qual és un costós telecabina que podria pujar 2.000 persones per hora, fins a 16.000 al dia a la cota 2500, creant un gran aparcament nou al fons de la vall del Ter. Si prosperés aquest projecte tan costós, què faria aquesta gentada un cop arribés a dalt? Com s’evitaria que es deterioressin més aquells fràgils paisatges alpins, que son legalment protegits? Com es preservarien les espècies endèmiques i amenaçades? Malgrat que el projecte Vallter365 s’ha presentat embolcallat de sostenibilitat i renaturalització, és un model massiu que no podria deixar de provocar més impactes negatius per a l’entorn natural protegit i uns efectes incerts per al teixit social i econòmic de la Vall.

Cal un plantejament basat en el respecte dels valors naturals i ambientals, el silenci i un ús públic més respectuós i mesurat, amb el consens del territori

És per aquesta raó que a inicis de 2025 es va constituir una coalició d’entitats locals, la Plataforma Defensem Ull de Ter, per oposar-se a un projecte que ningú els havia consultat i per debatre millors alternatives. El juny passat, la plataforma va fer públic un manifest que critica el model proposat i demana un model d’estació d’alta muntanya ben diferent. El 25 d’octubre un acte públic a Camprodon instava a aturar la tramitació de l’actual Pla Especial Urbanístic i que l’Ajuntament de Setcases i altres administracions implicades obrissin un procés participatiu on la població de la Vall, entitats i persones interessades puguin aportar altres visions, i contribuir a definir un model que doni millors respostes als greus reptes actuals i previsibles. Un plantejament basat en el respecte dels valors naturals i ambientals, la quietud i el silenci, i un ús públic més respectuós i mesurat, amb el consens del territori, inspirat en algunes estacions d’esquí reconvertides als Alps.

La plataforma Defensem Ull de Ter no ha sorgit del no-res, sinó que té precedents importants a les capçaleres del Ter i Freser. A inicis dels 1980 una mobilització social va aturar la carretera que s’obria des de Queralbs, evitant que arribés al santuari de Núria, i el dràstic canvi de model que això hauria ocasionat. El 2010, una altra mobilització va evitar que l’avetosa de la baga de Carboners (Setcases) ja subhastada, fos tallada, de resultes d’un procés participatiu exemplar. El 2017, després d’una llarga demanda social, es va declarar el parc natural actual, adjacent a les grans reserves naturals de la Catalunya Nord. Confiem que aquesta nova plataforma tingui la capacitat de fer replantejar el model de reconversió de l’estació d’esquí fallida, amb una opció més prudent, creativa i responsable, orientada al bé comú, assumida i avalada per la gent de la Vall de Camprodon.