El vehicle elèctric: el contaminant més gran, o la millor inversió per a Europa?
Del mite del 'kilòmetre brut' al futur energètic que la UE no pot ajornar més
Cap vehicle de combustió no millora amb el temps; un elèctric, sí.
Foto: GETTY IMAGES
De debò val la pena comprar un vehicle elèctric des d'un punt de vista sostenible? Quants quilòmetres cal recórrer perquè deixi de contaminar? O, estem traslladant el problema del tub d'escapament a la central elèctrica? Aquestes preguntes, que sempre han estat habituals des del rellançament del vehicle elèctric al segle XXI, no serien només procedents: són necessàries per prendre decisions adequades en un context global d'emergència climàtica i transició energètica.
La resposta ràpida és concisa: sí, el vehicle elèctric és ambientalment més net que el de combustió, fins i tot avui. La resposta detallada exigeix mirar el cicle de vida complet de l'automòbil i, sobretot, el sistema energètic que l'alimenta.
Aquí és on les dades desmunten molts mites. Estudis independents de l'International Council on Clean Transportation (ICCT) mostren que, fins i tot amb el mix elèctric mitjà europeu previst per al 2025, un vehicle elèctric emet al voltant d'un 70% o 75% menys gasos d'efecte hivernacle al llarg de la vida útil que un de combustió. En termes pràctics, parlem d'uns 63 grams de CO₂ equivalent per quilòmetre, que estaria molt lluny dels 210 grams per quilòmetre d'un vehicle de benzina modern avui dia o per sota dels 200 g/km que es podria aconseguir de forma imminent.
I el famós punt d'equilibri? A Espanya, un vehicle elèctric sol compensar les seves emissions de fabricació més grans entre els 20.000 i 30.000 quilòmetres recorreguts. A partir d’aquí, cada quilòmetre addicional redueix emissions netes. Atès que la vida mitjana d'un vehicle supera àmpliament els 200.000 quilòmetres, l'avantatge climàtic és aclaparador i a partir del primer any.
Recarregar un vehicle elèctric a Espanya genera moltes menys emissions que cremar benzina o dièsel directament al motor, fins i tot tenint en compte el 25 % de generació fòssil restant
El cas espanyol és particularment rellevant. Més del 75% de l'electricitat generada a Espanya ja procedeix de fonts baixes en carboni, principalment renovables i nuclear. Això situa la intensitat d’emissions del sistema elèctric en nivells notablement inferiors a la mitjana europea.
A la pràctica, recarregar un vehicle elèctric a Espanya genera moltes menys emissions que cremar benzina o dièsel directament al motor, fins i tot tenint en compte el 25 % de generació fòssil restant. A més, cada nou parc eòlic solar no només neteja la xarxa, sinó que fa automàticament més nets a tots els vehicles elèctrics que ja circulen. Cap vehicle de combustió no millora amb el temps; un elèctric, sí.
La Unió Europea: la direcció és inequívoca
A escala europea, el panorama és igualment clar, encara que més heterogeni. Segons dades energètiques recents, al voltant del 29% de l'electricitat a la UE encara procedeix de combustibles fòssils, però aquesta xifra fa anys que baixa. L'Agència Europea de Medi Ambient confirma una reducció sostinguda de la intensitat de carboni del mix elèctric, impulsada pel tancament de centrals de carbó i expansió renovable.
Això implica que el benefici climàtic del vehicle elèctric no és estàtic: creix any rere any. Països amb alta penetració de nuclear o renovables ja mostren avantatges molt marcats, mentre que altres n'estan accelerant la transició. En tots els casos, el vehicle elèctric parteix amb avantatge davant del motor de combustió
Defensar el vehicle elèctric no és només defensar una tecnologia, sinó una visió de futur. Apostar per l'electrificació del transport obliga —i alhora incentiva— a invertir en energies netes, xarxes més intel·ligents i emmagatzematge energètic. És una relació simbiòtica: sense electricitat neta no hi ha mobilitat sostenible i sense demanda elèctrica no s'accelera la transició energètica.
Les preocupacions sobre mineria, reciclatge o dependència de materials crítics són reals i cal abordar-les amb regulació, innovació i economia circular. Però cap invalida el balanç global: el vehicle elèctric no és perfecte, però és clarament millor, i millora ràpid.
El vehicle elèctric redueix emissions, millora la qualitat de l'aire urbà i es torna més net cada any. Retardar-ne l'adopció no protegeix el medi ambient: el perjudica
La pregunta correcta ja no és si ho hem de fer, sinó com i quan. A la Unió Europea, l'evidència és sòlida. El vehicle elèctric redueix emissions, millora la qualitat de l'aire urbà i es torna més net cada any. Retardar-ne l'adopció no protegeix el medi ambient: el perjudica.
Però la conclusió va més enllà de l’automòbil individual. Apostar pel vehicle elèctric significa apostar per un model energètic més eficient, menys dependent de l'exterior i més resilient davant de crisis climàtiques i geopolítiques. En un continent que importa gran part dels combustibles fòssils que consumeix, electrificar el transport amb energia renovable també és una decisió estratègica i econòmica.
La veritable disjuntiva ja no és entre vehicle elèctric o vehicle de combustió, sinó entre liderar el canvi o quedar-se enrere. Si l'objectiu és reduir la petjada de carboni, complir els compromisos climàtics i garantir un sistema energètic sostenible per a les dècades que venen, el camí està clarament marcat. I cada quilòmetre recorregut amb electricitat neta no és només un gest individual, sinó un pas col·lectiu cap al futur que Europa necessita.
