El silenciós desmantellament de l’agenda verda europea

Vista de la Torre Eiffel de París sota una capa de boira i fum. 

Foto: VLAD ORLOV, GETTY

“Avui comença el desmantellament del Pacte Verd”, va afirmar Pascale Piera, eurodiputada d’Agrupament Nacional (AN) francès, el passat 13 de novembre, després que el Parlament Europeu aprovés rebaixar els requisits ecològics per a les empreses a través d’un pacte inèdit entre el Partit Popular Europeu (PPE) i l’extrema dreta. És una conseqüència del resultat rècord que els partits ultranacionalistes van obtenir a les eleccions europees del 2024 –amb gairebé el 25% dels escons– i del gir del PPE, que ha passat del cordó sanitari a una col·laboració cada vegada més oberta amb els parlamentaris situats a la seva dreta a l’hemicicle.

La llei que va aprovar el Parlament és l’anomenada Directiva Òmnibus presentada per la Comissió Europea el passat mes de febrer. Una norma que, en nom de “la competitivitat i eficiència europees”, pretén “simplificar” les obligacions imposades a les empreses pel Pacte Verd Europeu, aprovat durant l’anterior mandat d’Ursula Von der Lyen (2019-2024) com a presidenta de la Comissió.

Sota aquesta retòrica tecnocràtica s’amaga una veritable retallada de les obligacions mediambientals de les companyies del continent. La norma aprovada redueix dràsticament l’abast de la Directiva sobre Informació en Sostenibilitat Empresarial, que obliga les empreses a publicar informes sobre l’impacte social i ambiental de les seves activitats. Ara només les companyies amb més de 1.750 treballadors i un volum de negoci de 450 milions d’euros estaran sotmeses a l’obligació d’informar. És a dir, en queden fora el 92% de les empreses obligades segons la norma original. A més, l’entrada en vigor de la normativa s’ajorna fins al 2027.

Només les empreses que tinguin més de 5.000 empleats i un volum de negoci de 1.500 milions d’euros hauran de [...] reparar els efectes adversos de l’activitat empresarial per al medi ambient

El pacte entre el PPE i l’extrema dreta també ha aigualit la Directiva de Diligència Deguda en Sostenibilitat Empresarial, amb límits d’aplicació encara més laxos: només les empreses que tinguin més de 5.000 empleats i un volum de negoci de 1.500 milions d’euros hauran de complir l’obligació de prevenir i reparar els efectes adversos de l’activitat empresarial per al medi ambient o els drets humans. Per si quedava cap dubte sobre el guanyador de la jornada legislativa, l’eurodiputat ultra polonès Tobiasz Bochenski va celebrar que el Pacte Verd Europeu “mai no havia patit un revés tan seriós”.

La Unió Europea també ha fet marxa enrere en la seva ambició climàtica, encara que més discretament. La votació de la Directiva Òmnibus a Brussel·les va coincidir amb la COP30 de Belém (Brasil), on els representants europeus van arribar amb el compromís de retallar les emissions europees de gasos d’efecte d’hivernacle en un 90% per al 2040. A primera vista és un objectiu ambiciós, però els estats membres, més dividits que mai per la presència de governs d’extrema dreta climatoescèptics, van acordar que es permeti completar un 5% de la retallada amb la compra de drets d’emissió a altres països, un mecanisme polèmic que no suposa una reducció real del CO₂ emès per les economies europees. El tradicional lideratge de la Unió en les negociacions climàtiques està en entredit, mentre la Xina adquireix un protagonisme creixent.
 

Un procés en dubte en un món canviant

Brussel·les també ha rebaixat les mesures contra la desforestació i les exigències mediambientals de la Política Agrària Comuna (PAC), una política clau que s’endú més del 20% del pressupost europeu. La UE va aprovar el 2023 una directiva per fer front a la desforestació, prohibint la importació de matèries primeres vinculades a la destrucció forestal. Era una norma pionera al món, ja que posava la protecció ambiental per davant del lliure comerç, un principi tradicionalment sacralitzat per les institucions europees. No obstant això, la pressió de la indústria i dels grups parlamentaris conservadors va retardar-ne l’entrada en vigor fins al desembre del 2025, i ara la Comissió proposa endarrerir-la un any més. Mentrestant, la desforestació continua avançant, agreujant la crisi climàtica i de biodiversitat.

L’executiu comunitari de Von der Lyen –de majoria conservadora però amb presència de socialdemòcrates, liberals i un ultradretà hongarès– també està promovent la relaxació de les exigències de sostenibilitat per accedir als fons de la PAC, una proposta criticada per organitzacions com WWF. Aquesta rebaixa s’afegeix a la que es va aprovar el 2024, en el context de les protestes agràries que es van produir a diversos països.

Mentrestant, la UE va aprovar el tractat de lliure comerç amb Mercosur, assenyalat com una amenaça per organitzacions tant agràries com ecologistes, ja que obligarà els petits agricultors i ramaders a competir amb productes més barats provinents de Sud-Amèrica, on a més els criteris mediambientals són menys exigents. De fet, Amigas de la Tierra ha denunciat que el tractat incrementarà la desforestació de l’Amazones, al fomentar la importació massiva de carn de boví.

El creixent poder de l’extrema dreta a Europa està darrere del retrocés de l’agenda verda europea, però no en són els únics responsables: els conservadors del PPE han decidit aliar-se amb els ultres per rebaixar normatives ambientals. A més, és l’aliança de conservadors, socialdemòcrates i liberals que sempre ha governat la Unió qui ha pres altres decisions que tindran efectes ecològics desastrosos, com el tractat de lliure comerç amb Mercosur o la rebaixa dels criteris mediambientals de la PAC.

La poca visibilitat mediàtica dels debats legislatius a Brussel·les dificulta que la ciutadania conegui i pugui reaccionar davant d’aquests retrocessos: el dèficit democràtic de la Unió Europea, tantes vegades denunciat, facilita el silenciós desmantellament d’una agenda verda que és més necessària que mai.