Quina influència tenen els governs locals a la COP?

LA DADA

Infografia: Sergi Mayench i Marc Solanes

03/02/2026 - 18:14

 

 



Tot i que les decisions formals de les cimeres climàtiques de les Nacions Unides continuen estant en mans dels estats, els ajuntaments i governs locals han anat guanyant pes i visibilitat dins el procés climàtic internacional. A la COP30, celebrada a Belém (Brasil), aquest protagonisme s’ha fet especialment evident, no tant pel seu poder de decisió directa, sinó per la seva capacitat d’incidir, pressionar i demostrar que l’acció climàtica ja s’està implementant sobre el terreny.

Segons explica Thomas Brose, amb qui hem parlat des de SOSTENIBLE.CAT, representant de la xarxa Aliança pel Clima (Climate Alliance), el procés oficial de les COP està reservat exclusivament als governs nacionals, que són les «parts» negociadores dins del marc de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic. Ara bé, el mateix secretariat de l’ONU ha creat espais formals perquè la societat civil i els governs regionals hi puguin participar a través de les anomenades ‘constituencies’.

En el cas dels municipis i regions, aquesta participació s’articula mitjançant el Local Governments and Municipal Authorities Constituency (LGMA), una plataforma que agrupa xarxes de governs locals d’arreu del món. Aquest espai actua com un paraigua sota el qual els ajuntaments no hi participen de manera individual, sinó a través de xarxes com l’Aliança pel Clima (d’àmbit europeu, amb més de 2.000 membres de fins a 25 països diferents) o l’ICLEI (Local Governments for Sustainability, d’àmbit mundial), que exerceix el paper de coordinació i punt focal davant del secretariat climàtic.

És a través d’aquest mecanisme que els governs locals poden accedir a informació oficial, organitzar la seva presència a les COP i coordinar estratègies comunes. L’objectiu principal no és negociar directament —un privilegi reservat únicament per als estats—, sinó influir en els documents, resolucions i marcs polítics perquè reconeguin explícitament el paper clau del nivell local en la lluita climàtica.

 


L’Acord de París ja reconeix explícitament el paper de les autoritats locals, un fet que Brose considera "un punt d’inflexió històric"


 

La influència municipal dins la COP es desplega per diverses vies. D’una banda, el LGMA i les xarxes que en formen part mantenen reunions amb delegacions estatals per pressionar perquè els governs incloguin els ajuntaments en les seves estratègies climàtiques nacionals. Aquest esforç ha donat alguns fruits importants, fins ara: l’Acord de París ja reconeix explícitament el paper de les autoritats locals, un fet que Brose considera «un punt d’inflexió històric».

De l’altra, les COP ofereixen espais paral·lels —els anomenats side events— on els municipis poden presentar projectes, compartir experiències i construir relat polític. Aquests espais no tenen incidència directa en les negociacions, però són clau per generar aliances, visibilitzar solucions reals i reforçar el missatge que la transició climàtica ja està en marxa a pobles i ciutats.

«Les ciutats i municipis són el primer nivell polític que ha de donar resposta als impactes del canvi climàtic», subratlla Brose. Inundacions, onades de calor, pobresa energètica o transformació del model energètic són problemes que es manifesten primer a escala local i que no poden esperar solucions exclusivament estatals o internacionals.

En aquest context, els ajuntaments esdevenen laboratoris d’innovació climàtica. Xarxes com l’Aliança pel Clima (l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona en formen part) acumulen dècades d’experiència en projectes de mitigació i adaptació, i disposen avui de bancs de dades amb centenars d’iniciatives reproduïbles arreu del continent europeu.

 

Thomas Brose (Climate Alliance) fa entrega de les “milles verdes” al secretari executiu de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (UNFCCC), Simon Stiell.

Foto: CEDIDA


 

A banda, també hi ha altres canals de visibilitat dels governs locals i regionals. Un d’ells és el C40 Cities, una xarxa global de grans ciutats i amb una altea visibilitat internacional (d’origen nord-americà i dota la presidència de Michael R. Bloomberg, exalcalde de Nova York) que organitza la Cimera Mundial dels Alcaldes (acostuma a ser uns dies abans de la COP; aquest any es va celebrar a Rio de Jaineiro i Barcelona hi va estar present).

La coordinació entre governs i governs locals, arran de les trobades organitzades per la C40,  es fa a través de la CHAMP (Coalition for High Ambition Multilevel Partnerships. A Europa, a més, també hi ha el Pacte dels Alcaldes de la Unió Europea (EU Covenant of Mayors), un canal directe entre la UE i els ajuntaments que no forma part del procés de decisió de la COP.

El marge d’acció dels governs locals, però, no és homogeni arreu del món. Brose recorda que la capacitat d’incidència dels municipis depèn fortament de l’estructura política de cada estat. En països federals i descentralitzats com Alemanya, els ajuntaments tenen més autonomia per actuar, mentre que en estats molt centralitzats, com França, el seu paper és més limitat. En altres regions del món, especialment en alguns països africans, els governs nacionals encara són reticents a compartir poder amb el nivell local.

Malgrat aquestes diferències, la tendència és clara: trenta anys després de l’inici del procés climàtic internacional, els municipis han pogut alçar la veu, i l’aparició d’organitzacions i aliances tant en l’àmbit europeu com a escala mundial ho certifiquen. Sense vot, però amb una capacitat creixent d’influència, els ajuntaments s’han consolidat com un actor imprescindible. Fins i tot, en alguns casos en què els governs estatals implementen polítiques de caràcter negacionista, s’han convertit en actors més importants que el mateix país.
 


 

Categories: 
Etiquetes: 

Relacionats

Entrevista
Elena Pita, directora general de l’Oficina Espanyola de Canvi Climàtic

Entrevista

Butlletí